Taula de contiguts
Tens la sensació que et marques objectius que sovint no aconsegueixes complir? Hi ha moltes raons que poden estar obstaculitzant el teu èxit. Una de les més freqüents és l’autosabotatge.
Què és l’autosabotatge?
L’autosabotatge ocorr quan ens posem obstacles a nosaltres mateixos per evitar aconseguir alguna cosa que, en teoria, desitgem. És com si una part de nosaltres decidís boicotejar els propis plans, metes o decisions. No és un acte conscient ni malintencionat. En la majoria dels casos, l’autosabotatge és una estratègia de protecció emocional: busca evitar dolor, fracàs, crítica, exposició o frustració.
L’aliat de l’autosabotatge: l’autoengany
Per descomptat, el nostre cervellcerca formes “d’excusar” dur a terme accions contràries al nostre objectiu.
L’autosabotatge rarament apareix sol. Sol venir acompanyat d’autoengany. Tots dos funcionen conjuntament com un mecanisme psicològic que intenta “protegir-nos”, encara que en la pràctica ens limiti.
L’autoengany consisteix a convèncer-nos —parcialment o totalment— d’una versió de la realitat que redueixi el malestar emocional immediat. No és mentir-nos conscientment, sinó distorsionar el que sentim, pensem o decidim per evitar enfrontar-nos a alguna cosa incòmoda: por, inseguretat, culpa, dubtes, pressió, expectatives…
Per què em faig això?
Com hem vist, el nostre cervell intenta protegir-nos del malestar emocional. Pors com el fracàs o fins i tot l’èxit activen mecanismes defensius que ens frenen abans de fer un pas important: evitem arriscar-nos per no fallar, o detenim el nostre avanç per no afrontar canvis, expectatives o responsabilitats noves. A això s’hi sumen creences limitants —“no soc suficient”, “no mereixo que em vagi bé”— que operen de manera inconscient i modelen les nostres decisions sense que ens n’adonem.
A més, l’autosabotatge s’alimenta de l’aparent seguretat de la zona de confort, fins i tot quan no ens fa bé. Allò desconegut genera incertesa, i el nostre cervell prefereix allò familiar encara que ens limiti. També hi influeixen els hàbits automàtics, com procrastinar, evitar o comparar-nos, que amb el temps es tornen patrons instal·lats. En conjunt, tots aquests factors fan que ens allunyem de les nostres metes, no per falta de desig, sinó per un intent confús d’autoprotecció.
Qüestionari: “Tends a autosabotejar-te?”
Respon sí o no a cada afirmació:
- Postergues tasques importants fins i tot quan saps que això et generarà estrès o conseqüències negatives.
- A vegades rebutges oportunitats (laborals, socials o personals) per por de no estar a l’altura.
- Quan alguna cosa comença a anar bé per a tu, et poses nerviós/a i fas coses que poden malmetre aquest progrés.
- Et costa acceptar elogis i tendeixes a restar valor als teus assoliments.
- Tendeixes a comparar-te amb altres i això disminueix les teves ganes d’intentar-ho.
- Sents que no mereixes certs èxits o relacions positives.
- Has pres decisions impulsives que després reconeixes que han anat en contra teva.
- Evites començar projectes importants perquè tens por de fracassar.
- A vegades busques defectes en situacions favorables fins a convèncer-te que no valen la pena.
- Quan et proposes un objectiu clar, amb el temps trobes maneres de desviar-te o abandonar, fins i tot sense voler-ho.
0–2 respostes “sí”
Probablement no estàs mostrant patrons clars d’autosabotatge. Pot ser que ocasionalment tinguis dubtes o inseguretats (com tothom), però no semblen interferir sistemàticament amb les teves metes.
3–5 respostes “sí”
Podrien existir alguns comportaments d’autosabotatge. Potser apareixen en moments d’estrès, canvis o situacions que et generen pressió. Ser-ne conscient és el primer pas per gestionar-los.
6–8 respostes “sí”
És possible que l’autosabotatge estigui influint en diverses àrees de la teva vida. Et podria beneficiar explorar quines creences, pors o hàbits hi ha darrere d’aquests patrons i com afecten les teves decisions o la teva motivació.
9–10 respostes “sí”
Probablement experimentes autosabotatge de manera freqüent. Això podria estar limitant el teu benestar o els teus objectius. Reconèixer-ho obre la porta a buscar suport, treballar l’autoestima, l’autocompassió i desenvolupar estratègies més saludables.
L’autosabotatge NO és una sentència ni un tret fix, sinó un conjunt de patrons que hem après per protegir-nos i que, amb el temps, poden deixar de servir-nos. La bona notícia és que es pot treballar, i fer-ho marca una diferència enorme en la manera com ens relacionem amb les nostres metes, les nostres emocions i amb nosaltres mateixos.
Si sents que l’autosabotatge apareix amb freqüència a la teva vida o et limita més del que t’agradaria, acudir a consulta pot ajudar-te. Des de la teràpia cognitivo-conductual, a l’Institut Psicologia-Sexologia Mallorca t’ajudem a construir una versió de tu més connectada amb allò que realment desitges.
Júlia Tarancón Estades
Psicòloga General Sanitària
Col·legiada B-03232