Taula de contiguts
És una de les frases més repetides a consulta: “sempre em fixo en les persones equivocades”. Després de diverses relacions frustrades, la pregunta sorgeix inevitable: per què tropeço una vegada i una altra amb la mateixa pedra?
T’has sorprès mai pensant “això ja ho he viscut” en iniciar una relació? A aquest fenomen se l’anomena dating déjà vu.
Què és el dating déjà vu?
És la sensació que, encara que la persona sigui diferent, la relació segueix un guió molt semblant. Al principi tot sembla prometedor, però aviat emergeixen les mateixes dificultats: apareixen dinàmiques familiars com distància, crítiques, dependència o manca de compromís, i la relació acaba amb la mateixa frustració de sempre.
El dating déjà vu sol aparèixer per diversos motius:
- Filtres interns: triem en funció de creences disfuncionals, com “si m’hi esforço, m’estimaran” o “l’amor fa mal”.
- Allò familiar atreu: busquem inconscientment allò que coneixem, encara que ens faci mal.
- Cercle de reforç: cada relació fallida reafirma aquestes creences, com “només em toquen parelles així”, mantenint el patró.
Sovint creiem que “fallem” perquè ens enamorem de la persona equivocada o no escoltem els senyals. Però no és això: l’autentic problema és que no tenim una estructura interna clara des de la qual triar. Confonem connexió amb compatibilitat, intensitat amb amor o dolor amb importància. Sense una base sòlida d’autoestima, límits i consciència emocional, és fàcil deixar-se endur per dinàmiques que després resulten nocives.
Els “fantasmes de la relació”
El psicòleg Jeffrey Bernstein anomena així les empremtes emocionals que arrosseguem d’experiències passades: relacions prèvies, dinàmiques familiars, ruptures doloroses o missatges transmesos a la infància. Aquests “fantasmes” s’activen en noves relacions i poden fer que repetim els mateixos patrons una vegada i una altra.
Per exemple, si vàres créixer amb la idea que “perquè m’estimin m’he d’esforçar molt”, és possible que triïs parelles on constantment hagis de demostrar el teu valor. O si vas viure abandonament, potser toleres actituds nocives per a que no et deixin.
Els nostres patrons amorosos o “patrons de relació disfuncionals” són guions inconscients que repetim sense adonar-nos-en. Per exemple: sentir que la nostra missió és “arreglar” l’altre.
El nostre cervell tendeix a cercar allò familiar, fins i tot si allò familiar fa mal. Les creences disfuncionals actuen com a filtres: ens atrauen certs trets i passem per alt senyals d’alerta. Així, reforcem la mateixa dinàmica una vegada i una altra.
Bernstein identifica tres factors que mantenen aquest cercle:
- Falsa esperança: pensar que “aquesta vegada serà diferent”.
- Reforç emocional: confondre la muntanya russa d’emocions intenses amb amor vertader.
- Por al canvi: “val més dolent conegut que bo per conèixer”.
Aquests patrons, encara que dolorosos, repliquen dinàmiques apreses a la infància o en relacions primerenques. Per això, de vegades confonem allò conegut amb allò segur.
Quan els traumes es cerquen entre si
Persones que han viscut infàncies complexes o traumes emocionals tendeixen a vincular-se amb parelles que han tingut experiències similars. Allò que ens resulta conegut pot semblar-nos segur, encara que no ho sigui. Si algú va créixer amb abandonament, crítiques o manca d’afecte, pot sentir-se atret per parelles que repeteixen aquestes dinàmiques, perquè “sona a casa”, encara que sigui nociu.
Inconscientment, busquem en la parella l’oportunitat de reparar allò que no vam poder resoldre a la infància. Dues persones amb ferides semblants poden reconèixer-se mútuament en el dolor i generar una connexió intensa a l’inici. Però si aquestes ferides no estan treballades, en lloc de sanar-se, s’activen i retroalimenten, generant relacions inestables, amb molta càrrega emocional.
El primer pas: prendre consciència
Trencar amb aquests patrons és possible. La clau està a identificar-los i treballar sobre les creences que els sostenen. Això implica:
- Reconèixer quin tipus de patró predomina en les meves eleccions.
- Observar quines emocions i pensaments es repeteixen en les meves relacions.
- Explorar l’origen d’aquestes creences (per exemple, dinàmiques familiars).
- Aprendre a establir límits i valorar relacions basades en respecte mutu.
Des de la teràpia cognitivo-conductual, aquest procés s’acompanya amb estratègies per reprogramar les creences disfuncionals i enfortir l’autoestima, que actua com a brúixola cap a eleccions més sanes.
Pots rompre el patró i trobar una parella diferent amb qui tenir una relació més sana.
Júlia Tarancón Estades
Psicòloga General Sanitària
Col·legiada B-03232