És de nit. Has dit que aniries a dormir fa una hora, però encara estàs passant el dit per la pantalla. Notícies sobre crisi climàtica, conflictes, inflació, pandèmies i caos polític passen davant els teus ulls. Sents ansietat, cansament… però no pots aturar. Benvingut/da al doomscrolling, l’addicció silenciosa a les males notícies.
Avui, molts de noltros navegam sense descans per una mar de titulars alarmants que alimenten més el nostre estrès que no el nostre enteniment.
Què és el doomscrolling?
El terme ve de la unió de les paraules scrolling (passar hores absort mirant publicacions) i doom (condemna). La persona que fa doomscrolling cau dins un bucle sense fi de consultar notícies impactants, exagerades o alarmistes. Alguns dels temes més freqüents solen ser sobre política, canvi climàtic, salut mundial o conflictes globals.
Alguns exemples de notícies d’aquest estil serien:
“El canvi climàtic s’accelera: 2024 va ser s’any més calorós de la història”
“Inseguretat en augment: les ciutats més perilloses del país en 2025”
“Milers d’acomiadaments en el sector tecnològic: l’ocupació digital en crisi”
“La intel·ligència artificial fora de control, adverteixen experts”
Per què no podem aturar?
Hi ha diferents factors que alimenten el doomscrolling:
Disseny addictiu: les plataformes estan pensades perquè continuem enganxats. Les actualitzacions constants i la recompensa intermitent (de vegades hi ha qualque cosa realment rellevant) reforcen l’hàbit. Els mòbils generen addicció perquè ofereixen contingut de forma il·limitada..
Biaix de negativitat: les notícies negatives solen ser més virals i fàcils de recordar. Tenim tendència a fixar-nos en allò negatiu.
Ansietat i cerca de certeses: Rafael Tabarés, catedràtic de Psiquiatria a la Universitat de València, en una entrevista a La Vanguardia comenta que pensam que, a través de la informació, podem controlar les pors i les incerteses, i per això volem estar informats de tot a l’instant.
L’impacte psicològic del doomscrolling
La sobreexposició a informació catastròfica té un gran impacte en la nostra salut mental. El cervell té un sistema d’alarma que ens prepara davant un perill possible, però quan està en alerta constant, aquest sistema s’estimula massa. Això provoca ansietat, preocupació contínua, pensaments intrusius i dificultat per relaxar-se. A més, si feim doomscrolling abans d’anar a dormir, activam el sistema nerviós simpàtic i això fa que ens costi agafar la son.
També pot passar que ens desconnectem emocionalment i ens costi empatitzar amb tot el patiment que veim. Saber que no podem fer res per millorar o evitar les situacions que llegim fa créixer l’ansietat i ens crea incertesa, donant la sensació que el món és un lloc incontrolable i hostil.
Tot això fa que baixi la nostra satisfacció amb la vida i la sensació de benestar.
Si et trobes en aquesta situació, no dubtis a demanar ajuda. Des de la psicologia cognitivoconductual se’t donaran pautes i recursos per reduir el consum i gestionar els símptomes.
Com ho podem evitar?
Com passa amb altres problemes relacionats amb l’ús excessiu de contingut digital, la clau és posar límits:
Marca’t un horari o un temps màxim per mirar notícies.
Tria fonts fiables i evita exposar-te massa a les xarxes socials per informar-te.
Practica un “scroll conscient”: atura’t de tant en tant i demana’t: això m’aporta res o em desgasta? No cerquis notícies de manera compulsiva quan tenguis por o angoixa, sobretot si són temes que no pots controlar.
Cerca també allò positiu: hi ha canals que conten bones notícies, avenços científics o solucions. Recorda que les xarxes socials funcionen amb algoritmes; si mires contingut positiu, veuràs manco notícies negatives.
La informació és poder i tenir accés a allò que passa al món ens ajuda a entendre millor el nostre entorn. Però hem de ser conscients de l’impacte que pot tenir aquesta sobreexposició i posar límits per mantenir una relació sana i equilibrada amb la informació.
