EL ORGASME: tan desitjat i alhora tan desconegut

“Segons abans que ocorri sents una sensació de llibertat i, quan arriba, vols més …”; “El cap va a mil revolucions, el cos es sacseja de forma incontrolada, és com un volcà en erupció …”; “Tremolors, calor, tranquil·litat … és tan plaent que vols més, però també vols que pari” … Definir-lo no és senzill, moltes persones dubten de si ho han sentit alguna vegada o de la forma adequada, en molts sentits és encara un enigma. Però, a què ens estem referint? Efectivament a l’ORGASME, tan desitjat i alhora tan desconegut.

Si haguéssim de atorgar-li una definició, podríem dir que l’orgasme és una sobtada sensació de plaer i alliberament de la tensió acumulada durant tota la trobada eròtic. Alliberament que es produeix a causa d’una sèrie d’espasmes musculars intensos que s’acompanyen d’una sensació altament agradable.

Quan s’arriba a l’orgasme, comencen les contraccions musculars involuntàries. En el cas femení, aquestes contraccions rítmiques es produeixen en vagina i úter i, en el cas masculí, a la pròstata i el penis, encara que de forma més ràpida, donant com a resultat, en la majoria dels casos, l’ejaculació. El ritme cardíac, la pressió arterial i la respiració també arriben a la seva màxima intensitat. A més, a mesura que l’orgasme avança, aquestes contraccions van disminuint en intensitat i freqüència.

Però, malgrat totes aquestes reaccions fisiològiques, qui té el control absolut sobre l’orgasme és el cervell, acompanyat de el Sistema Nerviós. Neurològicament, l’orgasme s’inicia en l’escorça sensorial genital, des d’on es propaga cap a certes estructures cerebrals com l’amígdala o l’hipocamp, àrees associades amb la memòria, les fantasies, les emocions … És a dir, en tenir un orgasme aquestes àrees relacionades amb el plaer i la memòria s’activen, la qual cosa provoca les sensacions intenses i, al seu torn, el voler més i més.

Ara, que ja sabem el que és un orgasme i el que passa al nostre cos durant el mateix, la pregunta seria:

Quines condicions són necessàries per poder arribar-hi?

Abans d’aprofundir en els ingredients de la recepta, cal destacar que l’orgasme és una de les fases de la resposta sexual humana, la qual ve precedida per altres dues (excitació i altiplà) i seguida d’una última (resolució).

Per tant, per poder obtenir un orgasme nostre cos i la nostra ment han d’estar adequadament excitats per la qual cosa cal una estimulació física i mental adequada: besar el coll, acariciar l’esquena, llepar les zones properes als genitals, fantasiejar, centrar-nos en el que veiem i sentim que resulta excitant … És important tenir en compte que, encara que molt satisfactoris, els genitals són només una part més del nostre cos, un cos recobert de molts centímetres quadrats de pell i racons per estimular. Per què prendre només una part quan tenim tot al nostre abast?

Durant l’excitació es produeix la vasocongestió dels genitals, iniciant-se la resposta sexual. En el cas masculí el signe més evident d’aquesta fase sol ser l’erecció i, en el cas femení, la lubricació i engrandiment de l’clítoris, encara que no són els únics canvis ni sempre es donen encara que estiguem excitats. Després d’aquesta, i si l’estimulació és adequada, pot seguir la fase d’altiplà, on el ritme cardíac de s’accelera, la temperatura corporal puja, s’agita la respiració … a més que augmenta la vasocongestión. Aquesta fase no sempre es dóna o també pot ser molt breu. La tercera fase és la que ja coneixem, l’orgasme. Finalment, durant la fase de resolució, el cos torna a la calma. En l’home, té lloc el període refractari, durant el qual, en la majoria dels casos, per molta estimulació que hi hagi, no es va a aconseguir tornar a iniciar la resposta sexual. Referent a això, la resposta sexual masculina difereix de la femenina en què, si després d’un orgasme, és reestimulada abans que la tensió sexual disminueixi, en molts casos poden tenir lloc diversos orgasmes successius.

Però en ocasions l’orgasme es fa difícil d’assolir. Els motius poden ser molts però alguns dels punts clau són els que enumerem a continuació.

Què es necessita per a que es pugui desencadenar la resposta sexual i arribar així l’orgasme?

  1. Estar relaxat / ada: per mantenir relacions sexuals plaents cal estar relaxat / a, és a dir, el nostre sistema nerviós Parasimpàtic ha d’estar activat. L’activació d’aquest sistema és la que fa que es desencadeni la fase d’excitació, imprescindible per arribar a l’orgasme. L’estrès, el cansament, la tensió, l’ansietat … són enemics de l’orgasme.
  2. Centrar-se en les sensacions i mantenir la ment en clau eròtica: si durant les relacions sexuals no estem centrats en el que està passant, en sentir cada petó, frec o carícia, si estem repassant mentalment la llista de la compra o si estem preguntant-nos què tal ho estem fent al llit … difícilment arribarem a la fase orgàsmica. Per poder arribar a l’orgasme, cal estar en l’aquí i en l’ara i deixar els pensaments, els complexos, l’exigència de resultats i la responsabilitat de donar plaer al / a la altre / a a un costat. És a dir, cal centrar l’atenció en cada carícia, en cada sensació, en cada mirada i fer servir les nostres fantasies eròtiques per mantenir la ment en situació.
  3. Rebre una estimulació adequada: l’estimulació rebuda durant la trobada sexual, tant per part del meu company / a sexual com per la meva pròpia banda, ha de ser adequada pel que fa a tipus, intensitat i / o durada. Si el que faig durant les relacions sexuals no m’agrada o m’és indiferent, no serà possible que es donin les condicions necessàries per arribar a l’orgasme. La millor tècnica per arribar a l’orgasme és la que li funcioni a cada un / a. És molt important saber i comunicar a l’altra part el que ens agrada, excita i ens funciona; no podem esperar que l’altra persona ho encerti.
  4. Visió positiva de la sexualitat: la nostra visió de la sexualitat depèn, en gran part, de l’educació rebuda i de la societat en què vivim. En moltes ocasions, el que passa és que les idees i valors que se’ns transmeten són errònies i estan plens de mites que limiten i coarten la nostra llibertat sexual. És per això que no cal conformar-se amb el que un ja sap i informar-se en fonts fiables per poder viure una sexualitat plena i satisfactòria. ‘La saber no ocupa lloc i menys si és per gaudir!
  5. Estat de salut òptim: hi ha malalties orgàniques, com afectacions de la medul·la espinal, infeccions vaginals, esclerosi múltiple, etc. que poden bloquejar la resposta sexual. En cas de dubte, el millor és acudir a un especialista i comentar-ho amb la major naturalitat. La sexualitat és fràgil, per la qual cosa és millor “curar-se en salut” en mans d’un / a professional.
  6. Absència d’aversió o por a les relacions sexuals: una educació sexual deficient o extremadament rígida, una gran influència de la religió, haver patit abusos o agressions sexuals, la pressió de la parella … Tots aquests factors i altres poden ocasionar sentiments de fàstic o por cap a les relacions sexuals i, en conseqüència, el seu rebuig per part de qui els pateix. En aquests casos, el recomanable és acudir a la recerca d’ajuda professional. El sexe no ha de ser una cosa que generi malestar i això és una cosa que es pot treballar.

I si, malgrat tot això, no s’arriba a l’orgasme?

El primer que cal tenir en compte és que, culturalment, s’ha col·locat a l’orgasme en un pedestal, com l’objectiu únic de les trobades eròtics. Que les relacions sexuals siguin viscudes com una cursa en què cal arribar a la meta, no fa més que provocar frustracions en cas que l’orgasme no arribi i ens deslliga de gaudir de camí, de tota la relació sexual.

Obsessionar-se amb aconseguir-ho, no farà més que allunyar. I és comprensible que sigui una cosa que ens preocupi ja que les exigències de la societat ens llancen a la recerca de resultats i, a més, ràpids. Però això comporta oblidar-nos d’una de les coses més importants per poder arribar a l’orgasme: centrar-nos en el moment present més que en el resultat final. Oblidar-nos d’això limita la nostra capacitat de gaudi i genera pressió, reduint el plaer i podent resultar en frustració i desànim si no arribem a aquest resultat. És més, la satisfacció d’una relació eròtica no es mesura pel nombre d’orgasmes, sinó pel sentir de cada frec, cada carícia, cada petó, cada envesteix … A vegades, podem gaudir molt, fins i tot que ens resulti molt més satisfactori tot la trobada, hi hagi o no hi hagi orgasme.

Tenint en compte tot el comentat, és possible que hi hagi persones que experimenten dificultats per arribar a l’orgasme. Si aquesta circumstància és viscuda amb malestar i està afectant a la parella oa la qualitat de vida de la persona, el més recomanable és consultar amb un professional per tractar d’establir les causes d’aquesta dificultat i poder treballar en la possible solució. Si aquest és el teu cas o vols més informació sobre tot el que s’ha exposat, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.