La restricció de sortides del domicili a la qual ens veiem obligats actualment a les nostres comunitats, posa a prova entre altres coses algunes variables psicològiques que no solen estar-ho habitualment o no en tanta intensitat. Aquesta realitat, pot implicar algunes dificultats de maneig d’elles, pel que us volem donar algunes recomanacions que pensem poden ajudar a fer més suportable l’aïllament.
Què podem esperar de les nostres emocions durant l’estat d’alarma?
Situacions com l’aïllament social (tan important com és en la nostra cultura la vida social), la privació estimular (mateixos estímuls a casa nostra hora rere hora), l’abundant temps disponible … són alguns dels estímuls que poden portar-nos a una baixada del nostre estat d’ànim i a que augmenti la nostra ansietat, amb tot el que això pot comportar (insomni o dificultats per dormir, plor freqüent i / o abrupte, preocupacions “en bucle” …).
Per quines causes principals ens sentim així?
Una de les causes principals d’aquest malestar és la confusió. Encara estem en una era on la informació està a l’abast de tothom a només un clic, també hi ha la mateixa velocitat en el “boca a boca” o en “fake-news”. Pot no quedar del tot clar què s’ha de creure i què no.
A més, la confusió va acompanyada d’incertesa. Fins i tot comptant amb informació fidedigna i sentint-se segur amb ella (la qual cosa no és necessàriament sinònim) hi ha una fonamentada incertesa, a causa dels canvis informatius que hi ha diàriament. Aquest “no saber el que passarà” és un intens i conegut estressor per a l’ésser humà. Tots necessitem certa dosi de percepció de control, sobretot si la situació en què ens trobem la vivim com desagradable.
I aquí apareix la sensació d’indefensió, que apareix quan percebem que tenim nul o escàs control sobre el que ens passa. Aquest “faci el que faci no puc evitar el que està passant” genera dos problemes principals; d’una banda, el risc a no complir les mesures de prevenció recomanades, i de l’altra, un augment de la probabilitat de mostrar simptomatologia depressiva, que sabem que està molt relacionada amb aquesta sensació d’indefensió. Aquest últim punt es pot veure agreujat si a més es compta o es preveu inseguretat econòmica o laboral.
Com podem afrontar aquestes emocions?
- Confiant en informació fiable. Cercar fonts d’informació fidedignes sempre, especialment l’OMS i el Ministeri de Sanitat. Podem, per descomptat, tenir en compte testimonis de professionals sanitaris o consells aconseguits per altres vies, però tinguem sempre en compte que es tracta d’informacions menys contrastades i més susceptible de ser subjectives.
- Mantenir una rutina dins de la llar, encara que ens sobri el temps. Estem acostumats a una rutina i un ordre, la qual cosa ens genera seguretat i percepció de control. Perdre això suposa generar-nos un estressant més, el qual ens podem evitar només amb una mica d’organització.
- Mantenir-nos connectats amb els altres. Amb les persones amb les que compartim habitatge, així com amb les altres persones que estimam. Parlar de com ens sentim, del que hem fet aquest dia i també (per què no?) del que sentim els uns pels altres, ens mantindrà connectats i estimats, i no multiplicarà la sensació d’aïllament.
- Proposar-se petits objectius diaris. Ens ajuda a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos /es i a reduir l’estrès.
- Estar centrats en el present. Intentar reduir al màxim els pensaments sobre el que vindrà, ajudarà a reduir la inquietud. Exercicis de Mindfulness, com el Escàner Corporal per posar un exemple, poden resultar útils.
- Realitzar activitats que ens facin sentir útils. Col·laborar en la transmissió d’informació fiable, organització de la llar, realitzar tasques a casa d’aquestes que mai trobem un moment per fer …
- Realitzar exercici físic al mínim un cop per dia, ajuda a reduir el cortisol en sang (l’hormona de l’estrès) i ens aportarà sensació de benestar.
- Buscar espai personal. Si vius en companyia, és important buscar-te estones per estar amb tu mateix, de la mateixa manera que els necessites quan estàs en la rutina habitual (llegir un llibre en una habitació no compartida, pot ser un exemple senzill).
- Respectar els espais i objectes comuns de la casa (TV, ordinador, cuina, etc.), establint rutines o horaris, ajudarà també a prevenir conflictes, un altre dels estressors a evitar durant aquest estat d’alarma.
- Centrar l’atenció en els aspectes positius de la situació: més temps per estar amb els nostres familiars més directes o persones properes (amb qui es comparteix habitatge), reflexionar sobre què puc aprendre d’aquesta situació, tenir present que el que estem vivint no durarà sempre i podem usar l’experiència per créixer com a persones … per a això, recomanem realitzar un registre diari de al menys un element positiu de cada dia (una experiència, un aprenentatge, un gest que ens ha resultat agradable …).
Què he de fer si veig que em costa controlar les meves emocions?
Si hi ha símptomes com els descrits durant aquest període d’aïllament social, no cal alarmar ni creure que s’està caient en alguna patologia psicològica. Probablement, si no existia un problema psicològic previ, es tractarà d’una resposta adaptativa a la situació, és a dir, un conjunt de reaccions emocionals esperables donades les circumstàncies i no necessàriament preocupants.
Però si seguint les pautes descrites, els símptomes no remeten ni es veuen manejats sinó més aviat augmenten, pot ser recomanable acudir a teràpia psicològica. I novament, gràcies a les noves tecnologies, no cal desplaçar-se fins a un centre de psicologia per a això, sinó que es pot sol·licitar una cita online.
Si aquest fos el cas, des de l’Institut Psicologia-Sexologia Mallorca estem a la vostra disposició.