Moltes persones afirmen que l’alcohol afecta en gran manera a la seva capacitat per a relacionar-se sexualment. En general, coincideixen en dues coses: que haver consumit una mica d’alcohol fa que sentin un major desig sexual, i que entorpeix una mica les relacions sexuals, fent que aconseguir l’orgasme (entre altres), sigui més complicat. Ara bé, és això veritat? I, de ser-ho, quina és l’explicació científica?
L’alcohol afecta al nostre metabolisme de diverses maneres, depenent de diferents factors (quantitat d’alcohol ingerida, condicions fisiològiques de la persona, freqüència de consum…). A curt termini, podem distingir diferents efectes:
-Fa que se segregui dopamina, un neurotransmissor relacionat amb el plaer. A causa d’això, ens podem sentir més contents, eufòrics o emocionats, la qual cosa faria que anéssim més propensos a relacionar-nos amb altres persones.
-Afecta al còrtex cerebral, que s’encarrega de processar la informació. L’alcohol fa que funcioni d’una forma més lenta, alentint els pensaments i fent més difícil avaluar les conseqüències de les nostres accions. Tot això pot contribuir a la desinhibició.
-Altera el cerebel, encarregat del moviment en general (de la coordinació, de l’equilibri…). Per això, podem sentir-nos menys àgils i més maldestres. Això faria que en una relació sexual tinguem alguns problemes en voler executar uns certs moviments.
-Afecta a l’hipotàlem, del qual depenen alguns processos hormonals. A causa d’això, el desig sexual pot augmentar o disminuir (la relació exacta entre alcohol i desig sexual no s’ha establert clarament).
-Interfereix en el bulb raquidi, que s’ocupa de processos fisiològics bàsics com la respiració o el ritme cardíac. Per això pot ser que les pulsacions baixin, es respiri molt més a poc a poc, augmenti la sensació de cansament… El cos percebria això com un estat d’emergència en el qual les accions no relacionades amb la supervivència (com el sexe) passen a un segon pla.
-Afecta a molts altres processos del sistema nerviós central, en general dificultant la transmissió de senyals a nivell neuronal. A causa d’això, els estímuls són menys efectius, ja que no s’interpreten bé a nivell cerebral (és a dir, se sent menys). De la mateixa manera, i relacionat amb un punt anterior, el processament d’informació més superficial pot fer que es prenguin decisions amb les quals no s’estaria d’acord de no haver ingerit alcohol.
A causa de totes aquestes interaccions de l’alcohol amb el sistema nerviós, és possible que els genitals no responguin davant el desig sexual (fent més difícil aconseguir ereccions i que la vagina lubrifiqui, entre altres). Per descomptat, tots aquests efectes van a més segons la quantitat d’alcohol consumida augmenta, fins a arribar a un punt en què qualsevol interacció sexual seria impossible.
Malgrat totes aquestes conseqüències, donada la desinhibició que produeix l’alcohol, moltes persones recorren a ell per a “atrevir-se” a interactuar amb altres persones que els atreuen sexualment ja que senten vergonya o por al rebuig, no sentint-se capaços de fer-lo d’una altra forma. No obstant això, òbviament l’alcohol no hauria de ser la solució davant aquestes pors, donat el seu efecte perjudicial sobre la salut. Si fos necessari, seria aconsellable que aquestes persones recorreguessin a teràpia psicològica per a analitzar d’on neix aquesta ansietat social, i treballar en ella amb les eines pertinents en cada cas.
Referèncias:
Miller, N. S., & Gold, M. S. (1988). The human sexual response and alcohol and drugs. Journal of substance abuse treatment.
Peugh, J., & Belenko, S. (2001). Alcohol, drugs and sexual function: a review. Journal of psychoactive drugs, 33(3), 223-232.
Xavi Ponseti
Col. Nº B-03138
