{"id":2708,"date":"2024-08-12T09:07:50","date_gmt":"2024-08-12T09:07:50","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/ansietat-per-separacio-en-adults\/"},"modified":"2025-08-13T10:33:26","modified_gmt":"2025-08-13T10:33:26","slug":"ansietat-per-separacio-en-adults","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/ansietat-per-separacio-en-adults\/","title":{"rendered":"Ansietat per separaci\u00f3 en adults"},"content":{"rendered":"\n

Qu\u00e8 \u00e9s l’ansietat per separaci\u00f3 en adults?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’ansietat per separaci\u00f3 en adults (ASAD, per les seves sigles en angl\u00e8s) es manifesta per una por intensa i persistent a separar-se d’una persona significativa<\/strong> perqu\u00e8 generalment temen que els pugui passar alguna cosa dolenta a ells mateixos o a la persona significativa si estan separats. Aquesta problem\u00e0tica pot interferir greument amb la capacitat de l’individu per funcionar en la seva vida di\u00e0ria, afectant la seva feina, relacions i benestar general. Tot i que \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcentment observada en nens, tamb\u00e9 pot presentar-se en adults, manifestant-se certes difer\u00e8ncies degudes a la major complexitat de les relacions i les responsabilitats. En nens, l’ansietat per separaci\u00f3 sol ser cap als cuidadors principals, mentre que, en els adults, l’ansietat pot ser desencadenada per l’abs\u00e8ncia o separaci\u00f3 d’un c\u00f2njuge, un fill, un amic proper o qualsevol altra figura significativa.<\/p>\n\n\n\n

S\u00edmptomes m\u00e9s comuns d’ansietat per separaci\u00f3 en adults<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els s\u00edmptomes que presenta una persona amb ASAD s\u00f3n variats i poden afectar significativament la seva vida. Alguns dels m\u00e9s comuns inclouen:<\/p>\n\n\n\n

  • Malestar i sentiments intensos d’angoixa a l’anticipar o experimentar la separaci\u00f3 de la persona o persones a les quals s’est\u00e0 aferrat.<\/li>
  • Por desmesurada que alguna cosa dolenta li passi a la persona significativa, generant-se una preocupaci\u00f3 constant que ocorri un accident o algun esdeveniment desafortunat que els separi.<\/li>
  • Temor a estar sol o a ser independent.<\/li>
  • Resist\u00e8ncia a separar-se, negant-se a deixar la persona significativa i mostrant una gran dificultat per enfrontar la separaci\u00f3.<\/li>
  • Evitar dur a terme activitats di\u00e0ries per por a la separaci\u00f3, com sortir a treballar o estudiar.<\/li>
  • S\u00edmptomes f\u00edsics, com mals de cap, n\u00e0usees o mol\u00e8sties gastrointestinals durant la separaci\u00f3.<\/li>
  • Dificultat per conciliar el son i malsons recurrents sobre la separaci\u00f3.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

    Quan i per qu\u00e8 es produeix l’ansietat per separaci\u00f3?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Aquest trastorn ha estat considerat t\u00edpicament com un trastorn que s’inicia en la infantesa o l’adolesc\u00e8ncia, tal com indicava el Manual Diagn\u00f2stic i Estad\u00edstic dels Trastorns Mentals (DSM-IV-TR) que nom\u00e9s permetia diagnosticar-lo si s’havia iniciat abans dels 18 anys i s’inclo\u00efa dins del grup de trastorns d’inici en la infantesa o adolesc\u00e8ncia. Aix\u00f2 ha generat que sigui un trastorn poc reconegut i infradiagnosticat en adults. Tot i aix\u00ed, estudis epidemiol\u00f2gics m\u00e9s actuals han demostrat que prop d’un 6% dels adults experimenten aquest problema, i molts desenvolupen els s\u00edmptomes despr\u00e9s dels 18 anys. Per tant, pot haver-se iniciat en la infantesa o l’adolesc\u00e8ncia i persistir fins a l’edat adulta, o haver-se iniciat en l’edat adulta sense que hi hagi indicis d’haver patit el trastorn en altres etapes pr\u00e8vies. En l’\u00faltima edici\u00f3 (DSM-5), aquest l\u00edmit d’edat es va eliminar i el trastorn s’inclou actualment dins d’una categoria m\u00e9s \u00e0mplia de trastorns d’ansietat.<\/p>\n\n\n\n

    En algunes ocasions, un ASAD pot oc\u00f3rrer despr\u00e9s d’una situaci\u00f3 estressant o traum\u00e0tica en la vida d’una persona, generalment relacionada amb una p\u00e8rdua (mort d’un \u00e9sser estimat, una ruptura de parella, un canvi de resid\u00e8ncia, etc.). Haver patit adversitats en la infantesa, com la p\u00e8rdua d’alg\u00fa estimat, ab\u00fas o neglig\u00e8ncia, poden augmentar la vulnerabilitat a patir aquest trastorn. Per\u00f2 no nom\u00e9s \u00e9s el context el que influeix, ja que tamb\u00e9 hi ha diferents factors personals que es consideren de risc per a l’aparici\u00f3 d’un ASAD, com per exemple tenir una baixa toler\u00e0ncia a la incertesa, tenir una alta sensibilitat a l’ansietat, posseir un estil d’aferrament ansi\u00f3s i la pres\u00e8ncia d’altres trastorns mentals, especialment altres trastorns d’ansietat o de l’estat d’\u00e0nim.<\/p>\n\n\n\n

    \"Com<\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Com superar-la?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Per tractar l’ansietat per separaci\u00f3, primer s’ha de dur a terme una bona avaluaci\u00f3 de la persona i del seu context. Cada cas \u00e9s \u00fanic i, per tant, la seva intervenci\u00f3 tamb\u00e9 ha de ser-ho. A continuaci\u00f3, s’exposen algunes de les estrat\u00e8gies generals m\u00e9s eficaces per al tractament d’aquesta problem\u00e0tica:<\/p>\n\n\n\n

    • Aprendre sobre el trastorn d’ansietat per separaci\u00f3 i com funciona. Aix\u00f2 pot ajudar a desenvolupar una major consci\u00e8ncia sobre el problema, aix\u00ed com una major empatia i comprensi\u00f3 cap a un mateix.<\/li>
    • Aprendre a identificar aquells pensaments que generen o intensifiquen la por a la separaci\u00f3, i modificar-los per altres m\u00e9s funcionals i ajustats a la realitat.<\/li>
    • Exposar-se gradualment a les situacions temudes relacionades amb la separaci\u00f3 en un ambient controlat perqu\u00e8 l’ansietat es vagi reduint progressivament.<\/li>
    • Aprendre estrat\u00e8gies i realitzar pr\u00e0ctiques que ajudin a gestionar l’estr\u00e8s i l’ansietat, com la respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica, la relaxaci\u00f3 muscular progressiva o el mindfulness.<\/li>
    • Fomentar una xarxa de suport social s\u00f2lid per a la persona, que inclogui m\u00e9s persones a part de la persona de la qual tem separar-se. En molts casos ser\u00e0 important comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de les persones significatives perqu\u00e8 no reforcin sense voler els comportaments que la persona amb ASAD fa i que contribueixen al fet que es mantingui la por a separar-se.<\/li>
    • En alguns casos, especialment en casos severs, es pot considerar l’\u00fas de psicof\u00e0rmacs en combinaci\u00f3 amb la ter\u00e0pia psicol\u00f2gica per ajudar a gestionar els s\u00edmptomes.<\/li>
    • En el cas que hi hagi altres problemes que acompanyin l’ASAD, com altres trastorns d’ansietat, tamb\u00e9 s’haur\u00e0 de treballar sobre ells perqu\u00e8 interfereixin el m\u00ednim possible en l’ansietat per separaci\u00f3.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

      El trastorn d’ansietat per separaci\u00f3 \u00e9s un problema que pot generar molt de malestar i arribar a ser molt limitant. Si et sents identificat i creus que podem ajudar-te, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

      Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/em><\/strong>
      Baldwin D. S., Gordon R., Abelli M., Pini S. (2016). The separation of adult separation anxiety disorder. CNS Spectrums, 21<\/em>, 289\u2013294.
      Zhou, H. (2024). Risk factors relevant to adult separation anxiety disorder. Transactions on Social Science, Education and Humanities Research, 5<\/em>, 473\u2013480.<\/p>\n\n\n\n

      Aina Fiol Veny<\/strong>
      Psic\u00f2loga Col. N\u00fam. B-02615<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Qu\u00e8 \u00e9s l’ansietat per separaci\u00f3 en adults? L’ansietat per separaci\u00f3 en adults (ASAD, per les seves sigles en angl\u00e8s) es […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2711,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-2708","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-sanitaria"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/ansietat-per-separacio-en-adults.jpg",800,534,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/ansietat-per-separacio-en-adults-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/ansietat-per-separacio-en-adults-300x200.jpg",300,200,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/ansietat-per-separacio-en-adults-768x513.jpg",768,513,true],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/ansietat-per-separacio-en-adults.jpg",800,534,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/ansietat-per-separacio-en-adults.jpg",800,534,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/ansietat-per-separacio-en-adults.jpg",800,534,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Qu\u00e8 \u00e9s l’ansietat per separaci\u00f3 en adults? L’ansietat per separaci\u00f3 en adults (ASAD, per les seves sigles en angl\u00e8s) es […]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2708","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2708"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2708\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2710,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2708\/revisions\/2710"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2711"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}