T’ha passat alguna vegada que t’has sentit forçat/da a estar content/a, fins i tot quan pensaves que no tenies motius per estar-ho? T’ha passat que quan has intentat forçar-te a estar content/a, no ho has aconseguit i t’has sentit pitjor del que estaves abans? Si sents que no és vàlid tenir moments de malestar i et trobes en la cruïlla de cercar la felicitat a qualsevol preu, pot ser que et trobis sota el que alguns denominen la “dictadura de la felicitat”.
Actualment, ens veiem constantment bombardejats per frases motivadores, lemes del tipus “pots aconseguir TOT el que et proposis”, o imatges publicitàries o en les xarxes socials de persones somrient que semblen ser felices tot el temps. No me malinterpretis, dir-nos a nosaltres mateixos frases positives, cercar moments agradables i intentar relativitzar el que ens genera malestar, ens pot ser molt útil a nivell emocional. Però, ens és útil sempre? La resposta és no. Dur aquesta filosofia a l’extrem ens pot dur més conseqüències negatives que positives i ser conscient d’això ens pot ajudar a no caure dins aquesta “trampa” emocional.
Sota la dictadura de la felicitat trobem algunes premisses bàsiques. La primera d’elles és que devem ser feliços sempre. Ens han venut tant aquesta idea i la desitgem tant que ens proposem ser feliços com un objectiu absolut, com una cosa que un cop aconsegueixi ja no la podré perdre. Si ens proposem aquest objectiu inassolible, cada vegada que no sentim la felicitat que considerem que hauríem de sentir, ens frustrarem (“Per què no aconsegueixo ser feliç?”, “Per què tot el món al meu voltant sembla ser més feliç que jo?”) i s’afegirà més malestar que ja sentíem de per si. No et preocupis si tu també et proposes o t’has proposat alguna vegada aquest objectiu, és el més normal del món. El problema no és voler ser feliços, sinó contemplar aquesta felicitat com una meta i no com una cosa que forma part del camí de la vida. Aquesta idea ens durà a estar sempre a la caça d’aquest estat, seguint unes expectatives irracionals (és impossible estar sempre bé) i sense tenir en compte el desgast emocional que ens pot comportar.
Una altra premissa molt nociva i relacionada amb l’anterior és pensar que hi ha d’haver una absència d’estats o emocions desagradables. En el camí que comentava, hi haurà moments en els quals no em sentiré feliç ni content/a. De fet, hi haurà moltíssims moments durant els quals em sentiré trist/a, enfadat/da, frustrat/da, preocupat/da… i no passa res, és normal. A quasi ningú li agrada experimentar emocions desagradables, però són una part important i necessària de la nostra vida. Hem de tenir clar que cada emoció té la seva funció i que les emocions negatives o desagradables existeixen per algun motiu. L’ansietat pot ser útil en molts moments de la nostra vida (tenir cert grau d’ansietat en una entrevista de treball pot fer que ens la preparem i que ens surti millor que si no haguéssim preparat res). Si he tingut una pèrdua important per jo, és normal que estigui trist i ho expressi, ja que això m’ajudarà a desfogar-me i a què els altres em puguin oferir el seu suport. Si es produeix una situació que considero injusta, és normal que senti certa ràbia, i això pot fer que intenti defensar els meus drets. Intentar evitar o reprimir les nostres emocions desagradables de forma sistemàtica mai ens ajuda. És com si escombrem sota l’estora: la primera vegada no es notarà, però quan ho hàgim fet durant un temps, s’acabarà notant tot el que hem amagat allà i acabarà sortint. El mateix ocorre amb les emocions i és important, més que evitar o reprimir, aprendre a tolerar i a regular dites emocions.
Una altra premissa implícita en aquesta dictadura és que tu ets responsable de com et sents, i si no et sents bé, és que potser no t’estàs esforçant suficient. Quantes vegades haurem escoltat frases del tipus “segur que no és per tant!”, “has de ser més positiva”, o “si un està malament, és perquè vol”. Bé, doncs no sempre és tan senzill… hi haurà ocasions en les quals ocorrerà alguna cosa que ens farà sentir molt malament, i segurament tindrem motius i tot el dret del món per sentir-nos així. Moltes persones que segueixen aquesta premissa rigorosament acaben sentint una culpabilitat enorme per no ser capaços de ser feliços, o acaben reprimint tota emoció desagradable que senten, semblant o creient ells mateixos que sempre estan bé. És important tenir en compte que no sempre “el que vol, pot” i que adoptar aquest pensament ens pot enfonsar més que ajudar-nos a sortir a la superfície. Molt bé per Mr. Wonderful, que ha omplert les nostres agendes, quaderns i tasses de frases positives que ens poden ser de molta utilitat en molts moments de la nostra vida. Però no hem d’oblidar que es tracta de ser positius només perquè sí, ja que hi ha vegades que les circumstàncies de la nostra vida ens dificulten molt estar contents en un moment determinat i el més adaptatiu serà expressa aquest dolor i no guardar-nos-ho. A més a més, cada persona és diferent i no tots reaccionem igual davant la mateixa situació. No hem d’obviar que les nostres emocions es veuen influïdes per múltiples factors (genètics, socioeconòmics, culturals, etc.). Per tant, no hem d’invalidar el que sent una persona davant una determinada situació només perquè nosaltres no sentim o no sentiríem el mateix.
Amb tot això no vull dir que no sigui important potenciar les emocions positives, ja que ens poden ajudar a afrontar millor les dificultats amb les quals ens podem trobar. Del que es tracta aquí és d’intentar ser el més realista possible, tenint en compte les nostres limitacions personals i el món que ens envolta. I sobretot de no censurar-nos i d’acceptar-nos, a nosaltres mateixos i a les nostres emocions. Recorda sempre que està bé no estar sempre bé, que tens dret a estar trist/a, a plorar, a enfadar-te, a posar-te nerviós/a… i que ningú té dret a invalidar les teves emocions i a dir-te com t’hauries de sentir.
Si et sents atrapat/da sota la “dictadura de la felicitat” i/o creus que tens problemes per a regular les teves emocions, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres i intentarem ajudar-te en tot el possible.
Psicòloga Col. Nº B-02615