Fa la impressió de que estar solter ha de ser viscut com una condemna. En la consciència col·lectiva, estar solter pot significar diverses coses. Se te n’ocorre alguna? Per exemple: “no soc mereixedor/a d’estar amb ningú”, “he de tenir algun problema”, “em quedaré sol/a”, “no soc suficientment atractiu/va”, etc. Totes aquestes idees pareixen incrustades dins la mentalitat de moltes persones, i cada una d’elles és un biaix cognitiu diferent. Has pensat mai alguna d’aquestes?
Per què creus que ocorre això? En gran part passa perquè la societat (familiars, amics, mitjans de comunicació, polítiques, etc.) segueixen encaminats cap a un model en el que s’espera que formem parella. Per això, tots aquests agents ens estan enviant missatges contínuament que premien l’emparellament i castiguen la solteria:
- Comentaris de la gent: “Ja t’has tret al·lot/a?”; “Què estrany que no tinguis parella… Si ets un bon partit!”
- Socio-polítiques: avantatges fiscals a parelles casades, foment del model de família com a suport del sistema social actual, etc.
- Temàtiques de l’art: especialment la música i el cinema enalteixen tòpics de l’amor romàntic.
- Etc.
Llavors, com no hem de tenir aquestes idees preconcebudes? Se’ns està ensenyant contínuament que allò desitjable i que ens farà feliços és tenir parella, i que si no ho aconseguim, quelcom dolent passarà. Això, com podràs imaginar, és perillós. És perillós perquè ens guiem per la por, i aquesta no sol ser bona guia. La por ens incita a evitar allò que temem.
En aquest cas, evitem el judici de la societat davant la nostra solteria, evitem la idea d’estar “sols”, perquè entenem que és dolent. Per això, aquesta por ens impulsa a dedicar grans esforços per a trobar parella (perseguir un cos normatiu, emprar apps per a lligar i tenir cites contínues, sortir de festa, sexualitzar el nostre comportament, etc.), i també ens impulsa a permetre actituds i conductes de l’altre per tal d’aconseguir o mantenir una relació (això és, consentir actituds de l’altre que no ens agraden, com deixar-nos en vist, que ens insisteixi per tenir sexe, etc.).
Tots aquests comportaments guiats per la por impliquen un estrès continuat per la persona, i per tant, també una pitjor salut mental. Sobre tot perquè aquests esforços no ens duen sempre una parella, tampoc necessàriament una bona parella, i molt menys la felicitat que esperem. Potser sigui perquè no estem ubicant ni definint bé la felicitat, així com tampoc el camí per a arribar a ella.
Com podem desfer-nos d’aquestes idees i pors? Lliurar-nos d’aquesta por pot portar-nos molt de temps, i és difícil desfer-nos-en del tot, ja que la societat segueix enviant-nos aquests missatges. Deconstruir les nostres creences des del raonament, per exemple llegint aquest article, pot ser una primera passa, però des de la psicologia sabem que una arma molt poderosa és modificar el nostre comportament. Si envers d’ensenyar-nos què fer per a buscar parella, se’ns ensenya què fer per ser solters feliços, arribarem des de l’experiència que no necessitem tenir parella per aconseguir la felicitat, el que ens serà de molta ajuda per a desfer-nos de totes aqueixes idees preconcebudes.
Com ser solters sans?
Primer, hem de focalitzar els esforços en la relació amb nosaltres mateixos. Possiblement aquesta relació sigui la més important de la nostra vida, la que tenim amb nosaltres mateixos Llavors, ens hem de demanar què ens fa feliços (i no ha de ser trobar parella). Ja ens podem imaginar que cada persona tindrà respostes diferents a aquesta pregunta. No obstant, en base no som tan diferents, pel que alguns autors s’han atrevit a enumerar aquells elements sobre els que construir una bona solteria.
Gabriel J. Martín (2016) defineix claus per a viure una solteria sana:
1. Autoestima: Treballar-se i acceptar-se a un mateix abans de trobar parella és molt recomanable. Tot i així, això no és sempre fàcil. Moltes vegades ens trobem amb què l’autoestima està malferida des d’abans de trobar parella. Això pot esser degut a moltes causes. Per exemple, per missatges negatius que ens han dit al llarg de la vida, per experiències desagradables a la infància, per sentir que no encaixem en allò que s’espera de nosaltres, i un llarg etcètera. Cada persona haurà tingut les seves dificultats particulars per a aconseguir la seva millor versió i per a formar-se una idea millor o pitjor de sí mateixa. Sigui com sigui, tenir un autoestima baixa ens fa més vulnerables a les relacions tòxiques, siguin d’amistat o de parella. Si tenim problemes d’autoestima importants, és preferible millorar la relació amb nosaltres mateixos abans que aventurar-nos en una relació de parella. Hem de valorar no només allò dolent, sinó també allò millor de nosaltres mateixos, i fer-nos valer. Si no ho fem, serà més fàcil entrar en relacions en les que en realitat no se’ns estima. Tenir una bona autoestima pot ajudar-nos a ser selectius en les nostres relacions.
2. Equilibri emocional: gestionar la intensitat, la freqüència i la duració de les emocions no és igual de fàcil per a tothom. Les emocions formen part de nosaltres, però si ens deixem manejar per elles poden afectar negativament en múltiples àrees de la nostra vida. Tant per tenir una solteria sana com per tenir relacions sanes, la gestió de les emocions serà necessària. La capacitat de gestionar les emocions ens permetrà veure la realitat amb major objectivitat. D’aquesta manera, podrem veure amb major facilitat quines persones són convenients a la nostra vida, elegir quins comportaments estem disposats a tolerar, fer una autocrítica sana, etc.
3. Projectes: Un projecte implica tenir il·lusió, i aquesta emoció és un dels camins cap a la felicitat. Omplir la vida amb activitats que t’il·lusionin fa que estiguis alegre, que t’aixequis amb més ganes, i te n’adones de que has de prioritzar-les pel teu benestar. D’aquesta manera, aconsegueixes desplaçar a un segon pla el desig de tenir parella. Pot ser qualsevol cosa, des de fer un curs de manualitats, fins a fer de voluntari en una associació. Es tracta d’omplir la nostra vida, que després puguem compartir amb altres persones, com amb una futura parella. No és la parella la que ha d’omplir-nos la vida.
4. Amics: Abans de tenir parella, la gran majoria de persones tenim amistats. Els amics són gent amb la que comparteixes intimitats i a qui saps que pots demanar suport. Què ens aporten les amistats?
- Et donen la oportunitat d’entrenar les teves habilitats socials, l’empatia, l’escolta activa, etc. Totes elles et seran molt útils en una relació de parella i és recomanable tenir-les entrenades d’abans.
- Són un filtre de possibles pretendents. Amb ells aprens a discernir entre els bons i el mals candidats, i si aquell o aquella candidat/a té bons amics, això és un indicador de que possiblement sigui algú que valgui la pena.
- Ens reconforten, donen consell i animen davant qualsevol problema. Això farà que ens sentim escoltats, compresos, que li importem a algú. És a dir, mantindrà el nostre equilibri emocional i la nostra salut mental, i previndrà que ens centrem en cercar parella.
- Omplen la nostra vida i ens obren la ment. Tenir amics és tenir plans i omplir l’agenda. Ens entretén, ens diverteix i ens fa viure experiències. De no ser així, ens sentiríem sols i podríem prioritzar altre cop cercar parella.
5. Família: La família és aquella persona o grup de persones amb la que mantenim un vincle de compromís i suport incondicional. Aqueixa família solen ser pares, germans, nebots… però no tothom pot optar per això. Hi ha persones que, per diferents circumstàncies, han d’esforçar-se en formar la seva pròpia família. En qualsevol cas, les persones que consideris la teva família seran aquelles que estaran allà en els millors i els pitjors moments, inclosos els desenganys amorosos. Tenir aquest nucli de seguretat és preventiu en el sentit de què ens llevarà la pressió de vincular-nos a una parella.
6. Sexe: Els éssers humans som ésser sexuats, i com a tals tenim la necessitat de tenir relacions sexuals. Això no significa que tot el món ho necessiti de la mateixa manera i en la mateixa freqüència. Hi haurà persones que requereixin d’una activitat sexual molt freqüent, d’altres que no tant, i d’altres i que no sentin la necessitat gairebé mai. També hi haurà persones que distingeixin molt el sexe lúdic i el sexe amb amor, i d’altres que només concebran el sexe com un acte d’amor i compromís. En qualsevol cas, s’ha d’entendre que és normal tenir desig sexual. Recalcar això pot ser important, ja que encara existeixen idees preconcebudes al voltant del sexe que ens reprimeixen a l’hora de poder tenir-lo fora d’una relació. Si et fa ganes, el sexe lúdic estant solter/a pot ser altament gratificant i una font de benestar i autoestima molt potent. De fet, practicar sexe sense presència de vincles sentimentals pot ajudar-nos a diferenciar l’enamorament del desig sexual, t’ajuda a conèixer el teu cos, a explorar els teus desitjos, a empatitzar amb l’altre i a ser un/a millor amant en relacions futures. Tot això, sempre amb la condició de que sigui desitjat i consentit mútuament, i practicat de manera assertiva.
Si ens fixem, podríem dir que les millores en les àrees mencionades van totes orientades a aconseguir els dos primers punts: autoestima i equilibri emocional. Com? Actuant. De fet, cada un dels punts ens incita a fer, a practicar, i en molts casos, segurament a canviar la manera en què solem comportar-nos. També pot convidar-nos a canviar d’actitud. Per exemple, a l’apartat de “projectes” se’ns empeny a implicar-nos en activitats que ens motivin, en el sexual, se’ns intenta fer entendre que hem d’acceptar el nostre desig sexual com una cosa inherent en nosaltres, i que per tant, és lícit intentar satisfer-lo, etc.
Després de llegir aquest article, allò primer que podríem fer és un autoanàlisis per a assegurar-nos de si tenim algun problema en alguna d’aquestes àrees. En cas de què ens sentim estancats en alguna, hauríem d’intentar treballar-la, bé sigui sols, de manera semblant a com s’indica en el text, o amb ajuda. Si creiem necessitar ajuda, ens pot ser molt útil un professional de la psicologia. Sobretot allò que hem d’entendre, és que en el cas de veure’ns malament en alguna d’aquestes àrees, és important prioritzar-la abans d’esforçar-nos en cercar parella.
Referències:
Martín, G. J. (2016). Quiérete mucho, maricón: Manual de éxito psicoemocional para Hombres homosexuales. Roca editorial.