Segur que en alguna ocasió has pensat que algú proper era molt dependent de la seva parella, família o amics, o fins i tot tu mateix/a t’has sentit o te sents actualment molt dependent emocionalment d’alguna persona en concret. En aquest article podràs informar-te sobre què és exactament la dependència emocional, quines són les seves característiques i què pot ocasionar-la.
La dependència emocional es pot definir com aquella necessitat extrema d’obtenir afecte per part de la parella o d’altres persones significatives. L’intercanvi d’afecte (sentiments de voler estar amb l’altra persona, de tenir el seu suport, de sentir-nos estimats i valorats) és propi i normal dins les relaciones interpersonals. En aquells casos en que aquest intercanvi d’afecta es converteix en una necessitat i no simplement en alguna cosa que volem o ens agradaria, ens podem trobar davant un cas de dependència emocional. Per tant, la diferència entre afecte “normal” i dependència emocional seria quantitatiu. En aquests casos, hi ha una asimetria clara de rols dins de la relació que fa que un estigui per damunt de l’altra i la relació sigui desigualitària.
La dependència emocional pot apareixer en diferents tipus de relació, com pot ser una relació d’amistat, però és més probable que es doni dins d’una relació de parella. A continuació, tens un llistat de les característiques que poden presentar les persones amb dependència emocional:
- Por a la solitud, la qual cosa genera una necessitat excessiva de contacte amb l’altra persona, que es manifesta amb pensaments del tipus “necessito que em respongui”, “necessito saber on està i què fa en tot moment”, etc.
- Priorització de l’altra persona per damunt de tot ja que sol considerar-la el centre de la seva existència. Per això, en moltes ocasions acaba prenent decisions en base al criteri de l’altra persona i no del que realment vol, o deixa que els altres prenguin les decisions per ell/ella.
- Idealització de l’altra persona, sobrevalorant les seves qualitats i arribant a vegades a avaluar a l’altre com un ésser especial. En moltes ocasions, s’arriba a establir una relació totalment desigualitària, en la qual la persona dependent se sotmet a l’altra persona per la por de perdre la relació si no ho fa, arribant fins i tot a ser víctima de maltractament físic i/o psicològic.
- Por a la separació de l’altra persona, seguit d’una tendència a comprovar que aquesta persona segueix aquí (“si em deixa, no podré suportar-ho”). Aquests comportaments solen ser contraproduents ja que, en molts casos, l’altra persona s’atabala i s’allunya encara més.
- Desig d’exclusivitat dins de la relació, de manera que la persona amb dependència emocional sol pensar que es basten mútuament i no necessiten a ningú més, establint normalment relacions dos a dos.
- Necessitat d’agradar als altres o la persona a la qual s’és dependent. En la majoria de les ocasions, tenen dificultats a expressar els seus propis desitjos o sentiments.
- Autoestima molt baixa i autoconcepte molt negatiu i poc ajustat a la realitat.
- Estat d’ànim negatiu i presència d’altres problemes psicopatològics comòrbids, com problemes d’ansietat o depressió, trastorns de la conducta alimentària, etc.
- En molts casos, història de relacions descompensades (“jo sempre dono més que l’altra persona”) i/o escassos períodes sense parella (“el màxim que he estat sense parella han estat 2 mesos”). La ruptura de la relació els suposa una cosa impensable i els ocasiona un malestar molt intens, però de seguida que comencen a recuperar-se solen buscar amb ímpetu una altra relació del mateix tipus.
Per què sorgeix la dependència emocional? És difícil respondre a aquesta pregunta, ja que normalment es deu a una interacció entre diversos factors, sense que cap d’ells sigui imprescindible. En moltes ocasions, una persona amb dependència emocional ha tingut mancances afectives primerenques. Això es tradueix en experiències frustrades o insatisfactòries, caracteritzades per falta d’afecte o per un afecte inadequat per part de persones rellevants en la seva vida. Es pot apreciar per frases del tipus “els meus pares mai m’han dit que m’estimaven” o “mai vaig tenir la sensació que fes alguna cosa bé”. En casos més extrems, es pot haver produït maltractament o negligència. També n’hi ha que han experimentat una excessiva sobreprotecció per part dels cuidadors, de manera que no han après a viure de manera autònoma i senten que necessiten d’algú que adopti aquest rol de cuidador per a no sentir-se indefensos o desprotegits. Les experiències insatisfactòries viscudes en l’etapa adolescent o adulta (per exemple, sofrir una infidelitat per part de la parella) també poden detonar, intensificar o cronificar conductes de dependència emocional.
En referència a aquestes relacions primerenques insatisfactòries, la persona pot intentar desvincular-se de les persones que no li aporten una relació interpersonal sana o intentar vincular-se més. La persona amb dependència emocional opta per aquesta segona opció. Com no s’han sentit estimats o valorats, ho desitgen amb totes les seves forces i acaben buscant-ho costi el que costi. Això també fa que normalitzin conductes negatives per part de les persones rellevants per a ells (faltes d’afecte, menyspreu, vexacions…). Els compensa més estar mal acompanyats que sols. En tot aquest procés influeix molt la baixa autoestima que es comentava anteriorment.
També han de tenir-se en compte que certs factors biològics poden fer-nos ser més vulnerables genèticament a la dependència emocional. Entre aquests factors es trobarien la presència de problemes ansioso-depressius, el tenir un temperament més sensible al càstig o el fet de ser dona, en comparació amb ser home. En relació amb el gènere femení, també juguen un paper molt important els factors socioculturals, ja que la dona sempre ha estat la que més s’ha hagut de preocupar de les relacions interpersonals i de la cura dels altres, sacrificant en molts casos els seus propis interessos. Un altre factor sociocultural que pot jugar un paper important és el tipus de cultura en el qual estigui immersa la persona. Les cultures occidentals són més individualistes i promouen més la idea de l’amor romàntic (“l’amor tot ho pot”, “no puc ser feliç si no he trobat a la meva mitja taronja”, “sentir gelosia és una mostra d’amor”…), generant major propensió a la dependència emocional.
Com pots veure, la dependència emocional és un fenomen molt complex que ens pot arribar a ocasionar un gran malestar i una gran interferència en la nostra vida diària. Si després de llegir aquest article t’has sentit identificat/a, és important que sàpigues que la dependència emocional es pot treballar per a anar a poc a poc guanyant aquesta autonomia i aquesta seguretat en tu mateix/a que et mereixes. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres si et trobes en aquesta situació o recomanar-li aquest article a qui creguis que li pot beneficiar.
Psicòloga Col. Nº B-02615