Notes prèvies:
Per a llegir aquest article, pot ser d’ajuda repassar alguns conceptes que s’empren de forma reiterada en ell. El camp de la sexualitat està tan viu que un ha de fer l’esforç de seguir actualitzat en alguns termes, més encara quan estan tan interrelacionats. El llistat podria ser molt llarg, però atès que ja se’n coneixen alguns, passem a explicar els imprescindibles:
- LGBT+: segur que haureu vist escrites les sigles que fan referència a les diversitat sexuals com LGBTIAQ+, LGTBIQ+, LGBTIQA+… En aquest article ens referim a totes les identitats possibles com a LGBT+ (lesbianes, gays, bisexuals, persones transgènere i qualsevol altra identitat sexual minoritària. A l’acrònim més llarg, també s’hi distingeixen les persones intersexuals, queer i asexuals).
- Identitat sexual: En aquest article es menciona la identitat sexual en diverses ocasions. Entenem que aquesta inclou no només el sexe, també el gènere, i algunes altres com la orientació sexo-afectiva, la orientació relacional i l’eròtica. Totes elles estan interrelacionades, són variables i construeixen contínuament una part important de la nostra identitat global: la sexual. Entès d’aquest manera, hem de fer notar que en aquest article concebem la identitat de gènere com a part de la identitat sexual. Tot i així, molts coincidiran en que la identitat de gènere ha de ser estudiada com un concepte a part.
- Gènere: es refereix als conceptes de masculí i femení que s’han construït socialment i cultural. A cada gènere se li considerin propis tota una sèrie de comportaments, actituds, emocions, vestimentes, rols, professions, etc. Si parlem de que són constructes socials, s’entén que no van necessàriament lligats al sexe biològic de la persona. D’aquesta manera, comencem a parlar d’identitat de gènere. Per exemple, poden donar-se casos en què, sent dones biològicament, sentin que encaixen millor dins el gènere masculí, i a l’inrevés. Llavors, parlaríem de persones transgènere. A més, el gènere pot esser expressat o no, amb major o menor explicitat, i amb o sense el reconeixement dels altres. Per últim, existeixen persones que no creuen encaixar en aquest esquema binari, i d’altres que es senten fluir entre ambdós pols.
- Heterocisnormativitat: seria el status quo des del que es pressuposa que l’única manera vàlida de desenvolupar-nos com a persones és a partir d’una orientació heterosexual i d’una identificació amb el gènere assignat al néixer i coincident amb el sexe biològic (persones cis).
- Diversitat sexual i de gènere: És el terme que ens ajuda a incloure tot el ventall d’identitats que poden donar-se mitjançant la combinació d’aquests dos conceptes del jo (sexe i gènere).
Què és la Psicologia Afirmativa LGBT+?
La Psicologia Afirmativa LGBT+ és la psicologia aplicada a les dificultats específiques que afecten a la salut mental de les persones amb diversitat sexual i de gènere (és a dir, dones lesbianes, homes gays, persones bisexuals, transgènere, i totes aquelles compreses en el ventall de la diversitat queer).
Des d’aquest àmbit d’aplicació, s’intenta, per una part, ajudar als professionals de la psicologia a familiaritzar-se amb els problemes del col·lectiu. Per altra banda, es donen eines a aquelles persones LGBT+ per a que puguin fer front als desafiaments de les seves respectives vides.
Aquesta vessant és coneguda originalment com Psicologia Positiva Gay, ja que en la seva concepció estava destinada a dones lesbianes i homes homosexuals. No obstant, a mesura que hem anat ampliant la nostra perspectiva sexual i de gènere, han sorgit noves realitats que també mereixen ser ateses.
Cal destacar que és habitual trobar-se amb professionals que s’especialitzen en un grup específic del col·lectiu (lesbianes, gays, asexuals o altre). Això es deu a que, encara que tots ells comparteixin processos similars, cada grup fa front a dificultats diferents i tenen necessitats pròpies.
Què no és la psicologia afirmativa LGBT+?
Donat que, per desgràcia, encara existeix la creença de que les persones amb una identitat sexual no normativa són “anormals”, “desviats” o “malalts”, és possible que hi hagi persones que confonguin la psicologia afirmativa amb les anomenades “teràpies de conversió”.
Tradicionalment, les teràpies de conversió tenen com a objectiu canviar l’orientació sexual de la persona d’una no normativa (normalment homosexual) a la que consideren com a “natural” o “normal”: l’heterosexual. També existeixen les teràpies anàlogues per a persones trans, a qui poden considerar com a subjectes amb un trastorn delirant.
Aquestes mal anomenades “teràpies” no només no són efectives, sinó que comporten un greu perjudici, tant cognitiu com emocional, per a les persones que són sotmeses a elles. Solen anar lligades a comunitats religioses i la seva pràctica està prohibida tant al nostre país com a molts d’altres. Encara i així, segueixen trobant-se grups i professionals que les practiquen de manera encoberta.
En canvi, la Psicologia Afirmativa ofereix una perspectiva contraposada a aquestes pràctiques. Ofereix a les persones educació en sexualitat i diversitat humanes, amb l’objectiu de promoure l’autoconeixement, l’acceptació d’un mateix i l’expressió i desenvolupament lliures de la pròpia personalitat.
Com sorgeix la Psicologia Afirmativa LGBT+?
En aquest apartat hauríem de començar parlant de la Psicologia Afirmativa Gay, ja que, com ja s’ha dit abans, va néixer per a ser aplicada en persones homosexuals. La seva concepció comença en el moment que la comunitat científica va deixar de considerar l’homosexualitat com a un malaltia psiquiàtrica. Aquest fet va ocórrer al 1973, quan l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) va llevar la Homosexualitat del Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM). Molt més tard, al 1990, la va seguir l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fent el mateix a la seva Classificació Internacional de Malalties (CIM). Per a les persones Trans, encara es va haver d’esperar més. Al 2013 es despatologitza amb la darrera versió del DSM (5ª ed.; DSM-5; American Psychiatric Association, 2013), passant de considerar-ho un trastorn a dir-se “disfòria de gènere”. Per la seva part, l’OMS no ho fa fins el 2018, anomenant-ho “Incongruència de gènere” (11ª ed.; ICD-11; World Health Organization, 2019).
Com es pot imaginar, el gest d’ambdues institucions va portar un gran enrenou dins l’opinió pública, però també dins la comunitat científica. Encara avui dia n’hi ha que qüestionen la decisió, posant sobre la taula tot tipus de teories conspiratòries sobre com es va prendre i el paper que tingueren les pressions de certs grups reivindicatius de l’època.
No oblidem que abans de considerar l’homosexualitat una malaltia, veníem de llargues èpoques (segles) en les que era considerada quelcom pitjor i mereixedor de tot tipus d’humiliacions (persecució, extorsió, pena de mort, etc.). Sens dubte, la persecució del col·lectiu a la llarga de la història ha sigut i segueix essent un procés llarg i agonitzant, i deixa una petjada que no s’esborra fàcilment. A més de dolorós, ha sigut i segueix essent en va, ja que la diversitat sexual i de gènere no s’ha erradicat, demostrant així que forma part íntegra de l’ésser humà.
Tanmateix, i com bé apunta el Martín (2016), la decisió no es pren en base a aquestes pressions (més que justificades), sinó en base a estudis previs com els d’Evelyn Hooker (1957). Tant la seva qualitat metodològica com els seus resultats no deixaven cap dubte de la passa que s’havia de donar. A dia d’avui, es poden consultar molts altres treballs al respecte dins la pròpia web de l’APA.
És llavors, a partir de la retirada de l’homosexualitat de les nosologies psiquiàtriques, quan es dissenyen les guies de bones pràctiques per tractar i promoure la salut mental d’aquelles persones que pertanyen a les minories sexuals.
Es tracta de 16 directrius, actualitzades des de febrer de 2021, en les que l’APA informa i proporciona eines a les psicòlogues i als psicòlegs sobre temes LGBT+. Comprenen àrees com les relacions familiars i socials, l’impacte de l’estigma i la discriminació, aspectes de l’educació i de l’àmbit laboral, i la investigació de temes LGBT+. Poden consultar-se a https://www.apa.org/about/policy/psychological-sexual-minority-persons.pdf.
Per a què serveix la Psicologia Afirmativa LGBT+?
Si ens referim a les intervencions de caràcter individual, la Psicologia Afirmativa LGBT+ tracta d’encarregar-se d’aspectes que afecten al benestar psicològic dels membres del col·lectiu. Són els següents:
- El procés d’acceptació de la pròpia identitat sexual.
- L’estrès de minories, les seqüeles de la LGBT+fòbia i les experiències disfuncionals per la pròpia identitat sexual.
- Experiències diferenciadores en algunes àrees, com l’àrea sexual, les relacions afectives i els processos de socialització.
Anem a veure en què consisteix cada un:
- El procés d’acceptació de la pròpia identitat sexual.
Arribar a l’acceptació de la pròpia identitat sexual no és sempre fàcil (ens referim a les identitats diferents de la heterocisnomativa). Sabem que existeixen realitats molt dures en altres punts del planeta, però sense necessitat d’anar-nos molt lluny, en el nostre propi país, moltes persones segueixen presentant grans dificultats, no només per acceptar-se, sinó per viure lliurement la seva sexualitat.
Entengui’s que per les persones amb una identitat sexual no normativa no els és suficient amb adonar-se de qui són, també necessiten afrontar la realitat que els envolta, on encara hi és present un estigma molt arrelat envers les identitats minoritàries. Algunes incògnites a les que s’enfronten aquestes persones són: “què pensaran els meus pares? Els meus amics em deixaran de banda? Podré tenir parella algun dia? Què diran de mi si m’agafo de la mà amb la meva parella?
Aquestes pors poden ser molt incapacitants. Tant, que poden reprimir a la persona durant gran part de la seva vida, amb les conseqüències psicològiques que això comporta. És feina de la psicòloga i del psicòleg ajudar a les persones LGBT+ a donar les passes per afrontar aquestes pors, i així aconseguir viure sent qui realment són, de manera plena i feliç.
- L’estrès de minories, les seqüeles de la LGBT+fòbia i les experiències disfuncionals per la pròpia identitat sexual.
Lligat amb el punt anterior, l’estigma i les idees preconcebudes que emmascaren la nostra realitat influenciaran la idea de nosaltres mateixos, les decisions que prendrem i la manera en què ens relacionarem amb l’entorn. Aquest fet comporta el fenomen que es coneix com LGBT+fòbia interioritzada. Es tracta de “l’aversió cap als propis sentiments i comportaments sexuals”, així com cap a les altres persones LGBT+. També comprèn la denigració de les sexualitat minoritàries, la por a l’estigma, la falta de voluntat per a rebel·lar-se com un és i l’acceptació d’estereotips socials envers el col·lectiu (definició adaptada del terme “homofòbia interioritzada”, que apareix a Herek et al (1997) i que fou consultat a Martín (2016)).
Aquest rebuig cap a un mateix implica moltes coses que després poden ser un gran pes per la persona: acceptació d’insults i actituds lgbt+fobes, aferrament cap a amistats tòxiques, implicació en relacions sentimentals que no tenen sentit, veure’s obligat a entrar dins ambients clandestins per a poder mantenir relacions sexuals, i un llarg etcètera en funció de cada cas.
Inclús aquelles persones que ja han acceptat i viuen lliurement la seva identitat sexual, segueixen veient-se en situacions desagradables com insults a ple carrer, negació per part de la família, problemes per trobar feina, etc.
Tot plegat comporta un estrès sostingut en el temps, que acaba passant factura al benestar emocional de les persones LGBT+. Per gestionar aquest estrès, pot ser necessària l’ajuda d’un professional.
- Experiències diferenciadores, com l’àrea sexual, les relacions afectives i els processos de socialització.
S’ha de tenir en compte que la diversitat sexual i de gènere sol anar unida a tota una sèrie de vivències que es diferencien molt de la típica biografia d’algú que compleix amb l’heterocisnormativitat. Aquest fet comportarà tota una diversitat de nous estils de vida, formes de relacionar-se, estils de comunicació, etc., que poden caracteritzar a les persones LGBT+, i que poden ser motiu d’un conflicte continu amb la cultura i els esquemes socials en els que estem immersos.
Alguns exemples de la gran diversitat que ens trobem entre aquestes vivències diferenciadores són: processos d’adopció de parelles homoparentals, gestació subrogada, viure un procés d’hormonació per a una transició sexual, aprendre a concebre les relacions sent una persona intersexual, viure amb el VIH, haver de mantenir límits amb una família que no accepta la teva identitat, formar part de grups activistes LGBT+, experimentar amb relacions sentimentals obertes, etc.
Aquestes formes diferents de concebre la vida són noves inclús per les persones LGBT+, les quals, en realitat, van construint-les en el seu dia a dia. Això pot comportar tota una sèrie de conflictes, inseguretats i problemes d’adaptació. La psicòloga i el psicòleg poden ajudar a la concepció i clarificació d’aquests nous escenaris, i ajudar així a les persones LGBT+ a consolidar les seves vides a fi de que es sentin satisfetes.
Si ets una persona gay, lesbiana, bisexual, transgènere, o amb qualsevol altra identitat diferent de l’heterocisnormativa, i estàs passant per alguna dificultat que estigui relacionada amb aquest fet, pots acudir al nostre gabinet. Analitzarem el teu cas per a donar-te suport en els teus problemes i per a millorar la teva qualitat de vida.
Referències:
American Psychiatric Association – APA. (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales DSM-5 (5a. ed. –.). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Herek, G. M., Gillis, J. R., Cogan, J. C., & Glunt, E. K. (1997). Hate crime victimization among lesbian, gay, and bisexual adults: Prevalence, psychological correlates, and methodological issues. Journal of interpersonal violence, 12(2), 195-215.
Hooker, E. (1057). The adjustment of the male overt homosexual. Journal of Projective Techniques, 21, pp. 18-31.
Martín, G. J. (2016). Quiérete mucho, maricón: Manual de éxito psicoemocional para hombres homosexuales. Roca editorial.
World Health Organization (2019). International statistical classification of diseases and related health problems (11th ed.). http://icd.who.int/
Guillem Nicolau Coll.
Psicòleg General Sanitari B-02773