Quan una parella passa molt de temps intentant tenir un nad\u00f3, el desig de concebre es pot convertir en una obsessi\u00f3. Aix\u00f2 pot generar sentiments de buit, culpa i impot\u00e8ncia, a m\u00e9s d\u2019afectar la relaci\u00f3 de parella. A vegades, sorgeixen retrets mutus o el vincle es transforma, deixant en segon pla el desig d\u2019estar junts i posant tota l\u2019energia en aconseguir un embar\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n A aix\u00f2 s\u2019hi afegeix la pressi\u00f3 social. Les preguntes constants de l\u2019entorn, els embarassos d\u2019amics o familiars i les visites a nounats poden augmentar el malestar. Tamb\u00e9 hi ha la pressi\u00f3 del temps, ja que moltes dones cerquen ser mares despr\u00e9s dels 30-35 anys, per\u00f2 a partir dels 37 la reserva ov\u00e0rica disminueix i la qualitat dels \u00f2vuls baixa, cosa que pot dificultar el proc\u00e9s. A m\u00e9s, els tractaments de reproducci\u00f3 assistida requereixen temps, fet que afegeix encara m\u00e9s estr\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n Quan la parella decideix iniciar un tractament de reproducci\u00f3 assistida, sol apar\u00e8ixer l\u2019esperan\u00e7a i la creen\u00e7a que aquesta vegada s\u00ed que ho aconseguiran. No obstant aix\u00f2, la taxa d\u2019\u00e8xit ronda el 30%, fet que a vegades no coincideix amb les altes expectatives de la parella. Durant el tractament, apareixen l\u2019esperan\u00e7a, la il\u00b7lusi\u00f3 i l\u2019optimisme, per\u00f2 tamb\u00e9 la impaci\u00e8ncia, els pensaments obsessius, l\u2019addicci\u00f3 al tractament, la incertesa i la por. \u00c9s com\u00fa que en aquest per\u00edode hi hagi una major atenci\u00f3 als possibles signes d\u2019embar\u00e0s, com inflor, punxades abdominals o canvis en el flux vaginal.<\/p>\n\n\n\n Si no s\u2019aconsegueix l\u2019embar\u00e0s, es viu com una p\u00e8rdua i es pot passar per un dol. Apareixen la tristesa, la r\u00e0bia, la desil\u00b7lusi\u00f3 i la desesperan\u00e7a. Moltes parelles intenten el tractament diverses vegades; amb el temps, aix\u00f2 redueix l\u2019ansietat perqu\u00e8 ja coneixen el proc\u00e9s, per\u00f2 alhora pot augmentar la sensaci\u00f3 de frac\u00e0s, inseguretat, desesperaci\u00f3 i desesperan\u00e7a. Per altra banda, si s\u2019aconsegueix l\u2019embar\u00e0s, la felicitat sol anar acompanyada de la por a l\u2019avortament i la preocupaci\u00f3 perqu\u00e8 tot surti b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n Avui dia, estam exposats a nombrosos est\u00edmuls d\u2019una societat aparentment f\u00e8rtil, on la idea que tenir fills \u00e9s f\u00e0cil s\u2019ha vist refor\u00e7ada per les grans campanyes d\u2019anticoncepci\u00f3. No obstant aix\u00f2, la realitat \u00e9s diferent: 15 de cada 100 parelles no aconsegueixen concebre de manera natural. A aix\u00f2 s\u2019hi afegeix que convivim amb una cultura de la immediatesa i una baixa toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3. La infertilitat es viu sovint com una crisi vital i est\u00e0 estretament lligada a l\u2019ansietat i la depressi\u00f3, amb simptomatologia cl\u00ednica en el 25%-65% dels pacients sotmesos a tractaments de reproducci\u00f3 assistida.<\/p>\n\n\n\n L\u2019acompanyament psicol\u00f2gic en aquests casos no nom\u00e9s millora la qualitat assistencial en els tractaments, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ajuda a reduir l\u2019ansietat i l\u2019estr\u00e8s, facilitant un afrontament m\u00e9s saludable del proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n El suport psicol\u00f2gic \u00e9s clau en tot aquest proc\u00e9s i ha d\u2019adaptar-se a les necessitats de la parella i a les caracter\u00edstiques del seu tractament de reproducci\u00f3 assistida. Durant la fase de diagn\u00f2stic de la infertilitat, la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica se centra en la psicoeducaci\u00f3, proporcionant informaci\u00f3 sobre la infertilitat i les reaccions emocionals que poden sorgir. A m\u00e9s, es treballa en la prevenci\u00f3 de desajustos emocionals mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques de relaxaci\u00f3 i estrat\u00e8gies per afrontar l\u2019estr\u00e8s. Tamb\u00e9 es fomenta el suport social, optimitzant els recursos familiars i socials.<\/p>\n\n\n\n A la fase de tractament de la infertilitat, la ter\u00e0pia psicol\u00f2gica t\u00e9 com a objectiu afavorir l\u2019expressi\u00f3 emocional, anticipar i gestionar possibles contratemps o fracassos i reduir l\u2019ansietat. Aix\u00ed mateix, es treballa en el desenvolupament d\u2019habilitats socials i comunicatives per gestionar la pressi\u00f3 externa, s\u2019ofereix suport en la presa de decisions m\u00e8diques i es tracten possibles dificultats en la vida sexual de la parella.<\/p>\n\n\n\n En el cas que el tractament no tengui \u00e8xit, el suport psicol\u00f2gic ajuda a clarificar valors i redefinir el lloc del \u201cpossible fill\/a\u201d dins un projecte de vida m\u00e9s ampli. Tamb\u00e9 acompanya la parella en el proc\u00e9s de dol per la p\u00e8rdua del fill\/a desitjat i en la construcci\u00f3 de nous plans de futur, tant individuals com en parella. En cas que el tractament culmini amb \u00e8xit, l\u2019ajuda psicol\u00f2gica es focalitza a reduir pors i preocupacions sobre la maternitat i paternitat, aix\u00ed com a refor\u00e7ar la confian\u00e7a en la crian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/impacte-emocional-tractament-fallit-fertilitat.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nLa import\u00e0ncia del suport psicol\u00f2<\/strong>gic durant el tractament i com afrontar-lo<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/tractament-psicologico-infertilitat.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n