Taula de contiguts
La infidelitat és una de les ferides més profundes que pot travessar una relació de parella. Més enllà del dolor immediat, deixa un rastre de dubtes: Puc perdonar? Tornaré a confiar? Això té solució? Per què?
No es tracta només de l’acte físic, sinó de la ruptura d’un acord implícit o explícit. Una infidelitat no implica sempre contacte físic. Pot manifestar-se a través d’una connexió emocional profunda amb algú fora de la relació de parella, on es comparteixen intimitats, temps, atenció i afecte que normalment es reserven per a la parella.
El que fa mal: la traïció, la mentida, la pèrdua de seguretat emocional. L’impacte pot assemblar-se a un dol: negació, ràbia, tristesa, acceptació.
Tingueu present que no es tracta de “tornar a com estàvem abans”, sinó de reconstruir des d’un altre lloc (una cosa nova), amb honestedat, temps i guia professional.
Claus per superar una infidelitat
Tant si decideixes quedar-t’hi com si decideixes deixar la relació.
• No minimitzar el que sentiu: la ferida és real, vàlida i necessita temps. Fingir que tot va bé no servirà a llarg termini.
• Evitar l’auto-culpa extrema: responsabilitzar-se de la relació no és el mateix que culpar-se per la infidelitat de l’altre.
• Tenir espais per parlar sense discutir (sense violència, amb contenció).
• Demanar ajuda terapèutica: no cal travessar això sol/a. La teràpia de parella pot ajudar-vos a reconstruir la confiança, entendre l’origen del mal i trobar camins per sanar o prendre decisions des del respecte i la claredat.
És fonamental entendre que aquest procés no és lineal, ni ràpid. I, sobretot, no és voluntari. La persona no tria desconfiar: simplement està ferida.
Superar una infidelitat no és feina d’una sola persona. Requereix el compromís actiu d’ambdues parts: Qui ha estat ferit/da, necessita espai, validació i temps per processar. Qui ha traït, necessita estar disponible emocionalment, sostenir i demostrar canvis reals.
Es pot tornar a confiar?
Sí, però ni ràpid ni sense procés. La confiança no es “dona”, es construeix. A través d’actes concrets, coherents i sostinguts. Amb límits clars i nous acords. Amb una comprensió profunda del que ha fallat i del que es necessita ara.
Confiar és com llençar-se de cap a una piscina. Sempre hi ha risc, però la quantitat d’aigua que hi hagi marcarà la diferència. La fidelitat, com a tal, mai no pot garantir-se al 100%. Per això tota relació implica un component de fe.
Però hi ha una gran diferència entre:
- Llençar-se a una piscina on es veu clarament l’aigua (fets que donen suport a la confiança: transparència, coherència, reparació),
- i llençar-se a una piscina buida (absència de canvis, d’empatia o de compromís per part de l’altre).
La fe necessita fets que la sostinguin. Sense ells, confiar esdevé un acte cec, i sovint dolorós.
Per a qui ha estat infidel: aquest també és el teu procés
Si has traït la teva parella i vols reparar la relació, hi ha una cosa clau que has d’entendre:
Després d’una infidelitat, la persona ferida ja no veu el món de la mateixa manera. El que abans era neutral —un missatge no respost, una sortida amb amics, un canvi d’humor— ara pot percebre’s com una amenaça.
Això no és una exageració ni un drama: és una resposta traumàtica. Igual que en altres traumes, el sistema nerviós està en hipervigilància, buscant senyals de perill per no tornar a patir el mateix.
La teva parella veurà fantasmes on tu ja no veus res.
Perquè ara tot pot ser un detonant. I encara que et sembli exagerat, il·lògic o fins i tot injust, la veritat és que el seu dolor no segueix la teva lògica, sinó la seva experiència emocional. Potser s’activa si arribes més tard, si mires el mòbil i somrius o si et nota distant un dia.
I aquí tens dues opcions:
- Defensar-te, dir “no és per tant” o fins i tot enfadar-te.
- O validar el que sent, encara que no ho comparteixis, i mostrar que hi ets per sostenir aquesta emoció. Validar no és acceptar la culpa de tot. Validar és dir: “Entenc que això t’ha fet sentir malament. Soc aquí. No estàs boig/boja. No estàs sol/a.”
Això —juntament amb fets consistents— és el que comença a omplir de nou la piscina.
Demanar perdó no és suficient
El perdó és un procés, no un moment. La teva parella necessitarà parlar del tema moltes vegades i possiblement de formes que et resultin incòmodes o doloroses. Això no vol dir que no vulgui avançar, sinó que està intentant entendre, processar i sanar.
Frases com “ja t’he demanat perdó”, “intentem estar bé” o “no sé què més fer” poden sonar com a evasives. Encara que potser les diguis des de la frustració o la por de perdre la teva parella, en realitat poden tancar l’espai de diàleg i fer que l’altra persona se senti incompresa o sola en el seu dolor.
Hem d’estar disposats a acompanyar la nostra parella en les seves pujades i baixades emocionals i, sobretot, validar-la en com se sent. Encara que les raons que l’hagin activat ens puguin semblar il·lògiques o una ximpleria.
Puc perdonar emocionalment?
Perdonar no vol dir oblidar, ni justificar, ni treure importància.
Perdonar vol dir alliberar aquella part de tu que està lligada al ressentiment, fins i tot si decidiu no continuar junts. El perdó emocional és una cosa que es fa per un mateix, no per l’altre.
• Estic disposat/da a deixar anar el rancor, la ràbia, el dolor acumulat?
• Puc mirar la meva parella sense que cada record em faci mal, encara que ho continuï recordant?
Puc continuar en aquesta relació?
Això és diferent. Pots perdonar algú i tot i així decidir no continuar amb aquesta persona.
O pots seguir en la relació sense haver perdonat realment, cosa que és una recepta pel ressentiment crònic.
Aleshores, també t’hauries de preguntar:
- Hi ha un compromís real de canvi?
- Sent que vull (i puc) reconstruir una cosa nova amb aquesta persona?
- Ho estic fent per mi… o per por a estar sol/a, per culpa, per costum?
A vegades el perdó arriba amb el temps, no al principi. A vegades no arriba mai, i això també està bé.
Superar una infidelitat no és un procés senzill ni universal. Depèn de molts factors: el tipus de relació, la història compartida, el tipus de traïció, la disposició d’ambdues parts a guarir i reconstruir la confiança, etc. Algunes parelles aconsegueixen sortir-ne enfortides, mentre que d’altres descobreixen que el perdó no sempre implica continuar. No hi ha una única resposta correcta: l’important és prendre decisions des del respecte propi i l’honestedat emocional.
Júlia Tarancón Estades
Psicòloga Col. No B-3232