Sexe BDSM i Kinki

L’impuls sexual es produeix a causa d’estímuls desencadenants, els quals poden ser tant interns com externs. D’una banda, la predisposició biològica és un facilitador de l’activació de la resposta sexual davant de determinats estímuls, encara que això no és sempre un procés lineal. D’altra banda, intervé notablement l’ambient, en definitiva, l’aprenentatge. Això vol dir que associem uns certs estímuls amb el plaer, això ens provoca desig i el desig a l’hora ens porta a desencadenar la conducta d’impuls sexual. Quan la conducta és reforçada (associada al plaer), tendeix a repetir-se.

Potser són les diferències en l’aprenentatge, potser són factors genètics o una combinació de tots dos el que fa que uns estímuls es converteixin en eròtics per a unes persones i no per a d’altres, fins i tot allò que resulta eròtic per a unes pot ser desagradable per a d’altres. Per això, hi ha persones que prefereixen el “sexe vainilla”, la qual cosa comunament coneixem com a sexe convencional i d’altres, prefereixen practicar un altre tipus d’activitats sexuals les quals s’inclouen en el BDSM.

Què és el BDSM?

A part de les pràctiques sexuals convencionals o mainstream, n’existeixen moltes altres que són practicades per tota mena de persones, independentment de l’orientació sexual i del gènere. El terme BDSM es compon principalment de tres acrònims: (BD) Bondage i Disciplina, (DS) Dominació i Submissió i (SM) Sadisme i Masoquisme, i s’utilitza per a descriure un conjunt de pràctiques eròtiques i/o sexuals sota consens que solen implicar un intercanvi erotitzat de poder i l’aplicació o recepció de sensacions intenses i/o doloroses. Aquesta varietat d’activitats constitueix una subcultura que abasta des del sadomasoquisme, domini i submissió, bondage i disciplina, fins a l’esclavitud i servitud, els fetitxes, el cuir, el làtex, els jocs de rols i altres aspectes englobats en la classificació “kinki”, terme utilitzat per a designar totes les pràctiques sexuals no convencionals o alternatives, per això, quan es parla de BDSM, es fa la distinció de cadascuna de les disciplines i la referència de la subcultura dels qui les practiquen.

Les inclinacions, preferències o rols del BDSM varien de persona a persona i són totalment individuals i subjectives, i l’espectre sexual d’individus que el practiquen inclou heterosexuals, homosexuals, bisexuals, així com persones transgènere i cisgènere.

Les disciplines que s’inclouen dins el BDSM

– Bondage (B): representa tota aquella restricció física realitzada mitjançant elements com a entenimentades, esposes o altres per a immobilitzar per complet o parts del cos d’un individu.

– Disciplina (D): són restriccions psicològiques, on s’imposen normes i s’infligeixen càstigs, controlant d’aquesta manera el comportament d’un altre individu.

– Dominació i Submissió (DS): pràctica on s’estableix una jerarquia de poder, on la part dominant és qui controla la situació emetent ordres i/o produint estímuls, i la part submisa qui acata les ordres i rep els estímuls.

– Sadomasoquisme (SM): es caracteritza per un intercanvi consensuat entre dues parts, superior i inferior, on la primera infligeix dolor i la segona el rep.

Com i on es va iniciar el BDSM?

El sadomasoquisme (S/M) ha estat present al llarg de la història de la humanitat, encara que no va ser fins a finals del segle XVIII que va anar adquirint una connotació sexual a causa de les obres de dos autors, Donatien Alphonse François de Sade i Leopold von Sacher-Masoch. Finalment, qui va encunyar el terme “sadomasoquisme” a partir dels noms de Sade i Sacher-Masoch, va ser el psiquiatre alemany Richard von Krafft-Ebing, en la seva obra “Psychopathia Sexualis”, el primer llibre en classificar perversions sexuals, escrit l’any 1886. Encara que no va ser fins a mitjan segle XX que el BDSM va començar a conèixer-se i a practicar-se com a tal, iniciant-se als Estats Units en els anys 30-40 i arribant dècades més tard a Espanya, on va aconseguir el seu auge en els anys 80-90.

La pràctica, els llocs, les trobades…

A l’organització d’una trobada entre persones que practiquen BDSM, sigui en un club BDSM o en algun altre lloc, se’l denomina “escena” i al lloc “escenari” o “santuari”. Per a organitzar l’escenari i establir unes normes de fins a on es pot arribar, és a dir, els límits, i quines activitats es volen o es poden dur a terme es redacta el “quadern”, on es deixen per escrit. De la mateixa manera, es pacta una paraula de seguretat, per si algun d’aquests límits se sobrepassa o per si en algun determinat moment alguna cosa va malament. Per als practicants, el BDSM és una experiència emocionant i estimulant molt millor que el “sexe vainilla”, denominat així al sexe convencional. L’establiment de rols i un profund sentiment de comunicació amb l’altra persona són components bàsics que influeixen en l’excitació, per això, generalment són millors les trobades duradores que les relacions casuals.

Les pràctiques del BDSM són parafílies?

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-V) defineix a les parafílies com a “impulsos sexuals, fantasies, o comportaments recurrents i intensos que impliquen objectes no humans, el sofriment o la humiliació d’un mateix o de la parella, o que impliquen nens o altres persones que no consenten”. És a dir, una de les diferències entre preferència i parafília és el consentiment, i una altra, és si genera ansietat i angoixa a l’individu que la pateix. Si la persona és incapaç de sentir excitació sexual sense dur a terme una certa activitat sexual o sense utilitzar un cert objecte, podria parlar-se de parafília, però si aquesta preferència no danya a la persona, ni a unes altres, i no és disfuncional per a l’individu, podria parlar-se també de preferència.

No totes les persones són coneixedores de les pràctiques sexuals alternatives, a més, moltes creuen que aquestes són parafílies o que les persones que les practiquen tenen un problema mental, per això, cal saber diferenciar entre preferències sexuals i parafílies. Si practiques BDSM i alguna vegada sents que tens un problema psicològic/sexològic relacionat amb la seva pràctica, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres, tenim coneixement sobre aquestes pràctiques sexuals alternatives i podríem ajudar-te. D’altra banda, si tens dubtes sobre les pràctiques de BDSM o vols conèixer més sobre elles, també estarem encantats de rebre’t en el nostre centre.

Sarah Martínez López

Psicòloga Col. N° B-03249