La gelosia és una emoció normal que hem pogut experimentar en diferents contextos de la nostra vida. No obstant això, en el moment que la gelosia causa un impacte en el nostre benestar, en el dels altres i en les nostres relacions, aquesta es converteix en un problema.
La gelosia en la parella neix fruit de diverses idees integrades en la nostra societat sobre l’amor i les relacions. No obstant això, aquestes idees són mites, és a dir, no són certes.
Els mites principals en els quals es recolza la gelosia serien els següents:
1. La persona ens pertany: Les relacions haurien de ser voluntàries i no podem obligar a ningú a estimar-nos o a ser-nos fidel. Ningú és teu ni tu ets de ningú.
2. “No puc viure sense tu”: Existia una vida abans d’aquesta persona i, per tant, existeix una després. Ets un adult autònom que pot fer-se càrrec de si mateix, no hi ha abandonament, sinó una ruptura.
3. La gelosia és una expressió d’amor: Es pot estimar molt i estimar malament. La gelosia indica possessió, inseguretat i sentiment de pertinença, no amor.
ATENCIÓ – cercar que la nostra parella es posi gelosa, no és una manera sana de relacionar-se. Contar a la nostra parella coses amb l’objectiu de despertar gelosia en ella, és una manera de perpetuar la idea que la gelosia demostra amor. “Si es posa gelós, serà que m’estima. Si no, és que li soc igual”.
4. “Si desitja a una altra persona és que no m’estima”: Recordem que en el planeta terra som més de 7 milers de milions de persones. La possibilitat que no ens atregui una altra persona més que la nostra parella és IM-POS-SI-BLE. Significa això que no m’estimi? La resposta és NO.
Quan considerem que algú ens ha estat infidel?
Doncs bé, heus aquí, la gran incògnita. La infidelitat vindrà establerta pel tipus de “contracte” que marquem. El nostre concepte del que suposa una traïció pot variar en funció de la persona amb la qual estiguem i del contracte (acords) que establim. En cada relació s’estableix què vull o accepto en aquesta. Entre elles la fidelitat. El problema és que aquest contracte, sovint, es forma de manera implícita, donant lloc a “buits legals” en els quals un pot interpretar la infidelitat (entre altres coses) com una cosa i l’altre com una altra diferent. Per això, la comunicació és clau per a evitar malentesos.
La gelosia i la inseguretat
La gelosia en parella es crea sota la percepció d’una amenaça. Podent ser aquesta, la de ser substituït, que deixin d’estimar-me o a perdre a la persona i tot el construït amb ella. Tots aquests pensaments tenen com a origen creure que no som suficient per a la persona amb la qual estem en una relació. Sentiments d’inferioritat alimentats per les nostres inseguretats.
La inseguretat ve de la mà d’una baixa autoestima. La persona insegura no percep les seves capacitats, habilitats o actituds per a fer front a determinades situacions. Per això, tendeix a creure que la seva parella tampoc percep aquestes aptituds i que, per tant, una vegada s’adoni, l’abandonarà per algú “millor”.
A fi de gestionar l’ansietat i els pensaments intrusius que la persona viu respecte a la infidelitat, respondrà creant dependència emocional, demandes de seguretat, rituals compulsius i, fins i tot, agressivitat. Aquestes conductes tendiran a crear un major retraïment o actitud desafiadora en la víctima d’aquesta gelosia, produint-se així una retroalimentació en la gelosia de la parella. Per exemple, si la meva parella s’enfada cada vegada que li dic que avui he parlat amb el meu company de treball, deixaré d’explicar-li aquestes interaccions. No perquè hagi passat res, sinó per a evitar una discussió sobre aquest tema – la qual cosa, si és descoberta per la meva parella, incentivarà la idea de que l’enganyo.
Tipus de gelosia
La gelosia en la parella no sempre és igual ni es dóna sota les mateixes circumstàncies.
Gelosia projectiva: persona que projecta els seus propis desitjos de ser infidel en la parella. Utilitzen la projecció per a no acceptar els seus propis desitjos i conciliar amb les seves emocions, bolcant la responsabilitat en l’altra persona.
Gelosia reactiva: gelosia que es desenvolupa perquè hi ha hagut un motiu previ que ha fonamentat les pors respecte a perdre a l’altra persona ja sigui en la relació actual o en relacions passades. Per exemple, a causa d’una infidelitat prèvia en la nostra relació.
Gelosia retrospectiva: basada en l’obsessió per la vida amorosa i/o sexual passada de la nostra parella. Sentint gelosia de persones que ja no estan en la seva vida en un sentit romàntic-sexual.
Independentment del motiu, tota aquesta gelosia pot tornar-se patològica, és a dir, en la qual la manifestació de la mateixa es dóna de manera exagerada, perdent la capacitat de raciocini i emergint una necessitat de control en la parella.
El que tenen en comú és el reguitzell de conductes absurdes i invasives que porten amb si: revisar telèfon, xarxes socials, vigilar horaris, rebuscar entre els objectes, fer interrogatoris, telefonades de control, etc.
No obstant això, en els casos patològics, cap d’aquestes conductes tindrà l’efecte desitjat. És a dir, no produiran tranquil·litat ni seguretat en què no hi ha o pot haver-hi una infidelitat. La gelosia patològica és irracional i per tant, no hi haurà evidència suficient que acabi amb les seves pors i inseguretats.
Com controlar la meva gelosia en parella?
Moltes persones creuen que mostrant-se geloses eviten que la seva parella els traeixi i a més mostren el seu afecte o amor per elles. No obstant això, el que aconseguim amb la gelosia és crear tensió i renyines constants, coartar la llibertat de les persones, així com fomentar la invasió a la seva intimitat. En casos greus, la gelosia pot desembocar en violència. El pitjor és que, a través de la gelosia i de les conductes que aquests comporten, no evitem; repeteixo, no evitem la infidelitat. La infidelitat es produirà independentment del gelosos o no que siguem (si així ho desitja l’altra persona).
No existeixen fórmules màgiques per a evitar que ens enganyin. No obstant això, si establim un clima de confiança, en el qual els nostres límits siguin clars, som flexibles i estem oberts a la comunicació, reduïm la possibilitat que aquesta ocorri.
No podem fer responsable a l’altra persona de la nostra desconfiança i inseguretat. El nostre treball és aprendre a gestionar-ho. Per descomptat, les dinàmiques són cosa de dos i la nostra parella pot acompanyar-nos i ser de gran ajuda en el nostre camí cap a una gestió saludable de la gelosia. Qualsevol relació saludable es basa en la tolerància a la incertesa (no hi ha garanties de fidelitat) i en la confiança.
Si ets una persona gelosa:
- Responsabilitza’t de la teva gelosia. Comunica la teva gelosia (bé) sense esperar que la teva parella et demostri el contrari.
- No caiguis en empipaments, recriminacions, interrogatoris o conductes de comprovació.
- Escolta i intenta ser raonable.
- Cerca ajuda i millora la teva inseguretat i autoestima.
Què faig si la meva parella és gelosa?
- No cedeixis davant les seves demandes o comprovacions: aquests comportaments només incentiven que les conductes es mantinguin i a més no aconsegueixen acabar amb la gelosia. La claredat i sinceritat seran de gran ajuda.
- Ajuda a reconèixer el problema i a veure la irracionalitat dels seus pensaments.
- Mostra-li l’efecte negatiu que tenen sobre tu i sobre la relació les seves conductes.
- Mostra empatia i voluntat per a ajudar a superar la seva gelosia.
No hi ha res del que avergonyir-se per sentir gelosia, el primer pas és reconèixer-la i el segon buscar ajuda per a poder gestionar-la d’una manera sana. Des del servei de teràpia de parella se’t pot ajudar a treballar en l’autoestima i la confiança i en un model d’amor sa i racional. Això t’ajudarà no sols a reduir la gelosia, sinó a sentir-te millor en moltes altres àrees de la teva vida.
Júlia Tarancón Estades
Psicòloga Col. No B-3232