Sempre em deixen: entendre la ferida de l’abandonament des de la teràpia
abril 9, 2026
Taula de contiguts
L’expressió “sempre em deixen” pot aparèixer en diversos contextos vitals: ruptures afectives, vincles d’amistat deteriorats o experiències familiars marcades per la pèrdua o la distància emocional. Tanmateix, en aquest article ens centrarem en un fenomen concret: la por a l’abandonament en les relacions de parella durant l’edat adulta.
Aquest patró es caracteritza per una elevada sensibilitat davant la separació i per una percepció persistent d’inseguretat en el vincle. Des d’una perspectiva psicològica, sol estar relacionat amb experiències primerenques d’aferrament insegur o d’inestabilitat emocional, que condicionen la manera com la persona es vincula afectivament en el present.
Treballar aquesta dinàmica des de la teràpia permet identificar els mecanismes subjacents —com l’ansietat d’aferrament, la dependència emocional o la recerca constant de validació— i afavorir el desenvolupament d’una base interna de seguretat que faciliti relacions més estables, recíproques i saludables.
Què vol dir quan dic “sempre em deixen”?
La frase “sempre em deixen” reflecteix un patró emocional que es repeteix. Qui la viu sol sentir que les seves relacions acaben sempre de la mateixa manera: amb pèrdua, buit i soledat.
Aquest dolor, moltes vegades, no neix del que passa en el present, sinó d’experiències primerenques no resoltes.
La por a l’abandonament sovint està relacionada amb:
Absència emocional a la infància: cuidadors presents físicament, però freds o distants.
Pèrdues primerenques: separació, divorci o mort d’algú important.
Inestabilitat afectiva: quan l’amor depenia de condicions o comportaments.
Aquestes vivències deixen la petjada que l’afecte no és segur i que pot desaparèixer en qualsevol moment.
Senyals que tens una ferida d’abandonament
Si sents que “tothom em deixa”, això pot manifestar-se a la teva vida adulta de les maneres següents:
Relacions de dependència emocional.
Por constant al rebuig.
Gelos excessius o necessitat de control.
Vincles que es trenquen de manera repetitiva.
Soledat viscuda com un buit insuportable.
Aquestes reaccions són intents de protegir-te del dolor, però acaben reforçant el mateix cercle d’abandonament.
En aquest blog sobre l’afecció, coneixeràs la importància que té a l’hora de crear relacions.
Com la teràpia ajuda a sanar l’abandonament
La ferida de l’abandonament no té per què marcar el teu destí. En teràpia es treballen diferents aspectes que permeten resignificar la teva història:
Reconèixer la ferida Posar nom al que sents et dona claredat i obre la porta a la sanació.
Diferenciar passat i present Les teves relacions actuals no són aquelles figures de la infància. Aprendre a separar aquestes experiències és clau.
Construir seguretat interna Enfortir l’autoestima i aprendre a cuidar-te sense dependre totalment dels altres.
Crear vincles sans Des d’un lloc de confiança i no de por, és possible establir relacions més estables i nutritives.
Però recorda: “Sempre em deixen” no és el teu destí
Sanar la ferida de l’abandonament és un procés, però sí que és possible. L’Institut de Psicologia t’ofereix un espai segur on pots aprendre a estar amb tu mateix i, des d’aquí, obrir-te a relacions més sanes i estables.
Si avui penses “sempre em deixen”, recorda: pots transformar aquesta frase en “he après a quedar-me amb mi, i ara trio millor a qui deixo entrar a la meva vida”.
