Què és mansplaining?
El mal hàbit d’explicar el que no s’ha preguntat, molest veritat?, doncs és una situació que les dones del món viuen diàriament. El Terme Mansplaining sorgeix de la composició dels següents termes anglesos: Man (home) i explain (explicar). Es tracta de l’explicació per part d’un home de manera paternalista o condescendent a una dona.
Condescendent, en primer lloc, perquè no és sol·licitada i, en segon lloc, perquè a vegades ni saben del que estan parlant i/o no és assumpte seu. Paternalista per la presumpció d’una capacitat de comprensió inferior per part de les dones. Un tracte en què alguns homes agafen el control de la conversa i acudeixen com heroi al rescat de la indefensa i desinformada “nina”, anul·lant a la dona i a les seves opinions.
El Mansplain és una forma de menyspreu i una invitació al silenci. Per tant, es tracta d’una microagressió, atès que es dona d’un grup privilegiat (homes) a un oprimit (dones).
Exemples de mansplaining
El terme va ser encunyat per Rebecca Solnit qui va escriure el llibre “Els homes m’expliquen coses”. En ell relata com, entre altres exemples, un home en una reunió li va explicar un dels seus articles ignorant la seva autoria i després de diversos intents d’altres assistents d’indicar-li que parlava amb l’autora.
L’home no cau en el compte que la dona a qui li està explicant alguna cosa pot posseir el mateix coneixement o més en referència al tema tractat. També hi ha la possibilitat que a ella no li interessi rebre cap alliçonament.
Alguns dels casos de Mansplaining més comuns:
- Situacions en les quals els homes generalitzen sobre les dones o sobre temes que les incumbeixen exclusivament a elles i fan comentaris de l’estil “El que deveu/ has de fer és…”, “El que les dones volen és…”, “les dones no enteneu de…”. Sense anar més lluny, els homes que escriuen sobre feminisme tenen més repercussió i estan més acceptats que les dones que tracten els mateixos temes.
- Converses monopolitzades per un o diversos homes. Interrupcions per a donar la seva opinió sobre el tema o per a corregir el que la dona diu.
- Alliçonaments sobre el seu treball. Aquests alliçonaments també es donen davant d’altres companys.
- Consells no sol·licitats. Com que els corregeixin la postura en el gimnàs o els donin indicacions per aparcar.
- No prendre’s seriosament el criteri d’una dona, especialment si aquest no coincideix amb el dels seus companys homes o si és la primera a posar el focus en aquest tema.
Les noves masculinitats
Cada vegada són més els homes que busquen deixar de ser masclistes i canviar conductes com el mansplain. Reconeixen que el camí del sexisme està arribant a la seva fi i no volen continuar formant part d’ell.
No obstant això, aquest concepte atreu una por: “no vull ser masclista, però no desitjo fer-me femení”. Algunes persones associen aquest terme amb homes “dèbils” o “febles”, sotmesos a dones agressives. Aquest tipus de pensament no fa sinó reforçar la idea que només es pot ser masclista o efeminat.
Simplifiquem el que requereix aquesta nova masculinitat. Es tracta trobar formes més positives d’expressar la masculinitat i de trencar els models d’home-fort-agressiu i dona-fràgil-submisa.
A les noves masculinitats no els hi preocupa l’assumpció d’actituds considerades tradicionalment com a femenines. Això implica que no veu a les dones com a inferiors i, per tant, no té necessitat, entre altres, de ser condescendent o paternalista amb elles.
Històricament, els homes són recompensats per expressar-se i les dones penalitzades. Quantes vegades es titlla de “manaire” o de “controladora” a aquella dona amb idees clares i la voluntat de fer-se escoltar, mentre que l’home amb aquests mateixos atributs té capacitat de liderar?
Com haig d’actuar com a dona?
No podem oblidar que vivim en una societat històricament patriarcal, per la qual cosa les dones poden caure inconscientment i perpetuar conductes masclistes. Si volem un canvi, hem de començar per nosaltres. Ser un exemple les unes per a les altres.
Segur que moltes haureu vist aquesta escena en la pel·lícula Sexe a Nova York 2 en la qual Miranda, cansada que el seu superior li aixequi la mà a manera de fer-la callar per a donar pas als seus companys homes, li planta cara i li fa saber que la seva conducta és discriminatòria i que les opinions i arguments d’ella poden ser igual o més vàlids que els dels seus companys.
Doncs bé, salvant les distàncies, ens hem de convertir en Mirandes i plantar cara a aquells homes que ens tractin amb condescendència. Per descomptat, el llenguatge assertiu és clau a l’hora de donar un missatge, però si no comencem a cridar l’atenció o a corregir aquests comportaments, ningú ho farà per nosaltres.
1. Parla, no et tallis. Digues el que penses, parla més i més fort. Redirigeix la conversa cap a tu si t’han llevat la paraula.
2. Argumenta. Si saps del tema no cal amagar-se ni avergonyir-se.
3. Explica-ho. Si ets víctima de mainsplaining fes-li saber a l’altra persona que ho està fent i que no t’agrada.
4. Junts som més forts. Cerca a altres dones o noves masculinitats amb les quals aliar-te per a equilibrar la balança.
Algunes frases que poden resultar útils a l’hora de parar situacions en les quals un home ens fa mansplain:
• “Gràcies, però no m’interessa”
• “Potser és útil que et compti la meva experiència”
• “Agraesc el teu comentari, però no necessito que m’ho expliquis”
• “Ja estic familiaritzada amb el tema”
• “No totes les dones volen/pensen això”
• “Permet-me acabar el que estava dient, si al final tens dubtes podem resoldre-les”
No hem de témer empoderar-nos i fer veure i reconèixer la nostra vàlua.
A nivell social s’estan fent enormes esforços per generar una major inclusió de les dones. Però no n’hi ha prou amb incloure dones, és necessari establir noves formes de comunicació i això requereix reeducar.
Referències bibliogràfiques
Platero, R. Lucas; Rosón, Maria y Ortega, Esther (eds.). “Barbarismos queer y otras esdrújulas”: Barcelona: Edicions Bellaterra, 2017
Las nuevas masculinidades positivas. Utopìa y Praxis Latinoamericana [online]. 2008, vol.13, n.41, pp.93-106. ISSN 1315-5216.
Júlia Tarancón Estades
Psicòloga Col. No B-3232