LA PART OBSCURA DE LES XARXES SOCIALS

Cada dia són més els usuaris de les xarxes socials com Instagram, Facebook o Twitter. A través d’elles, compartim informació privada i invertim temps en conèixer informació sobre els altres. Aquestes eines tenen molts aspectes positius, ja que ens poden ajudar a sentir-nos part d’un grup, reconnectar amb persones del passat o que es troben lluny del nostre lloc de residència, crear lligams amb gent nova, reduir la soledat, sentir-nos més propers amb persones de distinta procedència, trobar models de referència, compartir informació, etc. Però com sol passar, existeixen dues cares de la mateixa moneda i el mal ús d’aquestes plataformes pot generar una sèrie de conseqüències psicològiques negatives de les quals no sempre n’acabem de ser conscients. Per això, en aquest article ens centrarem en analitzar la part obscura de les xarxes socials.

Un dels principals errors és creure’ns tot el que apareix a les xarxes socials. Dia a dia ens veiem bombardejats amb una gran quantitat d’informació, de fotografies, de vídeos de gent vivint una vida emocionant i perfecta. El que no pensem, és que darrera moltes d’aquestes publicacions amb les quals ens comparem, hi ha multitud d’intents, maquillatge i filtres. El problema no és tenir accés a aquest tipus de contingut, el problema és que en moltes ocasions ens ho creiem. Hem de saber que no és or tot el que llueix, i que la gent només mostra el que vol mostrar. Si caiem en aquesta trampa podem arribar a pensar que la vida real hauria de ser així i ens generarem una sèrie d’expectatives totalment irracionals que segurament no podrem complir: he de pesar tants de quilos per tenir un cos perfecte; he de vestir de certa forma per anar a la moda; la meva vida ha d’estar plena de moments increïbles tot el temps, etc. Darrere totes aquestes expectatives s’amaga el pensament “he d’aconseguir tot això per ser feliç i ser acceptat pels altres”. Llavors, què passarà quan no ho aconseguim? Comparar-nos contínuament amb els altres pot fer que mai arribem a estar satisfets amb el tipus de vida que duem.

Per altra banda, a causa del mal ús de les xarxes socials podem acabar depenent en excés del reforçament extern. La reacció positiva que ens donen els altres en les xarxes (p. ex. likes, visualitzacions, comentaris…) ens proporciona un reforçament positiu que pot arribar a convertir-se en una necessitat i, fins i tot, una addicció per a certes persones. El que passa en aquests casos és que aquest reforçament genera un gran benestar, però també s’esvaeix molt ràpidament. Per tornar a experimentar aquesta sensació, s’han de publicar nous continguts que rebin novament atenció social, formant-se així un cercle viciós que els fa dependre constantment d’aquest reforçament. A més, a causa d’un procés anomenat habituació, cada vegada ens acostumem més a aquest benestar i necessitem més reforçament extern per experimentar-ho al mateix nivell. D’aquesta manera, podem acabar convertint la nostra aparença en xarxes socials en la nostra principal motivació, creant una falsa felicitat totalment depenent de l’aprovació externa. Ja no depèn de nosaltres mateixos, sinó dels altres, dels likes i seguidors que tinguem. Aquesta felicitat és molt fràgil i es pot rompre fàcilment causant una gran quantitat de problemes psicològics. Tot això ens pot conduir a descuidar la nostra identitat personal i caure en la trampa d’haver acabat fent el que agrada als altres o el que està de moda, no el que nosaltres realment volem fer. Ens podem perdre tant en aquest camí que arribi un punt en què no sabem qui som.

Per altra banda, estar excessivament centrat en el que ocorre en xarxes pot generar-nos una desconnexió amb el nostre voltant. A vegades estem tan immersos en les nostres xarxes socials, que dediquem gran part del nostre temps i atenció a elles, fet que genera una desconnexió del moment que estem vivint i de la gent amb la qual ens trobem. Segur que algun cop ens hem adonat que, cada vegada més, les reunions socials es caracteritzen per gent més pendent del telèfon mòbil que de la conversa que està succeint en el moment. Per no parlar del temps que pot implicar a moltes persones el fet de pujar una simple foto o vídeo: múltiples intents, edició de la fotografia… Tot aquest temps invertit en què quedi una foto increïble que demostri que ens ho estem passant genial en un paisatge de somni, no estem gaudint de l’experiència. Aquesta excessiva focalització pot interferir-nos no només en l’àmbit social, sinó també generar-nos problemes en l’àmbit acadèmic i laboral, veient-se el nostre rendiment minvat per la quantitat de temps que dediquem a les xarxes.

Relacionat amb aquesta desconnexió, s’ha descrit la síndrome FOMO (Fear Of Missing Out), que es defineix com la por a perdre’s informació o esdeveniments importants de les xarxes i que es troba cada vegada més present entre els joves.

Una altra conseqüència negativa de la tecnologia en general (però les xarxes socials han influït molt en això) és la sobreestimulació que ens produeix. Cada vegada ens costa més estar sense cap classe d’estimulació i la nostra tolerància a l’avorriment i a la frustració s’està reduint a passes de gegant. Acabem recorrent a l’entreteniment fàcil (xarxes socials, plataformes de sèries o pel·lícules…) perquè és més fàcil i no ens implica esforç mental. A més, vivim en un món amb un ritme de vida frenètic i al cap i a la fi, ens mereixem aquest moment en què “ens ho donin tot fet”. Recórrer a aquest tipus d’entreteniment no té per què ser negatiu, però sí que ho serà quan sigui la nostra única o majoritària font de distracció. De fet, moltes persones comenten que després de passar un dia o un horabaixa mirant Netflix o de passar dues hores al dia mirant Instagram, s’acaben sentit malament, i això pot ser així per diversos motius. Primer, estem tan acostumats a aquest tipus de sobreexposició que moltes vegades consumim aquests continguts de forma automàtica, sense prestar atenció al que realment estem mirant (i amb el “pilot automàtic” activat, seguim donant voltes a les nostres preocupacions). Segon, aquest tipus d’activitats no ens solen fer sentir realitzats, ja que no estem fent cap esforç per dur-les a terme.

Finalment, una altra conseqüència molt negativa del mal ús de les xarxes socials seria l’assetjament virtual, també anomenat Ciberbullying. Aquest tipus d’assetjament es dóna entre iguals i és cada vegada més freqüent entre els més joves. Les repercussions poden ser fins i tot majors que les generades per l’assetjament escolar “tradicional”, ja que pot tenir un abast molt major i transcendir l’àmbit escolar. A més, que l’assetjador pugui mantenir l’anonimat i que no vegi directament a la víctima pot generar un assetjament més agressiu psicològicament, ja que es pot creure immune a les conseqüències i no ser tan conscient de les repercussions negatives que està provocant sobre l’altra persona.

Tots els problemes que hem comentat fins ara poden acabar desembocant en problemes d’autoestima, inseguretat, aïllament, depressió, ansietat, distorsions de la percepció corporal, trastorns de la conducta alimentària, suïcidi, etc. La població més vulnerable solen ser els adolescents, els quals se submergeixen en el món de les xarxes socials a una edat cada vegada més primerenca. Amb la seva identitat encara en procés de formar-se i amb menor coneixement sobre els perills d’aquestes plataformes, els adolescents són un blanc directe dels falsos estàndards promoguts per aquest tipus de xarxes. Tot i que els adolescents són la població amb més risc, hem de tenir clar que tots podem ser víctimes d’aquests perills. Durant els darrers anys, el nombre d’usuaris adults ha anat creixent exponencialment i tot i que la forma d’emprar les xarxes socials pot diferir de la forma en la qual les empren els adolescents, no vol dir que estiguin exempts de caure en un mal ús d’aquestes eines. Tots aquests problemes poden posar en perill la nostra integritat física i emocional. Vol dir això que hem de deixar d’emprar les xarxes socials o els hi hem de prohibir als nostres fills? Res més allunyat de la veritat. Aquestes eines han vingut per quedar-se i el més racional, per aquests que vulguin formar part d’elles, és aprendre a utilitzar-les de forma responsable amb els altres i amb nosaltres mateixos. Per fer front a les possibles conseqüències d’aquesta part obscura de les xarxes socials, primer hem de ser conscients que existeixen i que es donen amb més freqüència de la que pensem. Una vegada realitzat aquest exercici de conscienciació, aquí es descriuen una sèrie de recomanacions que ens poden ajudar a prevenir aquestes conseqüències:

  • No et deixis enganar per les aparences i atura’t a pensar si és veritat el que estàs veient. Un món en el qual només existeixen emocions positives no és real.
  • Genera expectatives ajustades a la realitat: no necessites tenir un pes concret per ser feliç, basta amb sentir-se sa i acceptar-se a un mateix; tenir dies en els quals no passa res rellevant és el més normal del món, i fins i tot és mentalment saludable.
  • Si en algun moment vols compartir aspectes de la teva vida en xarxes, fes-ho perquè et fa ganes, no perquè necessites aquesta aprovació externa. I sigues conscient que pots rebre comentaris que no t’agraden, però que els podràs assimilar.
  • Intenta centrar-te en el present, en les persones amb les quals et trobes, en l’activitat que estàs realitzant, en el lloc que estàs visitant. Viu la teva vida per a tu, no la visquis per mostrar-la als altres.
  • Atura’t a pensar en les conseqüències negatives que poden tenir les teves accions en les xarxes. Rere cada pantalla hi ha una persona amb sentiments, igual que tu.
  • Intenta transmetre aquests valors als joves que tinguis al teu voltant. Tingues en compte que per a ells, que pràcticament han nascut amb les xarxes socials, és encara més difícil ser conscients dels perills que comporten. Ensenya’ls com fer un bon ús d’elles i en concordança amb la seva edat.

Aina Fiol Veny (B-02615)