Taula de contiguts
Tots ens preocupem. Abans d’un examen o d’una entrevista de feina, quan un fill està malalt o davant d’un canvi important. La preocupació és un procés mental universal que forma part de la vida i que, en moltes ocasions, pot resultar útil, ja que ens ajuda a anticipar problemes, a organitzar-nos i a preparar-nos per afrontar situacions difícils.
Però, què passa quan la preocupació és constant i ocupa gairebé tot el nostre temps? Quan ens genera malestar o no ens permet gaudir del dia a dia? En aquests casos, la preocupació esdevé excessiva i perd la seva utilitat; fins i tot pot arribar a ser patològica.
Què és la preocupació normal?
La preocupació normal es considera una resposta cognitiva habitual, natural i adaptativa davant d’una situació concreta que resulta incerta o potencialment problemàtica. Es tracta, per tant, d’un pensament de naturalesa anticipatòria amb una funció clara: ajudar-nos a preparar-nos per allò que pot passar, planificar i resoldre problemes, sense generar un malestar significatiu.
Per exemple, és habitual pensar en les despeses del mes i com gestionar-les si volem estalviar, planificar com afrontar una reunió important a la feina i repassar què direm o, si fa uns dies que no ens trobem bé, plantejar-nos demanar cita al metge.
Aquest tipus de preocupació té algunes característiques clau:
- Té una causa identificable.
- És temporal.
- La seva intensitat és proporcional a la situació.
- Permet continuar amb la vida quotidiana.
- Disminueix o desapareix quan el problema es resol.
En aquest sentit, preocupar-se no només és normal, sinó que pot ser útil.
Quan la preocupació esdevé excessiva?
La preocupació excessiva és diferent. Es tracta d’un patró de pensament repetitiu, persistent, intens i difícil de controlar. Sovint apareix encara que no hi hagi un perill real o es centra en problemes o amenaces futures de manera desproporcionada respecte a la situació, generant un malestar significatiu.
Continuant amb els exemples anteriors, una mostra de preocupació excessiva podria ser pensar repetidament com estalviar per no quedar-se sense doblers i acabar vivint al carrer; repassar constantment una reunió per por de cometre errors i pensar que això podria comportar un acomiadament; o interpretar un símptoma com a senyal d’una malaltia greu.
Les persones que la pateixen poden sentir que la seva ment no “atura”, com si estiguessin constantment anticipant problemes. Alguns senyals d’alerta que indiquen que la preocupació és excessiva són:
- Preocupar-se per moltes coses alhora.
- Mantenir la preocupació durant setmanes o mesos.
- Tenir dificultats per “desconnectar” dels pensaments.
- Preocupar-se fins i tot en moments de descans.
- Sentir un malestar emocional intens.
- Notar que la preocupació interfereix en la feina, la família o les relacions.
A més, sovint apareixen símptomes físics i emocionals com nerviosisme constant o sensació d’estar en alerta, tensió muscular (contractures o rigidesa), dificultat per adormir-se o despertars freqüents, problemes digestius, irritabilitat, cansament o sensació de pèrdua de control. La preocupació excessiva també és un element central en els trastorns d’ansietat, especialment en el trastorn d’ansietat generalitzada.
Diferències clau entre la preocupació normal i la patològica
La diferència principal no és preocupar-se o no, sinó com, quant i amb quin impacte ho fem. La preocupació normal està vinculada a situacions concretes i es manté dins d’uns límits, mentre que la preocupació excessiva tendeix a generalitzar-se, és més intensa i es manté en el temps.
Una manera senzilla de detectar-ho és observar si la preocupació deixa de ser útil i comença a condicionar el dia a dia, provocant malestar emocional.
Si vols valorar-ho, pots respondre a aquestes preguntes. Durant les últimes setmanes…
- Penses en el mateix problema moltes vegades al dia?
- Et costa aturar de preocupar-te, encara que ho intentis?
- La preocupació és desproporcionada respecte a la situació real?
- Et provoca símptomes físics (tensió, insomni, nervis…)?
- Et dificulta concentrar-te, descansar o gaudir?
- T’afecta en la vida diària (estudis, feina, relacions)?
Si has respost:
- 0–2 “sí”: probablement es tracta de preocupació normal.
- 3–4 “sí”: et trobes en una zona intermèdia; pot ser útil observar com evoluciona.
- 5–6 “sí”: podria indicar preocupació excessiva.
Per què es manté la preocupació excessiva?
Hi ha diversos factors que poden contribuir a mantenir aquest tipus de preocupació:
- La necessitat de tenir-ho tot sota control o la baixa tolerància a la incertesa.
- La creença que preocupar-se és “fer alguna cosa” respecte al problema.
- Les experiències prèvies d’estrès o situacions difícils.
- La tendència a imaginar el pitjor escenari possible.
- La vivència que preocupar-se és menys dolorós que sentir emocions com la por, la tristesa o la incertesa.
Moltes persones senten que preocupar-se les ajuda a estar preparades i, momentàniament, es poden sentir millor. Tot i això, a llarg termini aquest patró pot augmentar l’ansietat i generar un cercle difícil de trencar.
Què es pot fer?
Hi ha estratègies pràctiques que poden ajudar a gestionar millor la preocupació excessiva:
- Diferenciar entre allò que depèn de nosaltres i allò que no.
- Posar límits al temps dedicat a preocupar-se.
- Escriure els pensaments per ordenar-los.
- Practicar tècniques de respiració o relaxació.
- Passar a l’acció: si pots fer alguna cosa, per petita que sigui, fes-la.
- Mantenir hàbits saludables: descans, exercici i vida social.
Així i tot, no sempre és fàcil fer-ho en solitari.
Quan és recomanable buscar ajuda professional?
És recomanable consultar amb un/a professional de la psicologia sanitària quan:
- La preocupació interfereix en la vida quotidiana.
- Hi ha problemes de son o símptomes físics persistents.
- Es té la sensació de no poder controlar els pensaments.
- La situació s’allarga en el temps.
Rebre ajuda pot permetre entendre millor que està passant i aprendre eines per gestionar-ho.
Conclusió
Preocupar-se és humà i, en molts casos, resulta útil. El problema apareix quan la preocupació deixa de complir la seva funció i es converteix en una font de patiment.
Aprendre a distingir entre una preocupació normal i una preocupació excessiva és el primer pas per recuperar la calma i el benestar.
Si sents que la preocupació està afectant el teu dia a dia, buscar ajuda professional no és un signe de debilitat, sinó una manera important de cuidar-te. Pots contactar amb nosaltres per concertar una primera visita o resoldre qualsevol dubte.
Xisca Rosselló
Psicòloga General Sanitària
Col. N.º B2208