GHOSTING I RESPONSABILITAT AFECTIVA

Ghosting emocional

T’ha passat alguna vegada que, quan intentes conèixer algú, de sobte aquesta persona desapareix? O t’han “donat llargues” fins que l’has perduda de vista? Si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és que “sí”, llavors has estat víctima de ghosting.

D’altra banda, ho has fet mai tu a algú altre?

Què és el ghosting o ghosting emocional?

La paraula ghosting prové de l’anglès (ghost = fantasma) i és el terme que s’empra per a definir l’acte de desaparèixer de la vida d’algú sense motiu aparent. Aquesta desaparició crea malestar sobre la persona que és “abandonada”, a la que es considera “víctima” de ghosting. Per això hi ha persones que afegeixen el cognom “emocional” al terme, fent referència a les conseqüències emocionals sobre la víctima.

Per desgràcia, és un fenomen que està en auge, i que molta gent o bé l’ha experimentat o bé l’ha exercit sobre un altre. Allò habitual és que es doni en relacions sentimentals que estan començant. És a dir, al poc temps de quedar amb una altra persona, amb la intenció de conèixer-la i intentar tenir una relació sentimental, una de les dues parts desapareix sense explicació. Aquesta seria la forma clàssica, tot i que també es pot desaparèixer de manera paulatina i més subtil. Veiem quins tipus de ghosting existeixen.

Tipus de ghosting

El terme ghosting va sorgir de manera orgànica, per a definir aquest tipus de pràctiques que s’ha descrit. El seu ús és col·loquial, i de la mateixa manera, van sorgint altres termes per a designar pràctiques semblants o modalitats de la mateixa.

Fins el dia d’avui tenim:

  1. Ghosting: desaparició voluntària, sobtada i sense justificació, que exerceix algú sobre la vida d’una altra persona que està coneixent, sense la intenció de prendre responsabilitat de tal acte.
  2. Caspering o curving: desaparició voluntària, paulatina i progressiva, qu exerceix algú sobre la vida d’una altra perona que està coneixent, sense la intenció de prendre responsabilitat de tal acte.

Es diferencia de la primera en què és una desaparició més lenta i progressiva. En aquests casos, el que canvia no és la presència, sinó l’actitud. La persona passa de mostrar interès, ser amable i comunicativa, a ser ambigua, incoherent i intermitent. Per fer això, cadascú empra estratègies diferents. Alguns passaran dies sense contestar, d’altres et contestaran de forma tallant i seca, altres posaran excuses, etc. L’objectiu segueix essent desaparèixer sense prendre’n responsabilitat.

Després, amés d’aquests termes, poden sortir-ne d’altres que defineixin realitat semblants, per exemple:

  1. Ghosting exercit per un amic
  2. Ghosting exercit per un familiar
  3. Ghosting només mitjançant missatges de text
  4. Ghosting dins una relació de parella
  5. Ghosting per causa “justificada”
  6. Etc.

Coneixes o se t’ocorre algun terme que defineixi alguna d’aquestes formes de ghosting específiques?

En qualsevol cas, totes les modalitats que poden existir comparteixen una mateixa arrel, que és la falta de responsabilitat afectiva d’una part, i el sofriment emocional de l’altra.

Què és la responsabilitat afectiva?

La responsabilitat afectiva seria justament el contrari al ghosting. Dit d’altra manera, el ghosting ocorre quan hi ha manca de responsabilitat afectiva.

La responsabilitat afectiva és la capacitat de modular la nostra conducta per a què aquesta no feri emocionalment (o feri el més mínim) a d’altres persones. Per a què això sigui possible, abans s’ha de fer un exercici d’empatia i hem de donar importància als sentiments dels altres. Si no existeix aquesta base, difícilment podrem ser responsables afectivament. Al contrari: actuarem egoistament i egocèntrica, com quan fem ghosting.

Encara i així, no totes les persones que exerceixen ghosting ho fan perquè no tinguin empatia ni les importin els sentiments dels altres. Hi ha altres raons i factors que poden influir en aquesta pràctica.

Causes del ghosting. És tot ghosting?

La falta de responsabilitat afectiva també pot donar-se per una falta d’habilitats socials, per ansietat social, vergonya, dificultat per a posar límits, por a la reacció de l’altre, por al compromís, etc. Per qualsevol d’aquests motius, algunes persones poden veure’s incapaces de rebutjar una cita, o de donar a conèixer que han canviat d’opinió. Llavors, davant aquestes pors, molts opten per l’opció més fàcil, que és evitar la situació. És a dir, eviten haver d’afrontar el moment de rebutjar a l’altre. Per això l’ús de mòbils i xarxes socials és un factor que ha pogut ajudar a l’augment d’aquesta pràctica. Això es deu a què aquests mitjans de comunicació, en sí mateixos, ens permeten evitar fàcilment aquestes situacions.

La pregunta ara seria: Poden considerar-se ghosting si el motiu és per aquesta incapacitat percebuda de fer front a la situació? Ha d’haver-hi la intenció explícita de fer mal? Hi ha d’haver manca d’empatia real?

Cadascú tindrà una resposta diferent a aquestes preguntes. En qualsevol cas, s’ha d’entendre que la responsabilitat és la mateixa per tothom. Amb això, tant si diem ghosting o no, correm el risc de fer mal a l’altre amb aquest comportament.

Conseqüències del ghosting sobre la víctima

Les conseqüències sobre la víctima seran emocionals, i seran diferents en funció de si parlem d’un ghosting clàssic, o de les seves formes més progressives, com els anomenats caspering o curving.

En el cas d’una desaparició sobtada, pot afectar-nos en mode de culpabilitat. Com no tenim una explicació, tendim a cercar la raó en nosaltres mateixos. Ens demanem què hem fet per a què això passi, o què hi ha de dolent en nosaltres per a què ens despreciïn d’aquesta manera. Si a damunt som conscients de què aquesta persona es troba com si res o inclús està amb algú altre, la culpabilitat pot convertir-se en sensació d’humiliació, i en una baixa autoestima per creure que “no som suficients”.

Quan la desaparició és lenta i progressiva, les conseqüències són un poc diferents. “Em fa cas uns dies i després es passa una setmana sense parlar-me”. “Si reprèn la conversa, ho fa com si res o posant alguna excusa”. Aquestes incoherències creen en nosaltres una incertesa intermitent i una muntanya russa d’emocions. També correm major risc d’enganxar-nos a aquesta dinàmica. Per tal que algun cop ens faci cas, acabem normalitzant actituds que no són correctes i permetem faltes de respecte cap a nosaltres.

Al final, la conseqüència acaba sent semblant (baixa autoestima i incapacitat percebuda per trobar parella), però per vies diferents. Amés, pot crear-nos molta inseguretat de cara a conèixer més gent en el futur. Podríem tenir problemes per a discernir actituds sanes i perjudicials, o inclús seríem nosaltres els que exerciríem ghosting.

Com superar-ho?

Si has estat víctima de ghosting, significa que passes o has passat per un dol. Per molt que la relació hagi estat molt curta o inclús no vos hagueu vist en persona, des de la psicologia ho seguim considerant un dol. El dol es dóna quan hem perdut a algú que és important per nosaltres, o que ho ha estat en algun moment, pel que solem sentir una tristesa que és natural. Tot i així, aquí estaríem parlant d’un dol problemàtic, marcat per creences errònies sobre l’altra persona, sobre nosaltres mateixos i sobre la relació que ha existit. Per lidiar amb això:

  1. El primer que hem d’entendre és que mereixem un tracte just i respectuós cap a nosaltres. Tot i que costi veure l’actitud de l’altre, un cop entès això, hem d’actuar en conseqüència.
  2. Actuar en conseqüència significa exigir aquest tracte i tallar la relació si no es compleix. En els casos de ghosting, aquests problemes solen donar-se a l’inici d’una relació, pel que encara pot resultar més fàcil tallar. En els casos de caspering o curving, pot allargar-se més el problema, pel que podrem ser més vulnerables a recaure amb la mateixa persona.
  3. En qualsevol cas, es recomana tallar definitivament la relació. Contacte zero. Significa que també hem d’evitar el contacte amb aquella persona a través d’amics, xarxes socials, etc. D’aquesta manera, la recuperació podrà ser més senzilla.

Altres consells també serien:

  1. Si tenim una bona xarxa d’amistats i/o familiar, hauríem de cercar suport en ells. Les persones que ens estimen solen veure abans que nosaltres les actituds perjudicials d’aquells que exerceixen ghosting. Tot i que al principi ens costi veure-ho, fer-los coneixedors de la nostra situació farà que no només ens puguin consolar, sinó que t’ajudin per a prevenir-ho en un futur.
  2. Segueix amb la teva vida i tingues projectes. Encara que aquesta tristesa estigui allà i haguem de treure-la, no podem permetre que repercuteixi en altres àrees. Som molt més que algú a qui han fet ghosting. Mantenir-nos actius serà important per això i serà més fàcil amb coses que ens facin il·lusió. Pot ser des de viatjar, fer un curs de cuina o ajudar en una ONG.
  3. Descansa de parelles per un temps. Després d’una ruptura o quan s’és víctima de ghosting, quedem afectats i això pot repercutir en futures relacions.
  4. Dóna’t afecte. L’autocura és important en tot moment, però especialment en situacions difícils com aquestes, en les que l’autoestima queda ferida. Pots aprendre més sobre l’autoestima i l’autocura en el nostre blog.
  5. Acudeix a un professional de la psicologia general sanitària, en cas de què et vegis massa sobrepassat/da, amb dificultats per a seguir les passes anteriors, o si tot i seguint-les, després d’un temps segueixes sentint-te malament.

Guillem Nicolau Coll

Psicòleg General Sanitari

Nº col.: B-02773