Taula de contiguts
Quan pensam en sobrepès i obesitat, massa vegades reduïm el problema a una qüestió de menjar massa o de manca de voluntat. Però la realitat és molt més complexa: hi intervenen factors genètics, biològics, emocionals, socials i culturals. Per això, el tractament tampoc no pot limitar-se només a “fer dieta” o a “fer més exercici”. Necessita un enfocament integral i interdisciplinari on la psicologia té un paper fonamental.
Cultura de la dieta i gordofòbia: el context social
Vivim en una societat que combina dues forces contradictòries. Per una banda, és obesogènica: tenim a l’abast tot tipus d’aliments ultraprocessats, amb alt contingut en sucre i greixos, i un ritme de vida que convida al sedentarisme. Per altra banda, és profundament gordofòbica: existeix una pressió social intensa per mantenir-nos prims, associant la primor amb bellesa i salut, i el sobrepès amb deixadesa o manca de control.
Aquest context genera un cercle viciós. Moltes persones recorren a dietes restrictives per perdre pes, que a curt termini poden funcionar, però que a llarg termini solen fracassar i provocar l’efecte yo-yo: recuperar els quilos perduts, sovint amb guany extra. Això incrementa la frustració, redueix l’autoestima i augmenta el risc de problemes psicològics associats.
Ja vaig parlar d’això en un altre article sobre gordofòbia i cultura de la dieta, on destacava com la societat crea el problema i alhora ven una falsa solució. Aquest marc és imprescindible per entendre per què la intervenció psicològica és clau.
Per què la psicologia és clau en el tractament de l’obesitat
El pes no depèn només del que mengem o de l’exercici que fem. La manera com ens relacionam amb el menjar, amb el nostre cos i amb les emocions influeix de manera decisiva. Aquí és on la psicologia pot fer la diferència: el seu objectiu no és únicament la pèrdua de pes, sinó ajudar a establir una relació més sana amb l’alimentació, amb el cos i amb un mateix.
El tractament més efectiu és interdisciplinari, on metges, nutricionistes i psicòlegs treballen conjuntament. El professional mèdic s’encarrega de la salut física i de les possibles patologies associades; el nutricionista educa en hàbits alimentaris realistes i adaptats; i el psicòleg acompanya en la motivació, l’acceptació personal i el canvi d’hàbits.
Àmbits de la intervenció psicològica a l’obesitat
El treball psicològic amb persones amb sobrepès o obesitat pot incloure diferents eixos:
- Avaluació conductual i emocional: analitzar hàbits alimentaris, activitat física, relació amb el cos, autoestima i emocions associades al menjar.
- Reestructuració cognitiva: identificar i qüestionar pensaments desadaptatius, com ara “si no baixo de pes, he fracassat” o “només tindré valor si estic prim/a”.
- Gestió del menjar emocional: moltes persones mengen per regular emocions com ansietat, tristesa o avorriment. La teràpia ajuda a desenvolupar estratègies alternatives.
- Entrenament en habilitats: ús d’autorregistres, tècniques de control d’estímuls, planificació, resolució de problemes i prevenció de recaigudes.
- Treball sobre la imatge corporal: fomentar l’autoacceptació, reduir la crítica constant al propi cos i promoure una relació més compassiva amb un mateix.
Objectius realistes i sostenibles
Una de les claus és definir objectius que no es basin únicament en el pes. Posar-se com a fita “baixar X quilos” sol acabar en frustració. En canvi, plantejar-se objectius d’hàbits (caminar més cada setmana, menjar més fruita i verdura, reduir refrescos, millorar la qualitat del descans) té més possibilitats d’èxit i repercuteix positivament en la salut.
A llarg termini, l’èxit no és només el pes perdut, sinó el manteniment d’uns hàbits saludables, l’augment de l’energia i la millora de la qualitat de vida.
Mites i realitats sobre el tractament psicològic
- “Només cal força de voluntat” → Fals. El pes està influït per molts factors, no només la disciplina personal.
- “Les dietes sempre funcionen” → Fals. A llarg termini, la majoria fracassen i generen l’efecte yo-yo.
- “El psicòleg només escolta” → Fals. El tractament inclou tècniques concretes, estructurades i amb evidència científica.
Conclusions i recomanacions
El sobrepès i l’obesitat són problemes complexos que requereixen una mirada integral. El component psicològic és essencial per entendre i transformar la relació amb el menjar, amb el cos i amb un mateix.
Demostrar-se paciència, marcar-se objectius assolibles i cercar suport professional són passos fonamentals per avançar cap a una vida més saludable. El tractament psicològic no és una “solució ràpida”, però sí un camí sòlid i respectuós cap al benestar i la salut a llarg termini.
Instituto Psicología-Sexología Mallorca