Existeixen tres tipus de conducta d’interacció social: agressiva, passiva, passiva-agressiva i assertiva. En funció de l’estil de comunicació que adoptem, la forma en què ens relacionem amb els altres canviarà.
La persona no es respecta a sí mateixa. No dóna la seva opinió ni expressa els seus sentiments per si molesta a algú. Cedeix front als desitjos i peticions de la resta, malgrat siguin abusius. Roman en silenci. No s’atreveix a intervenir en la conversa. Fa el que li diuen els altres, no defensa els seus drets.
A. ESTI PASSIU.
Què diu?
Calla, parla amb monosíl·labs, fa moltes voltes per dir alguna cosa.
Com ho diu?
Tremola la veu, tartamudeja, parla molt baix…
Què fa?
Mira al terra, baixa o desvia la vista, es posa vermell, fa gestos nerviosos, adopta una postura encollida, etc.
Un exemple d’estil passiu seria: Un cap d’equip que és incapaç d’indicar a untreballador determinades errades del seu treball.
B. ESTIL AGRESSIU.
En aquest estil la persona no respecta als altres ja que dóna la seva opinió i manifesta els seus sentiments sense importar-li si molesta a algú. No cedeix davant els desitjos i peticions de les altres persones, tot i que siguin justos. Els interromp, acapara les converses, imposa el seu criteri, viola els drets dels altres, etc. A vegades aquesta agressivitat pot ser més indirecta, per exemple, fent ús del sarcasme o la ironia.
Què diu?
Insulta, amenaça, diu les coses sense tacte, amb brutalitat, etc
Com ho diu?
Crida, parla amb un to de veu molt elevat…
Què fa?
Fulmina amb la mirada, es posa vermell de ràbia, fa gestos autoritaris, adopta una postura prepotent.
Un exemple de comunicació agressiva podria ser dir: “No serveixes per a res, millor ho faig jo”.
C. ESTIL PASSI-AGRESSIU.
Es tracta d’un estil de comunicació que té aspectes de l’estil passiu i de l’agressiu. Expressen indirectament els sentiments negatius en comptes de exterioritzar-los obertament. D’aquesta manera usen una agressivitat amagada per a canalitzar les emocions de ràbia i ira que acumulen per no saber expressar-ho al moment i de manera correcta.
Què diu?
Dóna la culpa als altres, encara que no expressa hostilitat de manera oberta.
Com ho diu?
Moltes vegades usant el sarcasme, usant excuses o mentint.
Què fa?
Triga a fer les tasques o les oblida, crea excuses i menteix, deixa les coses per a més tard
Un exemple de conducta passiu-agressiva podria ser el fet de preparar-se de forma exageradament lenta per a una festa a la qual no vols acudir, d’aquesta manera quan arribes ja està gairebé finalitzada.
D. ESTIL ASSERTIU.
La persona es respecta a sí mateixa i a la resta. Opina i deixa opinar. Expressa els seus sentiments i es posa en el lloc de l’altre. No cedeix davant els desitjos i peticions dels altres quan són injustos, però sí quan són raonables. Parla i escolta amb atenció. No imposa per força el seu criteri. Exigeix els seus drets i respecta els drets dels altres.
Què diu?
Parla amb correcció i educació, diu les coses directament.
Com ho diu?
Parla amb veu segura, ni massa poc a poc ni massa ràpid, amb un to de veu adequat.
Què fa?
Mira als ulls, manté la mirada sense fixesa, gesticula coherentment amb el que diu, adopta una postura natural.
Un exemple de comunicació assertiva pot ser: “M’ha molestat el comentari que has fet, m’agradaria que m’ho diguessis d’una altra forma”.
En conclusió, existeixen diferents estils de comunicació i aquests es poden trobar de forma més entremesclada en la realitat. La millor opció d’estil de comunicació que podem adoptar és l’estil assertiu ja que, en contrast amb els altres estils, ens proveeix d’una bona autoestima i prevé de molts possibles conflictes. En aquest sentit, aquests estils poden treballar-se i modificar-se a teràpia per a ajudar-nos a relacionar-nos de millor forma tant amb les persones que ens envolten com amb nosaltres mateixos.
Xavi Ponseti
Col. Nº B-03138