La sexomnia és un tipus particular de parasomnia – alteracions conductuals durant el son, com el famós somnambulisme– en el qual l’individu realitza algun tipus d’acte sexual. Aquest pot ser de diferents formes i canviar de persona a persona o fins i tot per a una mateixa persona segons l’ocasió: des de la masturbació, fins a mantenir relacions amb penetració amb una altra persona.
La sexomnia ha estat molt poc estudiada en la literatura científica per diferents motius. En primer lloc, molts dels individus que la pateixen no són conscients d’això, perquè no recorden res quan es desperten; els que són conscients no ho consideren com un problema, o simplement els fa vergonya comentar-ho als seus metges, per la qual cosa no ho reporten. A més, molts professionals de la salut tampoc són conscients de la seva existència i importància, atès que és un fenomen descobert recentment. Per això, les estimacions realitzades poden no ser especialment precises, però són les úniques xifres de les quals disposa la comunitat científica per a tenir una idea aproximada de la seva prevalença.
Així, s’estima que és més freqüent en homes que en dones, i en el grup d’edat d’adults joves. Es creu que ocorre en menys del 10% de la població (hi ha estudis que indiquen que estaria entorn del 2%) (Muza et al., 2016), i que té un factor hereditari.
La sexomnia sol començar passades unes hores després d’haver iniciat el son, en la fase NREM (no rapid eye movement, que seria una de les dues fases principals del son, al costat de la fase REM; es caracteritza per ser la fase en la qual el son arriba a ser més profund i reparador), i pot ocórrer diverses vegades en una mateixa nit. Els factors de risc són els mateixos que afecten la probabilitat de desenvolupar qualsevol altra parasomnia: nivells alts d’ansietat, abús de substàncies, tenir apnees del son, etc. També s’ha trobat que aquells individus que patien sexsomnia solien presentar altres pertorbacions del son com els terrors nocturns, el somnambulisme, o la síndrome de les cames inquietes (Martynowicz et al., 2018). Altres estudis més recents suggereixen que pot existir una correlació amb patir la malaltia de Parkinson, així com amb la depressió, i fins i tot amb patir estrès posttraumàtic. A més, s’ha especulat que és més probable que ocorri quan s’estan tenint somnis de caràcter sexual.
Malgrat tenir molt en comú amb la resta de les parasomnies, com s’ha indicat, la sexsomnia és de particular interès donada la complexa activació cerebral que requereix: no sols han d’activar-se àrees motores per a permetre el moviment, sinó també altres sistemes que permetin l’erecció, la lubricació, i altres exemples de resposta sexual, com s’ha trobat en l’estudi d’alguns pacients (Ebrahim, 2006).
Ara bé, és la sexsomnia una cosa de la qual preocupar-se? Normalment amb altres parasomnies la resposta que es donaria és que no, sempre que no afecti la vida de la persona que la sofreix. No obstant això, en el cas de la sexsomnia és una mica més complex: en moltes ocasions pot creuar límits legals, perquè la persona que la pateix no té en compte el consentiment de les altres persones involucrades. És per això que, si la sexsomnia pot afectar altres persones, caldria anar a un professional perquè estudiï la situació, amb mètodes com la polisomnografia, i així trobar la millor solució per a cada cas individual.
Quines són les causes?
No existeix un consens sobre una causa específica d’aquesta problemàtica, encara que diversos estudis apunten al fet que hi ha diferents factors que poden jugar un paper important en l’aparició d’aquesta.
– Insomni o falta de son
– Emocions com l’ansietat o l’estrès
– Consum de substàncies, com l’alcohol o un altre tipus de drogues i abús d’uns certs fàrmacs
Alguns autors suggereixen també la possible influència de l’epilèpsia, la migranya recurrent o trastorns psicològics.
Existeix tractament?
Existeix molt poca literatura científica sobre el tema, la qual cosa no permet tenir un tractament específic per a ella. D’altra banda, algunes estratègies no farmacològiques, usades en altres trastorns del son, semblen tenir una millora. Exemples d’aquestes tècniques són la reducció dels nivells d’ansietat i estrès, control del consum de substàncies, higiene del son, entre altres.
En aquest sentit, recomanem consultar amb un professional de la salut per a poder aplicar aquestes tècniques i rebre una avaluació més específica per a conèixer tots els factors que poden estar tenint un efecte en aquesta problemàtica.
Referències
Andersen, M. L., Poyares, D., Alves, R. S., Skomro, R., & Tufik, S. (2007). Sexsomnia: abnormal sexual behavior during sleep. Brain Research Reviews, 56(2), 271-282.
Béjot, Y., Juenet, N., Garrouty, R., Maltaverne, D., Nicolleau, L., Giroud, M., & Didi-Roy, R. (2010). Sexsomnia: an uncommon variety of parasomnia. Clinical neurology and neurosurgery, 112(1), 72-75.
Ebrahim, I. O. (2006). Somnambulistic sexual behaviour (sexsomnia). Journal of Clinical Forensic Medicine, 13(4), 219-224.
Martynowicz, H., Smardz, J., Wieczorek, T., Mazur, G., Poreba, R., Skomro, R., & Wieckiewicz, M. (2018). The co-occurrence of sexsomnia, sleep bruxism and other sleep disorders. Journal of clinical medicine, 7(9), 233.
Muza, R., Lawrence, M., & Drakatos, P. (2016). The reality of sexsomnia. Current opinion in pulmonary medicine, 22(6), 576-582.
Xavi Ponseti
Col. Nº B-03138
