No obstant, ens oblidem que nosaltres mateixos tamb\u00e9 podem dur a terme comportaments que ens fan mal (aix\u00f2 pot ser un mal h\u00e0bit, un pensament negatiu recurrent… ho veiem m\u00e9s avall). Tamb\u00e9 poden ser senyals que ens avisin de que alguna cosa pot estar malament en nosaltres (estar m\u00e9s ap\u00e0tics, tenir menys energia, etc.).<\/p>\n\n\n\n
En el cam\u00ed de l’autoconeixement i el creixement personal, \u00e9s crucial identificar i abordar les red flags<\/em> o senyals d’advert\u00e8ncia que poden indicar problemes subjacents en la nostra salut mental i emocional. A continuaci\u00f3, explorarem algunes de les principals red flags<\/em> a considerar i com enfrontar-les de manera efectiva.<\/p>\n\n\n\n L’evitaci\u00f3 emocional \u00e9s l’arrel de molts dels problemes en psicologia. Alguns exemples d’aix\u00f2 s\u00f3n: notar que no podem plorar, evitar situacions que ens posen nerviosos, no voler expressar el que sentim, etc.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s com\u00fa que en major o menor mesura, les persones evitem sentir aquestes emocions que ens s\u00f3n desagradables. Tot i aix\u00ed, fer-ho comporta m\u00e9s problemes, com pots veure en el nostre blog “per qu\u00e8 tenim emocions?<\/a>“. Per poder superar aquesta por a la pr\u00f2pia emoci\u00f3, no en queda d\u2019altra que permetre’ns sentir i expressar les nostres emocions. La m\u00fasica pot ser un bon vehicle per canalitzar-les, de la mateixa manera que parlar-les amb alg\u00fa de confian\u00e7a pot alleujar-les molt. Si passes pena de ser jutjat\/da, tamb\u00e9 pots escriure sobre aix\u00f2, o buscar ajuda amb un professional de la psicologia general sanit\u00e0ria<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Socialitzar \u00e9s un acte inherent en l’\u00e9sser hum\u00e0. Quan ens a\u00efllem pot ser per diverses raons: per vergonya, per tristesa, per ansietat social… entre d’altres. No es tracta de socialitzar m\u00e9s o menys, sin\u00f3 de no sentir-nos sols. Per a aix\u00f2, cadasc\u00fa necessitar\u00e0 una dosi social diferent. Per afrontar aquesta dificultat, pots comen\u00e7ar per socialitzar de la forma en qu\u00e8 et sigui m\u00e9s f\u00e0cil: per xat, amb la fam\u00edlia… Tamb\u00e9 pots apuntar-te a alguna activitat que et vingui de gust, i con\u00e8ixer aix\u00ed gent af\u00ed als teus gustos i ampliar el teu cercle.<\/p>\n\n\n\n Establir est\u00e0ndards poc realistes per a un mateix nom\u00e9s genera estr\u00e8s i frustraci\u00f3 constant. Aix\u00f2 sol detectar-se mitjan\u00e7ant verbalitzacions autocr\u00edtiques i mitjan\u00e7ant la rigidesa en l’avaluaci\u00f3 d’ un mateix. Per a aix\u00f2, caldr\u00e0 aprendre a establir metes assolibles i a celebrar els teus assoliments, per petits que siguin. Pots comen\u00e7ar per intentar detectar aquestes frases que et dius, i canviar-les per altres de m\u00e9s compassives. Tamb\u00e9 pots intentar fer un llistat dels teus assoliments al llarg del dia, incloent petites coses, com haver arribat a temps a la feina, o com haver fet aquesta tasca de la casa que sempre posposes.<\/p>\n\n\n\n Comparar-se amb els altres \u00e9s una cosa que va en augment de cada dia, i que ocasiona, mant\u00e9 o agreuja problemes d’autoestima. Un dels factors que m\u00e9s ha emp\u00e8s aquesta tend\u00e8ncia s\u00f3n les xarxes socials. Aquesta comparaci\u00f3 es dona en q\u00fcestions d’imatge i aspecte f\u00edsic, per\u00f2 tamb\u00e9 en q\u00fcestions d’\u00e8xit, econ\u00f2miques i d’activitats de lleure.\u00a0 L’acte de comparar-se entra dins de la normalitat si no \u00e9s molt freq\u00fcent i si ens ajuda a millorar i a inspirar-nos en persones que ens agraden. No obstant aix\u00f2, si notes com ho fas sovint o si t’ocasiona malestar o enveja, limita el temps que passes en xarxes socials i enfoca\u2019t en el teu propi progr\u00e9s. Recorda que cada persona t\u00e9 el seu propi cam\u00ed i ritme.<\/p>\n\n\n\n Podr\u00edem distingir dos nivells. El primer tindria a veure amb descuidar h\u00e0bits saludables com l’alimentaci\u00f3, l’exercici i el son. El segon seria deixar d’accedir a aquestes activitats que em resulten agradables, com passejar, practicar algun esport, veure’t amb altres persones, passar temps amb la fam\u00edlia, etc. Tant les unes com les altres repercuteixen molt\u00edssim en la nostra qualitat de vida, i si presentem dificultats en alguna ens trobem pitjor. Hi poden haver diverses raons perqu\u00e8 es descuidin tant unes com altres, per\u00f2 un factor que sol dificultar-les totes \u00e9s la falta de temps i l’estr\u00e8s. Si veiem que hem deixat de fer-les o que tenim dificultats a mantenir-les, ens hem de parar i analitzar qu\u00e8 ens ho est\u00e0 impedint. Potser haurem de reconsiderar les nostres prioritats i com economitzem el temps.<\/p>\n\n\n\n Per desgr\u00e0cia, la societat actual t\u00e9 molt normalitzat l’estr\u00e8s en el seu dia a dia. \u00c9s normal i desitjable mantenir cert nivell d’activaci\u00f3 que ens permeti seguir els quefers diaris. Tanmateix, \u00e9s f\u00e0cil que entre la feina i la vida personal, les responsabilitats i les tasques ens sobrepassin i tinguem la sensaci\u00f3 d’anar corrent a tot arreu. Els nivells de cortisol elevats durant llargs per\u00edodes de temps poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies en el nostre estat d’\u00e0nim: estem m\u00e9s alerta i irascibles, mentalment esgotats, ens costa parar atenci\u00f3, etc.<\/p>\n\n\n\n De vegades, podem arribar a no saber controlar aquest estr\u00e8s, per la qual cosa pot fregar un l\u00edmit patol\u00f2gic i passar a ser considerat ansietat. En aquests casos, la millor opci\u00f3 \u00e9s demanar ajuda psicol\u00f2gica per aprendre a gestionar-la. No obstant aix\u00f2, gestionar-la tamb\u00e9 passar\u00e0 per analitzar quin \u00e9s l\u2019origen contextual d’aquesta ansietat. Moltes vegades, l’estr\u00e8s i l’ansietat poden ser l’\u00faltima red flag<\/em> que ens mana el cos per fer-nos adonar d’aix\u00f2 que ens fa mal (per exemple: no saber posar l\u00edmits, aguantar en una relaci\u00f3 que no ens satisf\u00e0, tenir una feina que no ens omple, etc.).<\/p>\n\n\n\n Recon\u00e8ixer aquestes red flags<\/em> \u00e9s el primer pas per trencar patrons negatius i comen\u00e7ar a enfortir el teu amor propi. A trav\u00e9s de la reflexi\u00f3 i l’acci\u00f3, pots aprendre a establir l\u00edmits, expressar les teves necessitats i promoure canvis pel teu benestar. Recorda que el benestar emocional \u00e9s un viatge continu, i cada pas que dones cap al reconeixement i la superaci\u00f3 d’aquests senyals \u00e9s un pas cap a una vida m\u00e9s equilibrada i satisfact\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n Guillem Nicolau Coll Significat de Red Flags a la psicologia Una red flag, en catal\u00e0 “bandera vermella”, s’ent\u00e9n com un senyal d’alarma de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2720,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-2715","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-sanitaria"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/red-flags-a-un-mateix.jpg",800,541,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/red-flags-a-un-mateix-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/red-flags-a-un-mateix-300x203.jpg",300,203,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/red-flags-a-un-mateix-768x519.jpg",768,519,true],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/red-flags-a-un-mateix.jpg",800,541,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/red-flags-a-un-mateix.jpg",800,541,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/red-flags-a-un-mateix.jpg",800,541,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Significat de Red Flags a la psicologia Una red flag, en catal\u00e0 “bandera vermella”, s’ent\u00e9n com un senyal d’alarma de […]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2715","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2715"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2715\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2719,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2715\/revisions\/2719"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2720"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2715"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2715"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2715"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Com detectar i afrontar red flags<\/em> a un mateix<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
1. Negaci\u00f3 d’emocions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"Negaci\u00f3](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/negacio-d-emocions.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n2. A\u00efllament social<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
3. Autoexig\u00e8ncia excessiva<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"Autoexig\u00e8ncia](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/autoexigencia-excessiva.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n4. Comparaci\u00f3 cont\u00ednua<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
![\"Comparaci\u00f3](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/comparacio-continua.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n5. Falta d’autocura<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
6. Sensaci\u00f3 d’estr\u00e8s cont\u00ednua<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Psic\u00f2leg General Sanitari
N\u00bacol.: B-02773<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"