{"id":2656,"date":"2024-01-02T12:31:55","date_gmt":"2024-01-02T12:31:55","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/por-al-fracas\/"},"modified":"2025-08-13T10:36:29","modified_gmt":"2025-08-13T10:36:29","slug":"por-al-fracas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/por-al-fracas\/","title":{"rendered":"Com gestionar la por al frac\u00e0s\u2026 i a l\u2019\u00e8xit"},"content":{"rendered":"\n
Gran part de les persones tenim objectius, projectes, il\u00b7lusions, plans de millora a les nostres vides. Pot ser des del m\u00e9s simple, com fer un hort al balc\u00f3, un petit viatge\u2026 fins a alguna cosa m\u00e9s transcendental, com mudar-se a una altra ciutat, canviar de professi\u00f3, etc. Tot i aix\u00f2, no sempre podem complir tot el que ens proposem. De vegades, senzillament, no \u00e9s possible, perqu\u00e8 hi ha impediments reals per fer el pas. En altres ocasions, no \u00e9s impossible, per\u00f2 s\u00ed que hi ha dificultats, per la qual cosa no ens sentim capa\u00e7os o no estem prou motivats: per falta d’energia, per falta de temps, perqu\u00e8 prioritzem altres \u00e0rees\u2026<\/p>\n\n\n\n
Cada persona trobar\u00e0 diferents motius per deixar de perseguir els seus objectius. Aqu\u00ed, per\u00f2, no parlem tant d’aquests motius provinents del context, sin\u00f3 m\u00e9s aviat d’aquells motius m\u00e9s interns, m\u00e9s profunds.<\/p>\n\n\n\n
El principal motiu que ens impulsar\u00e0 a intentar perseguir les nostres metes \u00e9s la il\u00b7lusi\u00f3 que ens despertin, la bonan\u00e7a que creiem que ens aportaran. En canvi, el motiu que ens allunyar\u00e0 m\u00e9s \u00e9s la por. Por de qu\u00e8? Por als riscos que comporta aquesta carrera: Risc a perdre diners, risc a no trobar feina, risc a equivocar-nos, risc a estressar-nos en exc\u00e9s\u2026 i en darrer terme, risc que surti malament, al \u201cfrac\u00e0s\u201d.<\/p>\n\n\n\n
De vegades, emparem la nostra decisi\u00f3 d’abandonament en els motius contextuals, aquells que no controlem tant, quan en realitat all\u00f2 que ens paralitza \u00e9s la por. \u201cNo puc viatjar perqu\u00e8 no tinc diners\u201d; \u201cno estudio perqu\u00e8 necessito treballar\u201d; \u201cno menjo m\u00e9s sa perqu\u00e8 no tinc temps\u201d\u2026 Tots aquests poden ser exemples de justificacions que ens diem per no acceptar que tenim por.<\/p>\n\n\n\n
Per qu\u00e8 ho tenim?<\/p>\n\n\n\n
<\/figure><\/div>\n\n\n\n
Causes de la por del frac\u00e0s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
La por \u00e9s una emoci\u00f3 que apareix de forma natural, sobretot davant de la incertesa, o quan anticipem cert perill. \u00c9s intel\u00b7ligent i necessari posar-nos a sospesar pros i contres, avantatges i inconvenients, possibles conseq\u00fc\u00e8ncies, etc. La por ens impulsar\u00e0 a fer aquesta an\u00e0lisi i ens ajudar\u00e0 a preparar-nos per fer el pas. Si aix\u00f2 passa, la por estar\u00e0 complint la seva funci\u00f3 correctament, per\u00f2 de vegades, aquesta por \u00e9s massa gran i ens paralitzar\u00e0. Centrarem la nostra atenci\u00f3 nom\u00e9s en els inconvenients i ens veurem poc capa\u00e7os de fer-los front.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha persones que poden tenir m\u00e9s tend\u00e8ncia a abandonar els seus objectius, a ser m\u00e9s indecisos, m\u00e9s insegurs. Per qu\u00e8 passa aix\u00f2? Les raons poden ser diverses. Algunes molt comunes s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n
Haver crescut en entorns invalidants:<\/strong> si un pare, mare, cuidador, avi, mestre… o un altre tipus de referent ha tingut de manera continuada una actitud cr\u00edtica cap a nosaltres a la inf\u00e0ncia, \u00e9s possible que h\u00e0gim interioritzat els seus missatges. Frases com \u201cno vals per aix\u00f2\u201d, \u201cno aconseguir\u00e0s res a la vida\u201d o \u201ctu qu\u00e8 sabr\u00e0s…\u201d s\u00f3n missatges que poden calar molt profund en qui els rep, fins al punt que formin part del nostre discurs intern. Ens tornem persones molt autocr\u00edtiques i tendim a desvaloritzar-nos.<\/li>
Baixa autoestima i sentiment cr\u00f2nic d’incapacitat:<\/strong> la persona que t\u00e9 baixa autoestima sol creure que no \u00e9s capa\u00e7 de fer all\u00f2 que es proposa. Aquesta baixa autoestima no es forma igual a totes les persones. Pot formar-se mitjan\u00e7ant un ambient invalidant, com l’anterior, per\u00f2 tamb\u00e9, per exemple, en ambients de sobreprotecci\u00f3, en qu\u00e8 ens alerten en exc\u00e9s dels perills, no permetent experimentar l’error i perdre-li la por.<\/li>
Experi\u00e8ncies pr\u00e8vies de frac\u00e0s:<\/strong> haver fracassat, sobretot si era alguna cosa a la que don\u00e0vem import\u00e0ncia, pot formar en nosaltres la idea que no som v\u00e0lids. Si, a m\u00e9s, ja part\u00edem amb un autoconcepte baix, aquestes experi\u00e8ncies serveixen per reafirmar-ho.<\/li>
Autoexig\u00e8ncia desmesurada:<\/strong> no nom\u00e9s \u00e9s el frac\u00e0s, sin\u00f3 m\u00e9s important encara, all\u00f2 que cadasc\u00fa considera un frac\u00e0s. Com m\u00e9s estricte sigui el criteri per discernir entre frac\u00e0s o \u00e8xit, m\u00e9s f\u00e0cil ser\u00e0 que ens sentim fracassats. Per exemple, si per a alg\u00fa un 9,5\/10 en un examen \u00e9s un frac\u00e0s complet, \u00f2bviament s’est\u00e0 autoexigint en exc\u00e9s, pel que \u00e9s f\u00e0cil que es senti fracassat amb freq\u00fc\u00e8ncia. Aquestes mateixes persones solen ser les que es carreguen amb m\u00e9s feina o responsabilitat del que poden assumir<\/li><\/ol>\n\n\n\n
Aleshores, si ens tragu\u00e9ssim aquesta por de fracassar, aconseguir\u00edem tot aix\u00f2 que volem? No sempre, \u00f2bviament, perqu\u00e8 no tot dep\u00e8n dels nostres esfor\u00e7os, per\u00f2 possiblement ho intentar\u00edem m\u00e9s. Llavors, qu\u00e8 fem amb aquesta por?<\/p>\n\n\n\n
<\/figure><\/div>\n\n\n\n
Com superar la por del frac\u00e0s?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
El primer que hem de fer \u00e9s respondre dues preguntes:<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 \u00e9s un frac\u00e0s per a mi?<\/strong> Hem de revisar qu\u00e8 tan estrictes som amb nosaltres mateixos, i quin tipus de coses ens importen. Per exemple, per a alg\u00fa, no facturar certa quantitat en el seu negoci pot ser un frac\u00e0s, per\u00f2 per a una altra pot ser dedicar massa temps a la seva feina.<\/li>
Qu\u00e8 diu de mi que jo hagi fracassat?<\/strong> \u00c9s a dir, quina idea sobre mi m’afirma el fet d’\u201chaver fracassat\u201d? Que soc est\u00fapid, que soc mal professional, que no soc bon pare… Aix\u00f2 ens ha de portar a preguntar-nos: Com de dif\u00edcil est\u00e0 sent el que em proposo? Dep\u00e8n nom\u00e9s de mi? Faig b\u00e9 d’obligar-me a fer-ho perfecte?<\/li><\/ol>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de respondre aquestes preguntes, pensa:<\/p>\n\n\n\n
Quines conseq\u00fc\u00e8ncies pot portar el meu \u201cfrac\u00e0s\u201d?<\/strong> Que es decebin de mi, que m’acomiadin, que perdi diners, que hagi de tornar a comen\u00e7ar…<\/li>
El 90% de les coses que temem no acaben passant. Intenta veure quines s\u00f3n m\u00e9s probables i com les podries prevenir.<\/strong><\/li>
En cas que alguna fos incontrolable, pregunta’t… Estic disposat a assumir-ho? Podria amb aix\u00f2?<\/strong><\/li><\/ol>\n\n\n\n
I finalment, pregunta’t si el que et fa por en realitat no \u00e9s el frac\u00e0s, sin\u00f3 l’\u00e8xit!<\/p>\n\n\n\n
Aquesta \u00e9s una por for\u00e7a m\u00e9s camuflada, perqu\u00e8 a l’\u00e8xit nom\u00e9s se li atribueixen coses bones, per\u00f2 en realitat t\u00e9 parany. La por a l’\u00e8xit pot operar mitjan\u00e7ant un mecanisme m\u00e9s inconscient, en qu\u00e8 la ment ens boicoteja. A la nostra ment li pot estressar el comprom\u00eds que suposa tenir \u00e8xit. Per exemple, en un negoci, si es t\u00e9 \u00e8xit es pot traduir en m\u00e9s feina, menys temps, m\u00e9s estr\u00e8s, m\u00e9s responsabilitat… El que pot ser augurat amb por i decidir que \u00e9s millor no atrevir-nos a fer el pas. De vegades, augurar un \u00e8xit implica veure’ns en l’obligaci\u00f3 de mantenir-lo, cosa que podem t\u00e9mer, perqu\u00e8 seria perpetuar la nostra autoexig\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Al cap i a la fi, ens quedar\u00e0 comprendre que tota decisi\u00f3 que prenguem no est\u00e0 lliure de riscos. \u00c9s molt probable que mai arribis a estar 100% segur de fer el pas… per\u00f2 moltes vegades no necessites estar-ho. Per aix\u00f2, la forma definitiva de lluitar contra la por del frac\u00e0s \u00e9s posant-te a prova. \u00c9s a dir, pren decisions i afronta les conseq\u00fc\u00e8ncies, siguin bones o dolentes. Pots comen\u00e7ar per les coses que et facin menys por.<\/p>\n\n\n\n
Si creus que la por al frac\u00e0s (o a l’\u00e8xit) \u00e9s una cosa que t’est\u00e0 impedint de viure la vida que vols i no saps com gestionar-ho, pots acudir a una psic\u00f2loga o un psic\u00f2leg general sanit\u00e0ria. Et pot ajudar a fer una an\u00e0lisi de l’arrel del teu problema i dissenyar els passos per superar-lo.<\/p>\n\n\n\n
Guillem Nicolau Coll Psic\u00f2leg General Sanitari Col\u00b7legiat n\u00ba B-02773<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Gran part de les persones tenim objectius, projectes, il\u00b7lusions, plans de millora a les nostres vides. Pot ser des del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2660,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-2656","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-sanitaria"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/por-al-fracas.jpg",800,492,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/por-al-fracas-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/por-al-fracas-300x185.jpg",300,185,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/por-al-fracas-768x472.jpg",768,472,true],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/por-al-fracas.jpg",800,492,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/por-al-fracas.jpg",800,492,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/por-al-fracas.jpg",800,492,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Gran part de les persones tenim objectius, projectes, il\u00b7lusions, plans de millora a les nostres vides. Pot ser des del […]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2656"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2656\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2659,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2656\/revisions\/2659"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2660"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2656"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"Causes](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/zauses-de-la-por-del-fracas.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\n![\"Com](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-superar-la-por-del-fracas.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\n