Diferències entre amor, enamorament i aferrament (apego)

Diferències entre amor, enamorament i aferrament

És habitual que al llarg dels anys, el significat d’alguns termes vagi canviant per la gent que els empra. Aquest fenomen té a veure amb diversos factors, com la cultura, l’adopció de conceptes d’altres idiomes, la moda, l’àmbit en què s’empren, el coneixement de les persones que en fan ús, etc.

És quelcom que també ocorre amb els termes propis de la psicologia. Per exemple, els conceptes de “atac de pànic”, “agorafòbia”, “depressió”, etc., són termes que podem sentir en les converses d’àmbit col·loquial. El seu ús s’ha popularitzat, però el significat que els solen atorgar les persones i el que se’ls atorga des de la disciplina de la psicologia, solen distar molt entre ells.

Hi haurà ocasions, en que aquesta diferència de significat no tindrà massa transcendència, però d’altres en que sí. La manera en què emprem el llenguatge és un reflex de com entenem la realitat que ens envolta, pel que pot repercutir en la nostra interpretació d’allò que vivim, en les nostres emocions i en el nostre comportament.

Un àmbit en què aquest desfasament del significat original pot donar problemes, és en el de les relacions, més concretament les sentimentals. Quantes vegades haurem escoltat frases com “l’amor ho pot tot”, “si no està gelós/osa no t’estima”, “qui t’estima et fa patir”, “l’amor és per tota la vida”, etc. Totes aquestes afirmacions amaguen una idea errònia del que significa el fenomen de l’amor, i es confon amb altres fenòmens com l’enamorament i l’aferrament (més conegut amb el seu nom en castellà: apego). Conseqüentment, aquesta confusió pot portar problemes.

Llavors, tal vegada haguem de redefinir altre cop cadascun d’aquests termes.

Quines són les diferències entre amor, enamorament i aferrament?

Significat de l’amor:

L’amor (entès de manera pura, sense tenir en compte altres factors) es descriu com el desig genuí de voler allò que és millor per l’altre. En funció del tipus de relació, l’amor pot anar acompanyat de diferents nivells de complicitat, afecte, intimitat, contacte físic, etc., però aquests no definiran l’amor com a tal, sinó que donaran lloc a un tipus o altre de relació, com bé s’explica en el nostre blog sobre el Triangle de Sternberg.

Significat d´Enamorament:

L’enamorament és una fase que normalment és entesa com un estat de gaudi en el que la persona es sent atreta de manera romàntica. En aquest procés juguen factors com les expectatives, l’atracció física, la necessitat de contacte, el misteri, etc. També sol passar que, quan estem enamorats, només som capaços de veure virtuts en l’altra persona, sense prestar atenció als defecte o sense donar-los importància.

Significat d´Aferrament:

Entenem per aferrament, el vincle que establim amb altres persones. L’aferrament és inherent en el desenvolupament humà, igual que passa amb altres mamífers, i comença a donar-se en els nadons, amb el vincle que s’estableix entre aquests i els seus cuidadors principals. Aquest vincle ens ofereix protecció i crea una relació de confiança i seguretat amb el cuidador, dins de la qual s’aprèn a interactuar amb els altres i amb el món que ens envolta, de manera segura. Ens fa éssers socials, amb la necessitat de viure en comunitat i d’ajudar-nos els uns als altres.

El problema ve quan aquest vincle de petits no es dona correctament i no ens ofereix aquesta confiança. Arran d’aquest fet, s’han definit 4 estils d’aferrament: segur, ambivalent, evitatiu i desorganitzat. Es sap que els vincles que no són segurs fan més probable que tinguem una pitjor salut mental, que percebem el món com a incontrolable i que les nostres relacions al llarg de la vida siguin més o menys problemàtiques, apareixent fenòmens com la gelosia, el control, la dependència, etc. Pots aprendre més sobre aquest tema en el nostre blog “Què és l’aferrament i com ens afecta a l’hora de relacionar-nos?”.

Quins problemes pot donar la confusió entre aquests conceptes?

El motiu pel que volem diferenciar l’amor de l’aferrament i de l’enamorament és que els tres poden coexistir en una mateixa relació, pel que és fàcil confondre’ls. També pot haver-hi confusió en relacions familiar i d’amistat, on l’enamorament no entraria, però l’amor i l’aferrament sí.

Pel que fa a l’enamorament, ja hem dit que és un estat en el que vivim intensament la relació amb l’altra persona, que l’idealitzem i ens tornem incapaços de veure-li defectes. No obstant, es tracta d’una etapa, no és etern, pel que quan acaba, algunes persones poden decidir tallar la relació, envers de seguir cultivant el vincle. Qualsevol opció és lícita per prendre, però es pot córrer el risc de conceptualitzar aquesta etapa d’enamorament com “amor”, esperant que una relació sempre hagi de ser com quan estam enamorats.

Pel que fa l’aferrament, en relacions fora de l’àmbit de parella també pot confondre’ns. Per exemple, si un pare o una mare no volen que el seu fill estudiï lluny de casa, encara sent aquest el desig del jove, aquí l’aferrament està sent problemàtic. En aquest cas, el vincle es tradueix en una relació de control i sobreprotecció, que lleva llibertat a l’altre. En canvi, si es deixés jugar el seu paper a l’amor, tindríem uns pares que, tot i fer-los mal tenir al seu fill lluny, farien allò possible per ajudar-lo a anar-se’n, a aconseguir els seus objectius i a ser independent.

Podem trobar exemples semblants en relacions de parella, on un dels membres controla l’altre, es mostra gelós/osa, fa xantatge, etc. Igual de problemàtiques serien les conductes més passiu-agressives, com l’ús de silencis castigadors, fer ghosting, etc. 

Desprendre’s dels afectes d’un tipus d’aferrament insegur pot resultar difícil. Per això, serà necessari deconstruir conceptes i idees que són errònies, com aquesta idea confosa d’amor, de la que tracta aquest article. Aquesta deconstrucció es pot dur a terme per un mateix, mitjançant la reflexió, l’autocrítica, la recerca bibliogràfica, etc., però si tot i així notem que ens costa lidiar amb això, podem cercar ajuda professional. Una psicòloga o un psicòleg general sanitari, o un/a terapeuta de parella, pot ajudar-nos a través de la dialèctica, la psicoeducació i la reestructuració cognitiva. 

Guillem Nicolau Coll
Psicòleg General Sanitari
Nºcol.: B-02773