Entenent la Ideació Suïcida

Què és la ideació suïcida?

La ideació suïcida fa referència als pensaments o desitjos relacionats amb el suïcidi, sense necessàriament tenir la intenció de portar-los a terme immediatament. Aquest fenomen pot variar en intensitat i pot ser un signe de patiment emocional greu. La ideació suïcida no sempre implica una intenció activa de suïcidar-se, però és un indicador que la persona està passant per un estat emocional molt crític.

Existen dues formes principals d’ideació suïcida: passiva i activa. La ideació suïcida passiva implica pensaments de desitjar estar mort o sentir que la vida ja no té sentit, però sense una planificació clara per portar-la a terme. Les persones amb ideació suïcida passiva poden expressar frases com “M’agradaria que tot acabés” o “Ojalà pogués desaparèixer”, sense que necessàriament busquin mitjans concrets per executar el suïcidi.

D’altra banda, la ideació suïcida activa fa referència a pensaments més concrets i planificats, on la persona considera portar a terme l’acte suïcida. En aquest cas, la persona no només desitja morir, sinó que pot estar pensant en com fer-ho, i podria haver elaborat un pla per portar-ho a terme. La ideació activa sol ser molt més perillosa, ja que indica un major nivell de desesperació i risc.

Símptomes per identificar-la

Identificar la ideació suïcida és crucial per oferir el suport adequat a la persona en risc. Els símptomes no sempre són evidents, però alguns dels més comuns inclouen:

• Canvis en el comportament: La persona pot tornar-se més retraïda, evitar activitats que abans gaudia, o mostrar desinterès per la vida quotidiana. També pot haver-hi una manca de preocupació per la higiene personal o l’aparença.
• Parlar sobre la mort o el suïcidi: Les persones que tenen pensaments suïcides sovint mencionen la mort de manera indirecta, per exemple, “Ja no vull continuar vivint” o “Seria més fàcil si ja no hi fos”.
• Sentiments de desesperança: Un sentiment persistent que no hi ha sortida als problemes, o que la vida no té sentit, és un fort indicatiu de ideació suïcida.
• Aïllament social: Les persones amb ideació suïcida poden allunyar-se dels seus amics, familiars i altres éssers estimats, evitant les interaccions socials.
• Canvis d’humor sobtats: Pot haver-hi un canvi dràstic entre estats d’ànim, passant de tristesa profunda a una calma inexplicable, la qual cosa pot indicar una presa de decisions imminent.

És fonamental prestar atenció a aquests senyals i actuar amb sensibilitat i comprensió per evitar conseqüències tràgiques.

Motius psicològics i diagnòstic

La ideació suïcida pot tenir diverses causes psicològiques, algunes de les quals són el resultat de condicions preexistents i factors de la vida personal. Les causes més comunes inclouen:

• Depressió major: La depressió és un dels trastorns psicològics més associats amb la ideació suïcida. Les persones que pateixen de depressió greu experimenten una profunda tristesa i desesperança, la qual cosa pot portar a pensar que la mort és l’única sortida.
• Trastorns d’ansietat: L’ansietat constant i les preocupacions aclaparadores poden contribuir a la ideació suïcida, especialment quan la persona se sent incapaç de fer front a la seva angoixa.
• Trastorns de la personalitat: Alguns trastorns de personalitat, com el trastorn límit de la personalitat (TLP), poden estar associats amb pensaments suïcides, especialment en moments d’estrès o conflicte emocional.
• Esdeveniments traumàtics o estressants: La pèrdua d’un éssers estimat, l’abús emocional o físic, el divorci o la pèrdua de feina poden desencadenar la ideació suïcida en persones que ja estan vulnerables.
• Factors genètics i neurobiològics: La predisposició genètica, combinada amb certs desequilibris químics al cervell, també pot jugar un paper en el desenvolupament de la ideació suïcida.

La detecció de la ideació suïcida generalment es realitza a través d’una avaluació clínica per part d’un professional de la salut mental. Aquest realitza una sèrie de preguntes detallades sobre els pensaments, emocions i comportaments del pacient. A més, es té en compte l’historial personal i familiar, així com la intensitat i la freqüència dels pensaments suïcides.

Prevenció i tractament psicològic

La prevenció de la ideació suïcida requereix un enfocament integral que abordi tant els factors psicològics com els socials. Algunes estratègies clau inclouen:

1. Intervencions terapèutiques: La psicoteràpia és un tractament fonamental per tractar la ideació suïcida. Les teràpies com la Terapia Cognitiu-Conductual (TCC) són eficaces per ajudar les persones a identificar i canviar patrons de pensament negatius que poden contribuir als pensaments suïcides. La TCC també ensenya habilitats per afrontar l’estrès i millorar l’autoestima.
2. Suport emocional: La connexió amb éssers estimats i una xarxa de suport emocional és essencial per a aquells que experimenten ideació suïcida. Parlar amb algú de confiança pot alleujar la càrrega emocional i proporcionar una sensació de suport i pertinença.
3. Gestió farmacològica: En alguns casos, els antidepressius o ansiolítics poden ser necessaris per equilibrar els desequilibris químics al cervell i reduir els símptomes associats amb la ideació suïcida.
4. Intervencions en situacions de crisi: Si una persona està en risc imminent de suïcidi, és fonamental buscar ajuda immediata. Les línies d’emergència, com els serveis de salut mental d’emergència o els centres de prevenció del suïcidi, poden oferir el suport necessari en moments crítics.
5. Educació i sensibilització: L’educació sobre la ideació suïcida, tant per a la persona en risc com per al seu entorn proper, pot ser una eina poderosa de prevenció. Com més es coneguin els símptomes i les senyals d’alerta, més fàcil serà identificar algú que necessiti ajuda.

En resum, la ideació suïcida és una realitat complexa i dolorosa que afecta moltes persones, però amb el tractament adequat i el suport emocional necessari, és possible superar aquests pensaments i trobar un camí cap a la recuperació. Al nostre Institut comptem amb psicolegs professionals que podran ajudar-vos en el procés.
La intervenció temprana i la prevenció són essencials per evitar conseqüències tràgiques, i qualsevol persona que experimenti pensaments suïcides ha de cercar ajuda professional sense demora.

Arancha Lorente
Psicòloga Col. Nº B-03674