Quan el mòbil també fa de tercer a la relació
Tots sabem que la tecnologia ha canviat radicalment les nostres vides. Treballem davant una pantalla, quedam per WhatsApp, coneixem gent per apps, fem consultes mèdiques per videotrucada i —per què no dir-ho?— també exploram la nostra sexualitat a través d’una pantalla. El que potser no tenim tan present és com això està influint, a poc a poc, en la manera com ens relacionam sexualment amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Aquest article no va d’alarmismes, ni de demonitzar la tecnologia. Va, com sempre, de parar-nos a mirar què passa i com ens fa sentir.
Xarxes socials i sexualitat: entre la connexió i la comparació
Les xarxes poden ser un espai de trobada, d’expressió i de descobriment. Però també poden fer-nos sentir insegurs, insuficients o exposats.
Hi ha qui s’ha sentit més lliure per mostrar el seu desig o la seva orientació sexual gràcies a les xarxes. I hi ha qui ha entrat en una espiral de comparacions, likes i autoestima fràgil.
Un like no és una carícia. Una reacció no és una conversa. I això, a la llarga, es nota.
Apps de cites: desitjar ràpid, connectar lent
Amb les apps de cites, hem passat del “et conec i ja veurem” al “et valoro en mig segon”.
Hi ha qui ha trobat la parella (o la seva pròxima aventura) en un clic. Però també hi ha qui s’ha cremat, s’ha cansat o ha sentit que tot és massa superficial.
No és que les apps siguin dolentes. És que, a vegades, ens fan anar amb el pilot automàtic. I costa aturar-se a veure si realment estam connectant o només omplint buits.
Pornografia online: expectatives, realitats i silencis
No és nou que la pornografia influeix en la manera com entenem el sexe. El que és nou és la quantitat, la facilitat d’accés i l’edat en què s’hi accedeix.
La pornografia pot ensenyar, pot estimular i pot obrir espais de fantasia. Però també pot transmetre idees errònies sobre el consentiment, el plaer, els cossos o els rols.
I massa sovint, es converteix en el gran educador sexual… quan hauria de ser només una part, i molt contextualitzada.
Realitat virtual i robots sexuals: cap on anam?
No és ciència-ficció. Ja existeixen experiències sexuals en realitat virtual i robots sexuals amb formes humanes.
És evident que obren possibilitats per a la fantasia, la inclusió i l’experimentació. Però també plantegen preguntes. Poden substituir una relació humana? Ens apropen o ens allunyen dels altres?
Quan la tecnologia ens allunya del que tenim davant
És fàcil estar físicament amb algú i emocionalment absent. Ho veiem cada dia. I al llit, també.
Una notificació pot interrompre un moment íntim. Una pantalla pot substituir una conversa pendent.
De vegades, no és la tecnologia en si. És com la usam.
Petits gestos per reconnectar
No cal que llencis el mòbil per la finestra ni que desinstal·lis Tinder, Grindr o qualsevol app que empris. Però potser sí que podem fer algunes passes per recuperar la intimitat:
– Pactar moments sense pantalles amb la parella.
– Parlar sobre el que ens agrada (i el que no) en el sexe i en la tecnologia.
– Educar-nos. Llegir, escoltar, contrastar.
– Posar límits saludables al consum de pornografia.
– Reconnectar amb el cos: el propi i el de l’altre.
Conclusió: tecnologia amb intimitat, no contra la intimitat
La tecnologia ha vingut per quedar-se. I també pot ser una aliada. Però per aconseguir-ho, hem de posar consciència.
Mirar menys pantalles i mirar-nos més.
Parlar més i desconnectar més sovint.
Fer espai per al desig, per al contacte, per a la mirada.
Perquè al final, cap pantalla pot substituir una connexió real.