Les fòbies són respostes intenses de por que experimentam davant certs estímuls o situacions. Entre elles, les fòbies d’impulsió es caracteritzen per la por irracional a perdre el control i realitzar accions impulsives i perilloses, com fer-se mal a un mateix o als altres.
Què són les fòbies d’impulsió?
Les fòbies d’impulsió es classifiquen dins el vast espectre de trastorns d’ansietat. Aquestes, a diferència de les fòbies específiques, no estan lligades a objectes o situacions externes, sinó a pensaments interns. Aquestes fòbies es manifesten com una por persistent i irracional a perdre el control dels propis impulsos, cosa que es creu que podria dur a cometre actes indesitjats o perillosos.
Per exemple, una persona amb una fòbia d’impulsió podria tenir por de clavar un ganivet a algú, llançar-se davant un vehicle en moviment o tenir pensaments sexualitzats cap a menors. Sovint, aquestes pors no es basen en un desig real de realitzar aquestes accions, sinó en l’angoixa que provoca la possibilitat de perdre el control i executar-les involuntàriament.
Aquests pensaments solen ser egodistònics, és a dir, són contraris als valors i desitjos de la persona. L’angoixa prové de la possibilitat que aquests pensaments es facin realitat, encara que la persona no vulgui que això succeeixi.
Es caracteritzen per:
- Pensaments intrusius: sorgeixen de manera sobtada i són percebuts com incontrolables i angoxants.
- Por a la pèrdua de control: la persona té por que en qualsevol moment podria cedir a aquests pensaments impulsius i dur a terme l’acció temuda, tot i que no tengui cap intenció de fer-ho.
- Conductes d’evitació: per gestionar l’ansietat, l’individu pot evitar situacions que considera d’alt risc, com estar a prop d’una finestra oberta o utilitzar objectes tallants.
Són perilloses?
Malgrat la por que generen, és important destacar que les persones que pateixen aquestes fòbies poques vegades actuen sobre aquests pensaments, ja que els provoquen un gran malestar i contradiuen els seus propis valors. Aquests pensaments no representen el desig de la persona de dur a terme les accions temudes, sinó que, al contrari, solen ser contraris a la seva voluntat.
Les persones que les pateixen no són perilloses per als altres. El veritable perill recau en l’impacte psicològic que aquests pensaments causen en qui els pateix. La por a perdre el control pot derivar en nivells elevats d’ansietat, depressió i conductes evitatives.
Relació amb el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC)
Les fòbies d’impulsió estan estretament relacionades amb el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC). De fet, en molts casos, les fòbies d’impulsió es consideren una manifestació específica de TOC, particularment en referència al subgrup de TOC conegut com a “TOC pur” o “TOC purament obsessiu”.
En el TOC pur, els símptomes principals són les obsessions (pensaments intrusius i angoxants) i les compulsions mentals, més que no pas les compulsions conductuals evidents.
Encara que les fòbies d’impulsió i el TOC comparteixen moltes característiques, hi ha algunes diferències clau. En el TOC, la persona sol fer rituals mentals o conductes repetitives (compulsions) per reduir l’ansietat associada a les obsessions. En canvi, en les fòbies d’impulsió, l’ansietat sovint es gestiona a través de l’evitació de situacions considerades perilloses.
Per exemple, algú amb TOC podria revisar repetidament si ha tancat la porta per assegurar-se que no es produeixi una intrusió. D’altra banda, una persona amb una fòbia d’impulsió podria evitar estar a prop d’una finestra alta per por a un impuls sobtat de botar.
Ambdós trastorns comparteixen un mecanisme cognitiu anomenat “fusió pensament-acció”, en el qual les persones creuen que tenir un pensament sobre un acte és moralment equivalent o que augmenta la probabilitat que passi en realitat. No obstant això, això no és així.
Causes i factors de risc
Les fòbies d’impulsió, com altres trastorns d’ansietat, tenen causes multifactorials. Encara que no hi ha una causa única, diversos factors contribueixen al seu desenvolupament. A nivell psicològic, les persones que tendeixen a ser perfeccionistes o que tenen un alt nivell d’autoexigència poden ser més vulnerables a les fòbies d’impulsió. L’experiència de trauma o estrès significatiu també pot predisposar a l’aparició d’aquestes fòbies.
Impacte en la vida quotidiana
L’impacte de les fòbies d’impulsió pot ser profund i incapacitant. La constant por a perdre el control pot dur la persona a evitar una àmplia gamma de situacions, des d’activitats socials fins a tasques quotidianes. Aquesta evitació reforça la fòbia, alimentant el cicle d’ansietat i restricció.
A més, l’angoixa constant pot afectar les relacions interpersonals. La persona pot tornar-se més dependent dels altres per sentir-se segura, cosa que pot generar tensions i malentesos. La fòbia també pot afectar el rendiment en el treball o en l’escola, ja que la concentració i la capacitat de prendre decisions poden veure’s compromeses per la preocupació constant.
La lluita constant amb aquests pensaments intrusius pot dur la persona a desenvolupar depressió, baixa autoestima i sentiments de culpa o vergonya per tenir aquests pensaments, encara que mai no actuïn en conseqüència.
A més, solen tenir un alt grau d’intolerància a la incertesa. Això significa que experimenten una gran angoixa davant la possibilitat que els seus pitjors temors puguin succeir, encara que la probabilitat sigui extremadament baixa.
Si creus que tu o algú del teu entorn pot tenir fòbia d’impulsió:
- Reconeix el problema: El primer és entendre que els pensaments intrusius que estàs experimentant no són un reflex dels teus veritables desitjos o intencions. Les fòbies d’impulsió generen por a perdre el control, però aquests pensaments són irracionals i no signifiquen que realment vagis a actuar d’aquesta manera.
Important – Tenir pensaments intrusius sobre perdre el control és una cosa que moltes persones poden experimentar de manera puntual. Tenir aquests pensaments de tant en tant, si no són recurrents i no interfereixen en el nostre dia a dia, no hauria de ser motiu d’alarma i NO significa que tenguem cap tipus de trastorn. Si alguna vegada et passa, no li donis importància. Tots tenim pensaments intrusius en algun moment.
- Evita l’autocrítica: És comú sentir vergonya o culpa per tenir aquests pensaments, però recorda que no estàs sol/a. Moltes persones experimenten fòbies d’impulsió, i aquests pensaments no et defineixen. Evita jutjar-te per tenir-los.
- Cerca suport professional: Parlar amb un psicòleg o psiquiatre és un pas crucial. La Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) és particularment eficaç per tractar aquest tipus de trastorns.
- Aprèn tècniques de gestió de l’ansietat: Practica tècniques de relaxació o de consciència plena, com la respiració profunda, la meditació o el mindfulness. Aquestes eines poden ajudar-te a reduir l’ansietat quan sorgeixen pensaments intrusius.
- Evita l’evitació: Encara que l’evitació pot semblar una solució a curt termini, en realitat tendeix a enfortir la fòbia. Afrontar les teves pors amb el suport adequat és clau per superar-les.
- Informa el teu entorn proper: Si et sents còmode, compartir les teves experiències amb amics o familiars de confiança pot alleugerir la càrrega emocional. De vegades, parlar sobre el que estàs vivint pot reduir l’aïllament i ajudar-te a obtenir suport.
- Superar una fòbia d’impulsió requereix temps, i és normal tenir alts i baixos en el procés. L’important és mantenir el compromís amb el tractament i confiar que la millora és possible. Amb el suport adequat, es poden controlar els pensaments intrusius i reduir l’ansietat que generen, permetent recuperar una vida plena i satisfactòria.
Júlia Tarancón Estades
Psicòloga Col. NºB-03232