Què és el TDAH?
Són les sigles que defineixen al trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), una alteració neurobiològica caracteritzada per tres símptomes principals, els dos nomenats anteriorment més la impulsivitat. El seu origen és orgànic i de naixement, no és un trastorn adquirit en algun moment de la vida de l’individu, és a dir, comença en la infància i sovint continua en l’edat adulta. Inclou una combinació de símptomes persistents que causen dificultats o problemes en diferents àrees vitals de qui ho presenta. El que succeeix a les persones afectades per TDAH sol ser el següent:
- Generalment són impulsives, tant conductual com emocionalment.
- Solen ser desordenades i els pot costar establir prioritats.
- Els costa administrar el temps i planificar.
- Poden mostrar dificultats a l’hora de fer una tasca o activitat, sobretot si és de llarga duració o si requereix molta concentració.
- La realització de multitasques o de tasques simultànies pot suposar-los un problema, ja que han de fer un gran esforç per a dur-les a terme.
- Començar i acabar algunes tasques o activitats els suposa tot un repte.
- Mostren activitat excessiva o inquietud, tant motora com emocional.
- Presenten oscil·lacions freqüents en l’estat d’ànim.
- Solen tenir un temperament irascible.
- Mostren baixa tolerància a la frustració.
- Poden mostrar dèficit en el control de l’estrès.
D’altra banda, les persones amb TDAH solen presentar dificultats en el maneig d’habilitats socials i un baix nivell de desenvolupament en les habilitats de comunicació, algunes també solen presentar una baixa autoestima i d’altres han experimentat freqüents ruptures, a més de tenir relacions socials complicades amb pares, figures d’autoritat com a caps o professors i companys/es i amics o amigues.
De quina forma poden afectar els símptomes del TDAH en una relació sentimental?
En totes les relacions de parella existeixen problemes o dificultats, però en les parelles on és present el TDAH poden donar-se els següents:
- Els problemes d’organització, planificació i memòria contribueixen a l’aparició d’altres problemes, ja que aquests desemboquen en tasques o activitats no realitzades o inacabades, que poden portar a tenir discussions fàcilment.
- Actuar amb impulsivitat, a causa de la falta de regulació entre l’impuls de realitzar una conducta i la capacitat de reflexionar sobre les conseqüències amb anterioritat, sol succeir de manera freqüent.
- Pot haver-hi escassa comunicació, a conseqüència de la falta d’habilitats socials, i si és així, és important solucionar-la. Si a la persona amb TDAH li costa iniciar la conversa, seria recomanable que ho fes la parella.
- La sensibilitat emocional i la sobrerreacció solen ser presents en les persones amb TDAH, aquestes poden ofendre’s, enfadar-se i sentir-se fetes mal fàcilment, en respondre gairebé automàticament davant el menor canvi en el seu entorn, tant físic com emocional.
Aquests comportaments a la llarga en la parella poden crear decepció, empipament, sentiments d’incomprensió i fins i tot que la persona se senti poc valorada o escoltada, per això és important conèixer-los i tenir-los en compte per a evitar tot l’anterior.
Quines estratègies podem dur a terme per a mantenir una bona relació de parella?
Tant la persona que presenta TDAH com la seva parella, han d’aprendre i enfrontar-se a això des del començament de la relació usant estratègies apropiades com les següents:
- El coneixement és el pas previ a la comprensió, per això, tant la persona amb TDAH com la seva parella, han d’informar-se de com és aquest trastorn per a arribar a comprendre’s i així tenir una millor relació.
- Comunicar-se de manera directa i sincera, evitant els retrets, fomentant el desenvolupament d’habilitats d’escolta i millorant l’autocontrol.
- A més dels moments personals i independents, és convenient tenir sovint moments exclusius per a compartir en parella. A més, les demostracions d’afecte i d’afecte, i expressar dia a dia l’estima i l’agraïment són aspectes indispensables per a la parella.
- Les aficions, preferències i interessos generen curiositat en la parella i per això és important crear espais per a compartir, i si es tenen aficions diferents, interessar-se per les de la parella encara que sigui preguntant i escoltant, sense necessitat de dur-les a terme, és una cosa molt positiva.
- El concepte d’incondicionalitat en la parella promou actituds i accions irresponsables i egoistes. Quan la parella té clar que el concepte de pertinença no existeix i s’han de “guanyar” l’u a l’altre dia a dia, aporten el millor de si mateixos i fan esforços perquè la relació funcioni.
- La creativitat, les abundants idees i la impulsivitat per emprendre nous projectes, emana amb gran facilitat en les persones amb TDAH, encara que la majoria de les vegades no les duen a terme, o no les comencen o no les acaben. Això pot ser motiu de conflicte dins d’una relació de parella, ja que fins i tot la persona pot arribar a voler modificar algunes àrees de la seva vida per a realitzar alguna cosa que potser ni acaba.
Un dels problemes més comuns pels quals els adults amb TDAH sol·liciten ajuda psicològica són els problemes de parella. De fet, dades empíriques afirmen que tenen un major índex de separació i divorci que aquells que no presenten el trastorn. Per tant, es recomana la teràpia de parella amb un tractament psicoeducatiu dirigit a informar el pacient i a la seva parella, sobre les causes, símptomes, pronòstic i tractament del trastorn. La teràpia de parella servirà perquè tots dos coneguin de què es tracta i com està influint aquest dèficit en cadascun i en el vincle. A més, tots dos integrants de la parella identificaran també altres problemes individuals que no tenen per què tenir relació amb el TDAH.
Si et sents identificat o identificada amb aquest article o coneixes a algú que pugui necessitar ajuda terapèutica, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres, estarem encantats d’atendre-vos.
Sarah Martínez López
Psicòloga Col. N° B-03249