{"id":2698,"date":"2024-06-20T11:25:52","date_gmt":"2024-06-20T11:25:52","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/mom-shaming-i-com-combatre-ho\/"},"modified":"2025-08-13T10:34:47","modified_gmt":"2025-08-13T10:34:47","slug":"mom-shaming-i-com-combatre-ho","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/mom-shaming-i-com-combatre-ho\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s el \u201cmom-shaming\u201d i com combatre-ho?"},"content":{"rendered":"\n

La maternitat \u00e9s, sens dubte, un dels viatges m\u00e9s profunds i desafiants que una dona pot emprendre. Tot i que est\u00e0 ple d’alegria, creixement i amor, tamb\u00e9 genera moltes incerteses i pressions, sovint agreujades per les expectatives i els judicis socials. Les cr\u00edtiques sobre la crian\u00e7a han existit des de sempre, per\u00f2 amb l’auge de les xarxes socials, s’han amplificat i convertit en un fenomen generalitzat.<\/p>\n\n\n\n

El terme \u201cmom-shaming\u201d significa avergonyir a les mam\u00e0s. Normalment, aquest fenomen es caracteritza per comentaris, suggeriments, cr\u00edtiques o fins i tot humiliacions sobre les decisions que prenen les mares respecte a la crian\u00e7a dels seus fills. Totes aquestes cr\u00edtiques comencen ja des d’abans que una dona sigui mare, en el moment en el qual es q\u00fcestiona el seu desig de ser mare o de no ser-ho. I a partir d’aqu\u00ed, la llista \u00e9s interminable: tipus de part, de lact\u00e0ncia, de col\u00b7legi\u2026 pr\u00e0cticament davant totes les decisions que ha de prendre, hi ha diverses postures que no solen trigar a fer-se notar entre les persones que envolten a la dona. Algunes de les frases m\u00e9s habituals s\u00f3n: \u201cCom no li donar\u00e0s el pit?\u201d, \u201cDe veritat li deixes que agafi el menjar amb les mans?\u201d, \u201cSi el teu fill\/a fa rabietes davant de la gent, \u00e9s perqu\u00e8 no l\u2019est\u00e0s educant b\u00e9\u201d, \u201cQuina irresponsabilitat deixar que vagi sol\/a a aquest lloc!\u201d. Habitualment s\u00f3n cr\u00edtiques poc constructives i no sol\u00b7licitades, que l’\u00fanica cosa que aconsegueixen \u00e9s que moltes mares sentin un elevat nivell d’ansietat i acabin q\u00fcestionant-se tot el que fan. Per aix\u00f2, des de la psicologia general sanit\u00e0ria<\/a> \u00e9s important detectar aquest fenomen i aprendre a gestionar-lo.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 ocorre el \u201cmom-shaming\u201d?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les mares s\u00f3n el blanc de la cr\u00edtica amb molta m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que els pares, la qual cosa reflecteix una forma m\u00e9s del sexisme persistent en la nostra societat, ja que s’espera que elles siguin les m\u00e0ximes responsables de l’educaci\u00f3 dels fills. Amb l’entrada de les dones al m\u00f3n laboral, les feines de casa i de l\u2019educaci\u00f3 dels fills haurien d’estar m\u00e9s equilibrades, i encara que \u00e9s cert que de cada vegada hi ha m\u00e9s implicaci\u00f3 per part dels pares, en la majoria de les fam\u00edlies, el gran pes d’aquesta tasca recau sobre la mare. Moltes dones es veuen sobrecarregades intentant compaginar de manera impecable la seva feina, les tasques de casa, la cura dels fills i un llarg etc\u00e8tera, generant-se un nivell d’autoexig\u00e8ncia enorme.<\/p>\n\n\n\n

El que \u00e9s sorprenent, o potser no tant, \u00e9s que solen ser altres dones les que realitzen aquest tipus de cr\u00edtiques. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que la societat ha inculcat a les dones uns certs est\u00e0ndards i expectatives sobre la maternitat que moltes interioritzen i, a la vegada, reprodueixen. A m\u00e9s, el model patriarcal tradicional ha ensenyat a les dones a competir entre elles i a no cooperar. Per aix\u00f2, moltes d’aquestes dones acaben sent v\u00edctimes dels seus propis pensaments, creient cegament que altres persones (especialment altres mares) les estan jutjant per innombrables raons. Unes altres tamb\u00e9 acaben criticant a altres mares com una manera de protegir-se de la inseguretat que senten respecte als seus propis m\u00e8todes de crian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Com s’ha comentat anteriorment, l’auge de les xarxes socials ha contribu\u00eft a fer que aquest fenomen sigui molt m\u00e9s generalitzat. Aquestes plataformes permeten obtenir i compartir informaci\u00f3 (no sempre ver\u00eddica) de manera molt r\u00e0pida, la qual cosa promou amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que es produeixin judicis precipitats sobre les decisions parentals dels altres. A m\u00e9s, aquesta sobrec\u00e0rrega d’informaci\u00f3 pot generar la sensaci\u00f3 que mai s’est\u00e0 fent prou b\u00e9 en la crian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els m\u00e8todes de crian\u00e7a van canviant amb el temps i es van adaptant a les necessitats socials, als diferents models de fam\u00edlia, a la quantitat d’informaci\u00f3 disponible sobre la crian\u00e7a\u2026 Aquests canvis tamb\u00e9 contribueixen al fet que persones de generacions anteriors que han viscut un altre tipus de crian\u00e7a, com els avis, critiquin amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia els m\u00e8todes m\u00e9s actuals.<\/p>\n\n\n\n

\"Conseq\u00fc\u00e8ncies<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies del \u201cmom-shaming\u201d?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n