Quan es parla d’orientació relacional, ens referim a les diferents formes en què es poden establir les relacions romàntiques i sexuals. De forma senzilla, podríem definir dos grans models: la monogàmia i les no monogàmies.
D’ una banda, la monogàmia és la norma establerta en gran part de les societats. Es dona per sabut que en trobar parella, establim amb aquesta una relació amb exclusivitat, tant sexual com romàntica. Això també sol anar unit al compliment de l’escala social. És a dir, trobar parella no només pressuposa que hi ha d’haver una exclusivitat, sinó que també hi haurà un compromís, normalment materialitzat en matrimoni, una convivència, la recerca de descendència, etc.
De l’altra, les no monogàmies intenten dividir-se de la norma establerta. Les no monogàmies pretenen establir relacions basant-se en els principis de (1) l’elecció lliure dels objectius i la forma de la relació, i (2) la possibilitat de revisar i flexibilitzar els acords que la conformen.
Hi haurà persones que se sentin més identificades amb una orientació relacional monògama, i d’altres amb la no-monògama. No obstant això, aquesta orientació no té per què ser estàtica. Hi ha molts factors que poden influenciar aquesta condició: la història prèvia de relacions, la nostra criança, la religió, la personalitat, etc. I més enllà d’aquests, moltes vegades requerirà d’un procés de desconstrucció previ, en el qual haurem d’analitzar les creences del model monògam amb què hem estat preconcebuts, i pensar en com xoquen amb la nostra experiència, les nostres necessitats, etc. D’aquí, podrem triar de manera més conscient el tipus de model relacional que volem.
Tipus de no monogàmies
Parlem de no monogàmies en plural, precisament perquè existeixen diferents submodels relacionals dins d’aquesta categoria. Trobem molta diversitat dins d’ella, però algunes de les més comunes són:
- Relació oberta: són parelles que mantenen exclusivitat romàntica, però no sexual. Dins d’ aquest grup, cada parella tindrà acords diferents. Hi haurà parelles que decideixin no voler conèixer les trobades sexuals fora de la relació, d’altres sí que voldran saber-ho. Uns decidiran vetar certes persones i/o pràctiques fora de la relació, d’altres no, etc. Una forma molt habitual de relació oberta és la coneguda com a “relació permeable”. Consisteix a acordar tenir aquestes relacions sexuals no-exclusives sempre amb una tercera persona. És a dir, el que es coneix comunament com “fer un trio”. No confondre amb una relació poliamorosa entre tres persones: triella.
- Swingers: són parelles que mantenen exclusivitat romàntica, i la major part del temps també sexual, però també realitzen trobades eròtiques amb altres persones. Normalment es realitzen en grups tancats, en els quals alhora i de forma consentida, es permeten tenir relacions sexuals amb altres persones. El més conegut són els intercanvis de parella.
- Poliamor jeràrquic: comprèn relacions en les que no hi ha exclusivitat romàntica ni sexual, però on sí que s’ estableix una jerarquia dels vincles. Això implicarà que hi haurà una “parella principal”, amb la que s’acordarà la possibilitat de tenir altres vincles sexe-afectius secundaris, en aquest cas també anomenats “satèl·lit”.
- Poliamor no jeràrquic: relacions de més de dues persones, en les quals no existeix una jerarquia entre els vincles establerts. L’exclusivitat romàntica i sexual sol delimitar-se entre els membres que la conformen, però no necessàriament. D’aquí podria sorgir la triella: una relació formada entre tres persones, en la que el vincle és horitzontal entre els tres membres, i en la que hi ha acord (o no) de polifidelitat (exclusivitat romàntica i/o sexual entre els tres).
- Anarquia relacional: Són relacions en les quals no hi ha exclusivitat de cap mena, ni jerarquia de vincles. És l’estil de relació més allunyat de la monogàmia.
- Monopoli o Polimono: relacions en les quals una part té exclusivitat sexual i/o romàntica, i l’altra part no. Passa quan la relació conflueix entre una persona monògama i una altra no-monògama.
Cal entendre que, per si soles, aquestes definicions no representen tota la diversitat de les relacions no monògames que poden existir. Podem encaixar la nostra relació no monògama en una d’elles, o no. Una mateixa relació pot coincidir amb aspectes d’ una i de l’ altra, i pot anar mutant d’ un a un altre tipus, en funció dels acords que vagin establint-se entre els membres.
Alguns aspectes importants a tenir en compte per definir una relació no monògama d’ acord amb les nostres necessitats són els següents:
- Exclusivitat sexual
- Exclusivitat romàntica
- Si hi ha o no jerarquia entre els vincles que s’estableixin, i com definim cada vincle (privilegis de cadascú).
- Altres acords, com els referits a (1) la comunicació de relacions sexuals fora de la relació principal, (2) les pràctiques sexuals permeses fora de la relació principal, (3) etc.
Conflictes habituals en no monogàmies
Lluny del que sol pensar-se, els conflictes que més comunament s’originen no són deguts a la falta d’exclusivitat, sinó més aviat a conflictes individuals i altres propis de les relacions. Alguns a tenir en compte són:
- Inseguretats individuals prèvies: per exemple, si hi ha alguna inseguretat a l’hora de socialitzar o lligar, o amb el propi cos, això pot comportar problemes de comparació amb els altres vincles de la teva parella.
- La culpa i la vergonya: per exemple, culpa per sentir que no podem adaptar-nos del tot a la no monogàmia, o vergonya de què pensaran els altres de la nostra relació.
- Les gelosies: les gelosies sorgeixen en qualsevol tipus de relació, tant monògama com no monògama. És habitual trobar-nos amb persones que creuen no poder estar en una relació oberta perquè diuen ser gelosos. No obstant això, la gelosia pot aparèixer de la mateixa manera en qualsevol model relacional. Està relacionat amb aquestes inseguretats individuals que també hem esmentat. Podem sentir gelosia i, alhora, estar contents perquè la nostra parella pugui gaudir de la seva sexualitat de manera independent. Hi haurem de lidiar amb comunicació, límits i acords revisables.
- La comunicació i la informació: si ja és tot un repte en les relacions monògames, en les no monògames no serà menys. Acordar què compartir amb altres vincles i què no, poder explicar què em fa sentir insegur de quant oberta és la relació i arribar a acords per a això, etc., en són alguns exemples.
- Els límits: els límits són necessaris en qualsevol tipus de relació. Pel que fa a la relació de parella, moltes persones tenen concebut el límit més com un intent de control i la prohibició (p.ex., no pots mirar una altra dona). No obstant això, el límit és més aviat un intent d’autoprotegir-nos, per la qual cosa s’ha d’exercir des de l’autocura (p.ex.: em sento insegur si mentre estem junts parles per whatsapp amb el teu altre vincle en qualsevol moment. Entenc que no passa res dolent, però no puc evitar sentir-me desplaçat. Què et semblaria si acordéssim poder fer això en un altre moment?). Aquesta forma de posar límits és igual de nova i necessària per a qualsevol persona, no només per a persones en una relació no monògama. És una assignatura pendent de la qual val la pena aprendre.
L’ ètica com a forma de prevenció
Tant en relacions monògames, com en no monògames, tots som susceptibles de cometre errors, de no ser responsables amb l’altre, de no saber discutir en més d’una ocasió, de ser gelosos, etc. Per no caure en dinàmiques perjudicials, com el control excessiu, la culpabilització, etc., és important regir-se per principis ètics. Segons el llibre Ètica Promiscua (Easton & Hardy, 2017), els principis ètics de les no monogàmies són:
- Relacions ètiques: es refereix al fet que no es pot concebre la voluntat de fer mal a l’ altra part, que no hi ha intenció de manipular ni usar la relació per a finalitats individuals.
- Relacions honestes: l’ideal és que hi hagi una comunicació oberta i sincera des dels inicis de la relació. Eludir informació important per a l’altra part o mentir deliberadament, per molt que sigui per por a perdre la parella, no augura una relació sana.
- Relacions conscients: totes les parts han de saber la informació necessària, i han de poder expressar tot el que necessitin, per formar part activa de la presa d’acords.
- Relacions lliures: el compromís amb la relació mai ha d’implicar faltar al respecte a les necessitats individuals de cada membre.
- Relacions flexibles: la relació evoluciona, de la mateixa manera que evoluciona cada membre. Això significa que s’hauran d’adaptar les condicions d’ aquesta, els acords s’ han de revisar.
Si creus tenir dificultats en la teva relació, tant si és monògama com si és no monògama, i necessitar d’ajuda professional per lidiar amb aquestes dificultats, pots demanar ajuda al nostre centre. Atendrem la teva demanda adaptant-nos a la teva situació de parella particular.
Referències
Easton, D., & Hardy, J. W. (2017). Ètica promiscua: Una guia pràctica per al poliamor, les relacions obertes i altres llibertats amoroses. Editorial Melusina.
Guillem Nicolau Coll
Psicòleg General Sanitari
Nº col.: B-02773