Taula de contiguts
Quan comencem una relació sovint creiem que l’amor és suficient per sostenir-la. Però la realitat és que el vincle passa per diferents etapes, cadascuna amb les seves il·lusions, els seus reptes i també els seus riscos. Entendre-les ens pot ajudar a posar nom al que ens passa i a cuidar millor la relació.
Quines són les etapes d’una relació de parella?
No hi ha un camí universal: cada parella és un món i pot viure aquestes fases amb ritmes diferents. Tot i així, hi ha certs moments que es repeteixen en la majoria de relacions.
1. L’enamorament
És la fase més intensa i la que tots coneixem millor. Tot és nou i excitant, l’altre ens sembla perfecte i volem passar el màxim de temps junts. El cervell juga a favor nostre i allibera hormones que ens fan viure-ho amb eufòria i passió. Ara bé, justament per això és una etapa enganyosa: tendim a idealitzar i no veiem (o no volem veure) els defectes reals de l’altra persona. El risc principal és pensar que aquesta sensació serà eterna i frustrar-nos quan baixa la intensitat. La millor manera de gaudir-la és acceptar que és un moment meravellós però temporal, i que després vindran reptes diferents.
2. El descobriment de l’altre
Amb el pas del temps, la imatge idealitzada es va difuminant i apareixen les peculiaritats personals i les diferències reals. La persona estimada baixa del pedestal i comença la convivència amb els seus matisos. Això pot generar discussions i lluites de poder per intentar que l’altre encaixi amb la idea que ens havíem fet. Aquí hi ha el risc que la relació es trenqui, ja que alguns senten decepció i prefereixen marxar abans de fer l’esforç d’acceptar l’altre tal com és. Superar aquesta etapa implica aprendre a tolerar les diferències, comunicar-nos de manera honesta i preguntar-nos si, més enllà de les imperfeccions, volem continuar construint junts.
3. La convivència
Quan la relació sobreviu a la fase de descobriment, arriba un moment de més estabilitat. Acceptam que l’altre no canviarà i aprenem a negociar normes i dinàmiques que facin més fàcil la vida compartida. És una etapa de maduració, però no està exempta de riscos: la rutina pot apagar la passió i convertir la relació en una mena de compania sense gairebé espurna. També hi ha el perill de demanar a la parella que satisfaci totes les nostres necessitats, cosa que sovint acaba en frustració o en la temptació de cercar fora el que no trobam dins. La clau és entendre que ningú ens pot donar-ho tot i que cal cultivar espais de connexió, cuidar els detalls i mantenir viva la curiositat per l’altre.
4. L’autoafirmació
Amb els anys, la relació deixa de girar tant entorn de la dependència i es converteix en una elecció més conscient. Ens coneixem bé, sabem què esperar de l’altre i, alhora, pot aparèixer la necessitat de recuperar projectes personals que havíem deixat en segon pla. El risc és que aquest desig de reafirmar-nos individualment es transformi en silencis, distanciament o fins i tot ressentiments si no es comunica bé. La clau aquí és trobar un equilibri: donar espai a la individualitat sense perdre de vista el vincle compartit. Quan cadascú pot créixer sense sentir que renuncia a la seva identitat, la relació es reforça.
5. La col·laboració
En aquesta etapa, la parella assoleix un punt de maduresa en què tots dos se senten realitzats com a individus i, alhora, motivats per aconseguir objectius comuns. És una fase on l’amor es viu des de la serenor i el compromís, sense deixar de banda l’espurna i la complicitat. El repte aquí és no caure en la inèrcia i continuar invertint temps i energia en cuidar la relació, ja que cap etapa és “definitiva”. El secret per mantenir-la és seguir alimentant el projecte compartit i, alhora, respectar els espais personals de cada membre de la parella.
Per acabar
El recorregut d’una relació no és lineal: hi pot haver retrocessos, crisis i reconciliacions. Però cada etapa, amb els seus riscos i oportunitats, ens ofereix eines per créixer, i hi ha casos en què és necessari comptar amb ajuda externa per solucionar problemes en la parella. Quan dues persones aconsegueixen entendre això i es comprometen a caminar plegades, les diferències i les dificultats ja no són un obstacle insalvable, sinó una manera de fer que la relació sigui més forta i més autèntica.
Guillem Nicolau Coll
Psicòleg General Sanitari i Sexòleg
Nº col.: B-02773