La maternitat és, sens dubte, un dels viatges més profunds i desafiants que una dona pot emprendre. Tot i que està ple d’alegria, creixement i amor, també genera moltes incerteses i pressions, sovint agreujades per les expectatives i els judicis socials. Les crítiques sobre la criança han existit des de sempre, però amb l’auge de les xarxes socials, s’han amplificat i convertit en un fenomen generalitzat.
El terme “mom-shaming” significa avergonyir a les mamàs. Normalment, aquest fenomen es caracteritza per comentaris, suggeriments, crítiques o fins i tot humiliacions sobre les decisions que prenen les mares respecte a la criança dels seus fills. Totes aquestes crítiques comencen ja des d’abans que una dona sigui mare, en el moment en el qual es qüestiona el seu desig de ser mare o de no ser-ho. I a partir d’aquí, la llista és interminable: tipus de part, de lactància, de col·legi… pràcticament davant totes les decisions que ha de prendre, hi ha diverses postures que no solen trigar a fer-se notar entre les persones que envolten a la dona. Algunes de les frases més habituals són: “Com no li donaràs el pit?”, “De veritat li deixes que agafi el menjar amb les mans?”, “Si el teu fill/a fa rabietes davant de la gent, és perquè no l’estàs educant bé”, “Quina irresponsabilitat deixar que vagi sol/a a aquest lloc!”. Habitualment són crítiques poc constructives i no sol·licitades, que l’única cosa que aconsegueixen és que moltes mares sentin un elevat nivell d’ansietat i acabin qüestionant-se tot el que fan. Per això, des de la psicologia general sanitària és important detectar aquest fenomen i aprendre a gestionar-lo.
Per què ocorre el “mom-shaming”?
Les mares són el blanc de la crítica amb molta més freqüència que els pares, la qual cosa reflecteix una forma més del sexisme persistent en la nostra societat, ja que s’espera que elles siguin les màximes responsables de l’educació dels fills. Amb l’entrada de les dones al món laboral, les feines de casa i de l’educació dels fills haurien d’estar més equilibrades, i encara que és cert que de cada vegada hi ha més implicació per part dels pares, en la majoria de les famílies, el gran pes d’aquesta tasca recau sobre la mare. Moltes dones es veuen sobrecarregades intentant compaginar de manera impecable la seva feina, les tasques de casa, la cura dels fills i un llarg etcètera, generant-se un nivell d’autoexigència enorme.
El que és sorprenent, o potser no tant, és que solen ser altres dones les que realitzen aquest tipus de crítiques. Això és degut al fet que la societat ha inculcat a les dones uns certs estàndards i expectatives sobre la maternitat que moltes interioritzen i, a la vegada, reprodueixen. A més, el model patriarcal tradicional ha ensenyat a les dones a competir entre elles i a no cooperar. Per això, moltes d’aquestes dones acaben sent víctimes dels seus propis pensaments, creient cegament que altres persones (especialment altres mares) les estan jutjant per innombrables raons. Unes altres també acaben criticant a altres mares com una manera de protegir-se de la inseguretat que senten respecte als seus propis mètodes de criança.
Com s’ha comentat anteriorment, l’auge de les xarxes socials ha contribuït a fer que aquest fenomen sigui molt més generalitzat. Aquestes plataformes permeten obtenir i compartir informació (no sempre verídica) de manera molt ràpida, la qual cosa promou amb més freqüència que es produeixin judicis precipitats sobre les decisions parentals dels altres. A més, aquesta sobrecàrrega d’informació pot generar la sensació que mai s’està fent prou bé en la criança.
A més, els mètodes de criança van canviant amb el temps i es van adaptant a les necessitats socials, als diferents models de família, a la quantitat d’informació disponible sobre la criança… Aquests canvis també contribueixen al fet que persones de generacions anteriors que han viscut un altre tipus de criança, com els avis, critiquin amb més freqüència els mètodes més actuals.
Quines són les conseqüències del “mom-shaming”?
- Genera un impacte emocional negatiu sobre la dona: ansietat, inseguretat constant, sensació de fer-ho tot malament o de no fer-ho prou bé.
- També pot ocasionar que la mare dubti i acabi prenent decisions que no concorden amb el que encaixa més amb ella i amb els seus valors, sinó amb el que l’entorn li suggereix o demanda.
- La por de ser criticades per les seves decisions pot portar al fet que s’aïllin socialment, disminuint així les probabilitats de ser jutjades, però reduint-se també la seva xarxa de suport.
- També influeix en els nens. Criar-se en un ambient en el qual s’ha de fer tot perfecte i en el qual la mare està constantment estressada, pot generar més ansietat i sentiments de culpa en els nens.
Com combatre el “mom-shaming”?
Que sigui un problema significatiu dins de la societat actual, fa que sigui necessari un esforç col·lectiu basat en educar, empatitzar i fer costat a les mares en les seves decisions de criança:
- Solidaritzant-nos amb altres dones (siguem mares o no). En lloc de jutjar les seves decisions, brindar-li suport, ja sigui escoltant-la atentament, oferint ajuda pràctica o simplement expressant paraules d’ànim. A aquesta forma de solidaritat entre dones se la denomina sororitat.
- Agafant consciència que la responsabilitat sobre la criança dels fills ha de ser compartida amb l’altre progenitor, tant en públic com en privat.
- Informant-nos i educant-nos sobre diferents estils de criança, sent conscients que hi ha moltes opcions vàlides i que la nostra opinió no té per què encaixar amb l’estil d’altres pares ni amb els seus valors, i que no sempre és necessari expressar-la. Cada mare i cada nen són únics i no existeix una forma correcta de criança.
- Cuidant-nos i prioritzant-nos. Fomentar la nostra salut mental, treure temps per a nosaltres i creure’ns que ho estem fent el millor que podem, i que estimar als nostres fills i demostrar-ho dia a dia és molt més important que satisfer els comentaris d’altres persones.
- Denunciant els comentaris negatius que rebem o presenciem, sigui cara a cara o a través de les xarxes socials, per a prevenir comportaments abusius i per a mostrar suport a la persona que els rebi.
- Les xarxes socials poden utilitzar-se també per a combatre aquest fenomen. En aquest sentit, han sorgit uns certs grups que protesten contra el “mom-shaming”, com el gran conegut club de les males mares, i molts més.
Si t’interessa, pots llegir més articles que t’ajudin a combatre el mom-shaming o un altre tipus de situacions (Com posar límits als altres, L’autocura, Autocompassió).
Com a conclusió general, és millor ser una mare real i sentir-te bé amb tu mateixa, que intentar ser una “super-mare” que arriba a tot (tasca impossible per molt que ens esforcem) i que va sobrecarregada constantment. Podràs dedicar més temps de qualitat als teus fills quan et desfacis dels “lligams” d’intentar ser la mare perfecta. A més, els estaràs oferint un aprenentatge molt important: no tenen per què fer-ho tot perfecte i seran igualment vàlids.
Si creus que necessites ajuda per a transitar la maternitat i les conseqüències associades al “mom-shaming”, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres perquè puguem ajudar-te.
Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Núm. B-02615