{"id":2687,"date":"2024-05-10T08:34:59","date_gmt":"2024-05-10T08:34:59","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/com-gestionar-la-culpa\/"},"modified":"2025-08-13T10:35:12","modified_gmt":"2025-08-13T10:35:12","slug":"com-gestionar-la-culpa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/com-gestionar-la-culpa\/","title":{"rendered":"Com gestionar la culpa"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Qu\u00e8 \u00e9s el sentiment de culpa?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>De la mateixa manera que expliquem en el nostre post &#8220;<a href=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/per-que-tenim-emocions\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Per qu\u00e8 tenim emocions?<\/a>&#8220;, hem d&#8217;entendre que cadascuna d&#8217;elles es manifesta com un missatger que ens avisa del que est\u00e0 ocorrent i del que haur\u00edem de fer al respecte. La culpa \u00e9s un missatger que ens ve a avisar que no hem complert amb el que s&#8217;espera de nosaltres. Per exemple, quan anem en contra de la norma social, quan no aconseguim els nostres objectius o quan ens equivoquem. La culpa ens informa que aquesta \u00e9s la nostra situaci\u00f3, i ens incita a solucionar-la si \u00e9s possible. Si un amic m&#8217;ha prestat diners i no els hi puc tornar, la culpa m&#8217;informa que aquest no \u00e9s un bon comportament i m&#8217;incita a demanar perd\u00f3 i a pensar en la forma de tornar-los-hi.<\/p>\n\n\n\n<p>Moltes vegades, juntament amb la culpa, apareix la vergonya, que es manifesta per raons similars, per\u00f2 en comptes de a l&#8217;acci\u00f3, ens incita a retirar-nos temporalment. Ambdues s\u00f3n emocions desagradables per a qualsevol persona.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/sentiment-de-culpa.jpg\" alt=\"Sentiment de culpa\" class=\"wp-image-3642\"\/><\/figure>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>L&#8217;origen de la culpa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Si ens fixem, totes les emocions tenen una funci\u00f3 social m\u00e9s o menys marcada. Per exemple, l&#8217;enuig informa els altres que s&#8217;han traspassat els nostres l\u00edmits, i per aix\u00f2 ens fa parlar amb m\u00e9s fermesa i impuls, per donar a entendre la import\u00e0ncia d&#8217;aquest fet. L&#8217;alegria, per la seva banda, informa els altres de la nostra bona predisposici\u00f3, i aix\u00ed podr\u00edem seguir amb les altres. Tanmateix, la culpa especialment, mereix una menci\u00f3 a part en aquesta q\u00fcesti\u00f3. La culpa no nom\u00e9s t\u00e9 una funci\u00f3 social, sin\u00f3 que tamb\u00e9 el seu origen ho \u00e9s en gran part.<\/p>\n\n\n\n<p>On aprenem el que est\u00e0 b\u00e9 i el que est\u00e0 malament? Com ens donen a entendre que hem obrat malament? Qui ens ensenya quan cal demanar disculpes? Segurament ja t&#8217;estan venint a la ment possibles respostes a aquestes preguntes. La culpa neix de la cultura, de la moral que impera en el nostre entorn. \u00c9s a dir, el seu desenvolupament i enteniment dep\u00e8n en gran part de en quina fam\u00edlia, societat i moment ens hagi tocat viure. Per aquest motiu, que una dona porti el cap descobert pot ser viscut amb culpa en algunes cultures, i alhora ser una cosa que no desperti tal emoci\u00f3 en les altres. Per aquest mateix motiu, mirar la gent als ulls pot ser una cosa de la qual avergonyir-se en funci\u00f3 de en quin pa\u00eds visquis.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s a dir, parlar de culpa implica parlar d&#8217;\u00e8tica i moral, parlar del b\u00e9 i del mal, del c\u00e0stig, del perd\u00f3, d\u2019all\u00f2 prohibit, de les obligacions, de les expectatives. La fam\u00edlia, el col\u00b7legi, el treball i la societat en general, ens inculquen des que naixem com s&#8217;espera que ens comportem, que parlem i que pensem. Aquesta doctrina de vegades \u00e9s molt expl\u00edcita, i en moltes altres no tant, de vegades \u00e9s m\u00e9s estricta, i de vegades menys.<\/p>\n\n\n\n<p>En qualsevol cas, se&#8217;ns sol ensenyar des del convenciment que se&#8217;ns inculca el bon comportament. Tanmateix i per desgr\u00e0cia, aix\u00f2 no sempre \u00e9s aix\u00ed.&nbsp; \u00c9s per aix\u00f2 que la culpa es pot manifestar quan no hauria de ser aix\u00ed. En aquesta ocasi\u00f3, \u00e9s quan m\u00e9s ens costar\u00e0 gestionar-la, perqu\u00e8 entrarem en conflicte amb aix\u00f2 que se&#8217;ns ha inculcat i no entendrem qu\u00e8 fer. Vegem dos exemples.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Marcos \u00e9s un nen d&#8217;11 anys que viu amb els seus pares, tots dos metges i molt estrictes. Al Marcos no el deixen sortir al carrer si no ha acabat els deures. El seu pare li revisa les faltes d&#8217;ortografia i el renya si comet el mateix error diverses vegades. Li diu que mai arribar\u00e0 a ser metge com ell si no es posa de deb\u00f2 amb els estudis, i que hauria de fer-li vergonya no saber posar els accents a aquestes al\u00e7ades. En altres aspectes, com ajudar a casa, el pare del Marcos tamb\u00e9 \u00e9s estricte i l&#8217;anomena mandr\u00f3s o brut si s&#8217;ha oblidat d&#8217;alguna cosa o no ho ha fet com ell ho considera. Si ho fa b\u00e9, li diu que &#8220;sempre ho pot fer millor&#8221;.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>Quan ja \u00e9s m\u00e9s gran, el Marcos es caracteritza per ser un jove molt estricte amb si mateix, s\u2019autocritica quan no ha tingut una bona nota en un examen de la carrera, i se sent culpable per no poder estar a l&#8217;altura del que s&#8217;espera d&#8217;ell. Quan aix\u00f2 passa, cancel\u00b7la tots els seus plans d&#8217;oci i es tanca a casa a estudiar.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>La Maria \u00e9s una nena de 8 anys amb un germ\u00e0 petit amb par\u00e0lisi cerebral. Des que el seu germ\u00e0 va n\u00e9ixer, la seva mare es bolca amb el petit per les seves majors necessitats i comen\u00e7a a deixar en segon pla les necessitats de la Maria. Cada vegada que la Maria requereix atenci\u00f3, se la tracta d&#8217;egoista per no tenir en compte que el seu germ\u00e0 li porta m\u00e9s temps. La mare de la Maria es veu saturada i comen\u00e7a a responsabilitzar-la amb tasques que no li corresponen per la seva edat.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>Anys m\u00e9s tard, la Maria \u00e9s alg\u00fa que t\u00e9 en compte les necessitats dels altres, per\u00f2 descuida les pr\u00f2pies. Per aix\u00f2, evita dir el que pensa a la seva parella i amistats, i delega moltes decisions en ells. Encara que no estigui d&#8217;acord amb alguna cosa o no li vingui de gust, evita dir-ho i, si ho fa, despr\u00e9s se sent culpable i demana disculpes. Li passa amb una cosa tan senzilla com dir &#8220;avui no em fa ganes sortir amb vosaltres&#8221; o &#8220;aix\u00f2 que m&#8217;has dit no m&#8217;ha agradat&#8221;.&nbsp;&nbsp;&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/la-culpa.jpg\" alt=\"La culpa\" class=\"wp-image-3641\"\/><\/figure>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Com adonar-nos de quan la culpa \u00e9s inadequada<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Hi ha diversos senyals que ens poden estar indicant que la culpa es manifesta de forma poc adequada:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>L&#8217;experimentem amb molta freq\u00fc\u00e8ncia<\/li><li>Els altres se sorprenen de la intensitat de la nostra culpa<\/li><li>Demanem perd\u00f3 constantment<\/li><li>Veiem errors on els altres veuen aprenentatge<\/li><li>Sentim l&#8217;obligaci\u00f3 de satisfer els altres<\/li><li>Se&#8217;ns fa dif\u00edcil dir que no<\/li><li>No reconeixem el que fem b\u00e9<\/li><li>Qualsevol cr\u00edtica ens afecta<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Tot i aix\u00ed, no totes serviran per a tots els casos. Com ja s&#8217;ha vist en els dos exemples anteriors, cada hist\u00f2ria personal porta a experimentar culpa de forma diferent.<\/p>\n\n\n\n<p>De qualsevol manera, si ens adonem que ens ocorren algunes de les coses d&#8217;aquesta llista, probablement haurem de fer alguna cosa al respecte.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Recomanacions per afrontar la culpa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Alguns exercicis a fer quan l&#8217; experimentem s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\" type=\"1\"><li>Parlar del nostre sentiment de culpa amb les persones del voltant. Callar-nos-ho nom\u00e9s far\u00e0 que agafi m\u00e9s pes en la nostra ment i ho visquem pitjor. En dir-ho, alliberem l&#8217;emoci\u00f3, i de passada, rebem un feedback m\u00e9s objectiu de la situaci\u00f3.\u00a0<\/li><li>Canviar la forma en qu\u00e8 ens parlem quan cometem un error. Podem comen\u00e7ar per un registre molt simple d&#8217;aix\u00f2 que ens diem. Nom\u00e9s anotant en una llibreta la situaci\u00f3 i com ens hem parlat, pot ajudar-nos a adonar-nos de quant greu \u00e9s el nostre autodi\u00e0leg i intentar substituir-lo per altres frases m\u00e9s compassives.<\/li><li>Si em sento culpable per com se senten els altres, haur\u00edem de preguntar-nos quin percentatge de responsabilitat hi tenim. De vegades, hem pogut tenir alguna cosa a veure amb les emocions dels altres, per\u00f2 generalment \u00e9s una cosa que no controlem. Encara que al moment ens costi no demanar disculpes i no oferir solucions, m\u00e9s tard podem preguntar-nos quin grau de responsabilitat real hem tingut en aix\u00f2 i escriure de quines altres formes podr\u00edem haver actuat. D&#8217;aquesta manera ho tindrem m\u00e9s accessible en la ment la pr\u00f2xima vegada.<\/li><li>Relacionat amb l&#8217;anterior, podem intentar fer un llistat de tot aix\u00f2 que ens genera culpa i dividir-ho en tres columnes: coses que depenen de nosaltres 100%, coses que no depenen de nosaltres, i coses que depenen en part de nosaltres. Aix\u00f2 pot fer-nos tenir una visi\u00f3 m\u00e9s realista del nostre paper en aquestes coses i poder ajustar una mica m\u00e9s a la realitat el sentiment de culpa.<\/li><li>Demanar perd\u00f3. No oblidem que la culpabilitat de vegades s\u00ed que \u00e9s justificada i el problema no t\u00e9 per qu\u00e8 ser el sentir-la, sin\u00f3 el no atrevir-nos a demanar disculpes. Demanar &#8220;perd\u00f3&#8221; pot haver-se convertit en una paraula sobreutilitzada, i perdre el seu significat. Si volem assegurar-nos d&#8217;expressar-ho b\u00e9, podem dividir-ho per les seves parts:<ul><li>Reconec que he fet mal<\/li><li>Saber-ho em fa sentir malament<\/li><li>Em penedeixo i no tornar\u00e0 a oc\u00f3rrer<\/li><li>Demano (no exigeixo) que quan puguis (si pots\/vols), confi\u00efs en mi i que la relaci\u00f3 continu\u00ef, perqu\u00e8 \u00e9s important per a mi.<\/li><\/ul><\/li><li>Carta d&#8217; autoperd\u00f3. En ocasions, no podem desfer-nos de la culpabilitat i nom\u00e9s ens queda el perdonar-nos. Pensa en alg\u00fa a qui hagis perdonat i fes servir expressions similars. Comprendre que podem cometre errors i acceptar les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;aquests pot ser una cosa realment dif\u00edcil.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<p>Aquests exercicis poden ser \u00fatils, per\u00f2 la veritat \u00e9s que la culpa pot ser molt dif\u00edcil de gestionar. En casos com els exemples descrits, gestionar la culpa requereix d&#8217;un exercici constant de deconstrucci\u00f3 de les pr\u00f2pies creences, i d&#8217;aprendre a relacionar-nos millor amb nosaltres mateixos. Si veiem que no \u00e9s suficient amb el que aqu\u00ed s&#8217;ha exposat, la millor opci\u00f3 \u00e9s demanar ajuda professional. Un psic\u00f2leg general sanitari pot ajudar-nos en aquest cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Guillem Nicolau Coll<br>Psic\u00f2leg General Sanitari<br>N\u00baCol.: B-02773<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Qu\u00e8 \u00e9s el sentiment de culpa? De la mateixa manera que expliquem en el nostre post &#8220;Per qu\u00e8 tenim emocions?&#8220;, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2691,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-2687","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-sanitaria"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-gestionar-la-culpa.jpg",800,569,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-gestionar-la-culpa-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-gestionar-la-culpa-300x213.jpg",300,213,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-gestionar-la-culpa-768x546.jpg",768,546,true],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-gestionar-la-culpa.jpg",800,569,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-gestionar-la-culpa.jpg",800,569,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-gestionar-la-culpa.jpg",800,569,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Qu\u00e8 \u00e9s el sentiment de culpa? De la mateixa manera que expliquem en el nostre post &#8220;Per qu\u00e8 tenim emocions?&#8220;, [&hellip;]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2687"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2690,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687\/revisions\/2690"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2691"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}