Emocions: La paradoxa de les persones adultes joves
febrer 2, 2026
L’etapa de l’adultesa jove, també anomenada adultesa emergent (Arnett, 2000), sovint es descriu com un període de transició marcat per l’exploració de la identitat, la recerca d’estabilitat i l’inici de responsabilitats més significatives. Durant aquesta fase, és habitual experimentar la sensació d’estar “al mig”: lluny ja de l’adolescència, però sense sentir-se del tot assentat en la vida adulta. Les decisions comencen a tenir un impacte més gran, les expectatives augmenten i, sovint, la velocitat del dia a dia supera la nostra capacitat de processar-la.
Emocions a l’etapa d’adultesa emergent
En el pla emocional, aquesta etapa pot resultar especialment intensa. Moltes persones adultes joves experimenten una barreja d’entusiasme per les noves oportunitats i, alhora, incertesa o por de no respondre adequadament a les demandes de l’entorn. L’augment de la independència també pot viure’s de maneres diverses: alguns dies es percep com llibertat, i d’altres com una càrrega —com portar una motxilla plena de responsabilitats. Emocions com la culpa, l’ansietat, la comparació social, la il·lusió, la incertesa o l’alegria sovint conviuen, formant un “còctel emocional” característic d’aquest període vital.
Comprendre aquestes emocions com a senyals pot ser de gran ajuda. Des d’una perspectiva psicològica, l’ansietat pot reflectir la pressió social, expectatives internes elevades o la incertesa del futur; la tristesa pot estar vinculada a la melangia per l’etapa que deixem enrere; i la frustració pot sorgir de la distància entre els nostres objectius i els resultats obtinguts. Cap d’aquestes emocions no és negativa per si mateixa: formen part del sistema de regulació emocional i funcionen com a brúixoles que, quan s’escolten amb atenció, faciliten l’autoconeixement.
També és important recordar que no cal tenir totes les respostes de manera immediata. La flexibilitat —permetre’s dubtar, equivocar-se o ajustar el rumb— és un component natural del desenvolupament en aquesta etapa. Estratègies basades en l’evidència, com la pràctica de l’autocompassió (Neff, 2003), la psicoeducació emocional o l’expressió oberta del que s’està vivint, poden ajudar a reduir el malestar i generar més claredat interna. Posar nom a les emocions, contextualitzar-les i compartir-les amb persones de confiança facilita la regulació emocional i evita quedar atrapats en interpretacions rígides o excessivament crítiques.
L’adultesa jove no és únicament una etapa de confusió, sinó també un període clau de construcció psicològica. Més que avançar sense pausa, aquest moment vital implica aprendre a sostenir-se, desenvolupar recursos d’afrontament i trobar un equilibri propi, encara que això requereixi un procés d’assaig i error. Comprendre les particularitats emocionals d’aquesta fase permet transitar-la amb més consciència i aprofitar-la com una oportunitat per enfortir la identitat i el benestar.
Referències bibliogràfiques Arnett, J. J. (2000). Emerging adulthood: A theory of development from the late teens through the twenties. American Psychologist, 55(5), 469–480. Fuente Neff, K. D. (2003). Self-compassion: An alternative conceptualization of a healthy attitude toward oneself. Self and Identity, 2(2), 85–101. Fuente
Marina Lomas Servera Psicóloga General Sanitaria (en prácticas)
