La paraula “addicció” s’utilitza sovint per a descriure qualsevol comportament impulsiu que sigui excessiu, causi un malestar significatiu i afecti la vida diària d’una persona. L’addicció sol referir-se a pràctiques molt perjudicials, com el consum de substàncies, o l’addicció al joc.
El DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, en la seva última versió) només inclou l’addicció al joc, per la qual cosa el potencial ús addictiu del mòbil no estaria recollit com a patològic. Això és normal ja que l’addicció al mòbil és una cosa relativament recent, amb la normalització i abaratiment del cost d’aquests.
Encara que l’ús excessiu del mòbil no està reconegut oficialment com a addicció encara (possiblement aparegui en la pròxima edició del DSM), sol afectar la vida d’una persona i causar-li emocions negatives (com angoixa o vergonya).
Molts professionals ho considerarien un comportament disfuncional i oferirien tractament per a alleujar els efectes negatius que l’ús del telèfon pot estar tenint en la vida diària i en els nivells d’angoixa d’una persona. És important destacar que existeixen diversos tractaments i mètodes d’afrontament que poden ajudar.
Causes d’addicció al mòbil
Les causes poden ser diverses i originar-se a partir d’alguna mena d’esdeveniment particular: per exemple, després d’un esdeveniment traumàtic és possible que moltes persones recorrin a un major ús dels seus telèfons mòbils per a abstreure’s i no enfrontar-se al món real.
No obstant això, en la majoria dels casos no existeix una causa concreta, sinó que es tracta d’una “addicció” a la dopamina. La dopamina regula el sistema de recompensa del nostre cervell, i els mòbils funcionen com una font de recompensa constant: notificacions, vídeos graciosos, “likes” en xarxes socials… Això fa que es generi una necessitat de recórrer a aquesta “dopamina fàcil”, perquè ens fa sentir bé immediatament. Amb això, es genera un cercle viciós pel qual cada vegada necessitem més dopamina.
Símptomes d’addicció al mòbil
Yin et al. (2016) van proposar una sèrie no exhaustiva de criteris diagnòstics per a l’addicció als telèfons intel·ligents, que té cert solapament amb els criteris de les addiccions conductuals en general. Es podria parlar d’una addicció al mòbil si existeix un patró perjudicial d’ús que condueix a una angoixa significativa i que implica tres o més dels següents símptomes durant els 3 mesos previs:
• Incapacitat recurrent per a resistir l’impuls d’utilitzar el telèfon.
• Ansietat o irritabilitat després d’un període sense utilitzar el mòbil (semblança a la síndrome d’abstinència).
• Desig persistent o intents fracassats d’abandonar o reduir l’ús del telèfon intel·ligent.
• Passar un temps excessiu utilitzant el telèfon intel·ligent malgrat els problemes físics o mentals derivats d’això.
Conseqüències
L’addicció al mòbil pot generar diverses conseqüències en la vida de les persones que la sofreixen. Així, diversos estudis han demostrat que existeix una relació entre l’ús excessiu dels telèfons intel·ligents i diferents trastorns mentals.
S’ha trobat que l’ús excessiu de telèfons intel·ligents s’associa a trastorns com la depressió, l’ansietat i el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Per descomptat, això no implica causalitat, ja que aquest ús excessiu no té per què estar associat necessàriament a un trastorn com a tal.
A més, pot provocar canvis físics, com a insomni, migranyes i fins i tot canvis en el volum de matèria grisa cerebral, essencial per a diferents processos cognitius.
En adolescents i joves, existeixen riscos addicionals; en aquests grups, l’ús de telèfons intel·ligents pot causar problemes de regulació emocional i funció cognitiva, impulsivitat i baixa autoestima.
Finalment, pot tenir un impacte en diferents àmbits de la vida de les persones, com a l’àmbit social o laboral: l’ús del telèfon mòbil pot suposar una pèrdua d’atenció i de temps que no permeti centrar-se en altres tasques.
Com desenganxar-se
Existeixen diferents tècniques per a aconseguir reduir l’ús del telèfon mòbil de manera efectiva. Per descomptat, en casos més extrems sempre es recomana comptar amb l’ajuda d’un terapeuta.
• Identifica en quins moments recorres al mòbil: pot ser per avorriment, per un desig de connexió social, per incomoditat en unes certes situacions socials, per ansietat… Una vegada identificats aquests moments, tracta de buscar alternatives concretes.
• Ajuda’t d’apps del mòbil que limiten el temps d’ús: existeixen diverses apps que “prohibeixen” utilitzar el mòbil en unes certes hores o durant uns certs minuts al dia. Fins i tot hi ha algunes en les quals, si es vol trencar la norma, s’ha de pagar amb diners.
• Fes l’ús del mòbil menys atractiu: per exemple, posant el fons o el text en colors més incòmodes (grisos, negres…); la grandària del text excessivament gran…
• Intenta fer activitats fora de casa on no t’emportis el telèfon. Si necessites estar comunicat, pots comprar-te un telèfon antic, que només tingui la funció de trucades.
• Posa el mòbil en una altra habitació en anar-te a dormir; així, no serà el primer que miris en despertar-te.
• Tingues més alternatives d’entreteniment, que el telèfon no sigui la teva primera opció o la principal.
Si sents que passes més temps del que deuries amb el telèfon o et costa controlar i gestionar el seu ús, recomanem que consultis amb un professional de la salut mental perquè pugui avaluar i assessorar el teu cas, per a aprendre a gestionar millor aquestes dificultats.
Referencias
De-Sola Gutiérrez, J., Rodríguez de Fonseca, F., & Rubio, G. (2016). Cell-phone addiction: A review. Frontiers in psychiatry, 7, 175.
Lin, Y. H., Chiang, C. L., Lin, P. H., Chang, L. R., Ko, C. H., Lee, Y. H., & Lin, S. H. (2016). Proposed diagnostic criteria for smartphone addiction. PloS one, 11(11), e0163010.
Morrison, J. (2015). DSM-5® Guía para el diagnóstico clínico. Editorial El Manual Moderno.
Park, W. K. (2005). Mobile phone addiction. In Mobile communications: Re-negotiation of the social sphere (pp. 253-272). London: Springer London.
Xavi Ponseti
Col. Nº B-03138