{"id":2595,"date":"2023-06-14T11:46:04","date_gmt":"2023-06-14T11:46:04","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/el-trastorn-per-afartament\/"},"modified":"2025-08-13T10:39:22","modified_gmt":"2025-08-13T10:39:22","slug":"el-trastorn-per-afartament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/el-trastorn-per-afartament\/","title":{"rendered":"El trastorn per afartament"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Qu\u00e8 \u00e9s el trastorn per afartament?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Es defineix com a <strong>trastorn per afartament<\/strong> al desordre caracteritzat per <strong>episodis d&#8217;ingesta compulsiva i recurrent<\/strong>. Entenem ingesta compulsiva com la conducta d&#8217;ingerir grans quantitats de menjar amb rapidesa i dins un breu espai de temps, en abs\u00e8ncia de sensaci\u00f3 de fam. A m\u00e9s, la persona que ho pateix, percep que <strong>no pot controlar-ho<\/strong>; se sent incapa\u00e7 d\u2019aturar de fer-ho i sol experimentar malestar, intensos sentiments de <strong>culpabilitat i vergonya<\/strong> a posteriori.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest cas, l&#8217;acte de menjar no respon per tant, a una sensaci\u00f3 fisiol\u00f2gica de fam sin\u00f3 que \u00e9s utilitzat com a <strong>estrat\u00e8gia per fer front a l&#8217;ansietat o al malestar<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Generalment, se sol tenir prefer\u00e8ncia per menjar molt cal\u00f2ric i poc saludable com aliments processats (brioixeria industrial, fregits\u2026). No obstant aix\u00f2, en alguns casos, poden donar-se els episodis d\u2019afartaments compulsius amb aliments saludables. Per aquest motiu, m\u00e9s que posar el focus en el tipus d&#8217;aliments que s&#8217;ingereixen, <strong>ens hem de centrar en la relaci\u00f3 que la persona mant\u00e9 amb el menjar<\/strong> per tal de d\u2019analitzar si l\u2019utilitza com a estrat\u00e8gia per a reduir el seu malestar m\u00e9s que per satisfer la seva fam fisiol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n<p>D&#8217;altra banda, tenint en compte la sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua de control, \u00fanicament senyals com mal de panxa, episodis d&#8217;indigesti\u00f3 o n\u00e0usees a conseq\u00fc\u00e8ncia de la gran quantitat de menjar ingerit, poden frenar aquesta conducta.<\/p>\n\n\n\n<p>At\u00e8s que les persones que pateixen aquest trastorn <strong>solen ocultar-se<\/strong> per realitzar aquestes conductes <strong>per vergonya<\/strong>, a vegades resulta dif\u00edcil detectar-ho ja que pot afectar a persones aparentment sanes.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest escenari, resulta essencial aclarir que el trastorn per afartament no va directament associat a persones amb sobrep\u00e8s o obesitat encara que a causa del trastorn, podrien desenvolupar-se aquestes malalties metab\u00f2liques.<\/p>\n\n\n\n<p>El trastorn per afartament va ser reconegut com a tal a l\u2019any 2014, amb la darrera actualitzaci\u00f3 del Manual Diagn\u00f2stic i Estad\u00edstic de Trastorns Mentals (DSM5). En efecte, aquest diagn\u00f2stic <strong>ha estat<\/strong> ignorat i <strong>invisibilitzat durant molts anys<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>S\u00edmptomes i causes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>El principal s\u00edmptoma del trastorn per afartament \u00e9s, com ja s&#8217;ha comentat, la ingesta compulsiva de gran quantitat de menjar dins un breu espai de temps. Es tracta d&#8217;una <strong>ingesta superior a l&#8217;habitual <\/strong>que ingeriria una altra persona en les mateixes circumst\u00e0ncies i amb els mateixos requeriments nutricionals.<\/p>\n\n\n\n<p>A aix\u00f2 cal afegir la <strong>sensaci\u00f3 de manca de control<\/strong> sobre el que s&#8217;est\u00e0 ingerint; ja sigui incapacitat per aturar la conducta de menjar o gran dificultat per a controlar el que s&#8217;ingereix i\/o la quantitat que s&#8217;ingereix, a m\u00e9s de <strong>culpabilitat i\/o vergonya<\/strong> respecte als afartaments.<\/p>\n\n\n\n<p>Segons el DSM-5, els episodis d\u2019afartaments estan relacionats amb 3 fets (o m\u00e9s) dels quals es reflecteixen a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-white-color has-text-color has-background\" style=\"background-color:#87164b\">1. Menjar m\u00e9s r\u00e0pidament del que \u00e9s habitual<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-white-color has-text-color has-background\" style=\"background-color:#661138\">2. Menjar fins sentir-se desagradablement &#8220;ple\/plena&#8221; <\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-white-color has-text-color has-background\" style=\"background-color:#9b1956\">3. Menjar gran quantitat d&#8217;aliments en abs\u00e8ncia de fam<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-white-color has-text-color has-background\" style=\"background-color:#c71f6c\">4. Menjar tot\/a sol\/a per vergonya per la quantitat de menjar que s&#8217;ingereix<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-white-color has-text-color has-background\" style=\"background-color:#641037\">5. Sentir-se despr\u00e9s malament amb un mateix, deprimit\/da, culpable o avergonyit\/da<\/p>\n\n\n\n<p>Tots hem menjat per sobre de les nostres necessitats a vegades (especialment en dates assenyalades de celebraci\u00f3, com ara les festes de Nadal). Per aix\u00f2, pot resultar complex <strong>distingir la sobreingesta puntual del trastorn<\/strong>. De fet, per fer el diagn\u00f2stic de trastorn per afartament, aquests episodis de sobreingesta compulsiva es produeixen, de mitjana, <strong>almenys una vegada per setmana durant tres mesos<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>En termes generals alguns <strong>signes d&#8217;alarma<\/strong> que, en conjunt, han de tenir-se en compte serien els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Menjar quan no es t\u00e9 gana, fins al punt de <strong>sentir-se inc\u00f2modament ple\/na<\/strong><\/li><li>Menjar molt r\u00e0pid, <strong>sense control<\/strong> i fer-ho tot\/a <strong>sol\/a <\/strong>o en secret<\/li><li>Sentir-se amb <strong>baix estat d&#8217;\u00e0nim, culpable, avergonyit\/da o disgustat\/da<\/strong> despr\u00e9s de menjar m\u00e9s de l&#8217;habitual<\/li><li><strong>Evitar situacions <\/strong>socials, especialment aquelles <strong>que impliquin menjar<\/strong><\/li><li>Experimentar <strong>por a la desaprovaci\u00f3 dels altres<\/strong><\/li><li>Mostrar <strong>preocupaci\u00f3 <\/strong>per guanyar<strong> pes despr\u00e9s de l\u2019afartament <\/strong>o experimentar fluctuacions de pes<\/li><li>Fer <strong>dietes<\/strong> amb freq\u00fc\u00e8ncia i fracassar en aix\u00f2<\/li><li>Sentir-se <strong>desesperat\/da<\/strong> per trencar el cercle de l\u2019afartament (<em>vegeu imatge subjacent<\/em>)<\/li><li>Tenir <strong>baixa autoestima<\/strong> en refer\u00e8ncia a l\u2019aspecte f\u00edsic<\/li><li>Tenir <strong>ansietat i\/o depressi\u00f3<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/signes-dalarma-trastorn-per-afartament.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3439\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Fins avui no s&#8217;ha identificat una causa determinant del trastorn per afartament ja que aix\u00ed com passa amb altres trastorns de la conducta aliment\u00e0ria, es considera una <strong>patologia d&#8217;origen multifactorial<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>D&#8217;una banda, sembla existir una <strong>predisposici\u00f3 gen\u00e8tica<\/strong> encara que no s&#8217;hagin identificat els gens subjacents associats. De fet, s&#8217;han observat <strong>patrons familiars<\/strong> que semblen respondre a alteracions neurobiol\u00f2giques. No obstant aix\u00f2, no podem infravalorar el pes de l&#8217;aprenentatge perqu\u00e8 <strong>solem reproduir la relaci\u00f3 amb el menjar que mant\u00e9 la nostra fam\u00edlia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>A nivell social<\/strong>, s&#8217;ha de tenir en compte <strong>la significativa pressi\u00f3<\/strong> que s&#8217;exerceix, especialment <strong>dins les xarxes socials<\/strong> sobre <strong>la imatge f\u00edsica \u201cperfecta\u201d<\/strong>, l&#8217;excessiva preocupaci\u00f3 pel consum d&#8217;aliments saludables i el concepte de <strong>dieta<\/strong>. Per tal de comprendre-ho millor i aprofundir en aquest tema, pot ser de gran utilitat llegir altres apartats del nostre blog sobre <a href=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/gordofobia-i-cultura-de-la-dieta\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">gordof\u00f2bia i la cultura de la dieta<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p>A nivell psicol\u00f2gic, la <strong>manca d&#8217;habilitats de gesti\u00f3 emocional<\/strong> i per tant, <strong>d&#8217;estrat\u00e8gies d&#8217;afrontament<\/strong> en situacions d&#8217;estr\u00e8s o davant de sensacions negatives (frac\u00e0s, ira, avorriment\u2026) juntament amb la pres\u00e8ncia de <strong>baixa autoestima, ansietat o depressi\u00f3<\/strong>, tal com es feia al\u00b7lusi\u00f3 a l\u2019apartat centrat en els signes d&#8217;alarma, contribueixen significativament al desenvolupament del trastorn per afartament.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Factors de risc<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>A grans trets, les causes del trastorn per afartament i els factors de risc estan \u00edntimament relacionats. Podem identificar els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li><strong>Edat<\/strong>: el trastorn per afartament pot manifestar-se a qualsevol edat. No obstant aix\u00f2, <strong>l&#8217;adolesc\u00e8ncia<\/strong> \u00e9s una etapa especialment sensible, en la qual poden observar-se els primers signes d&#8217;aquest trastorn, especialment a la fi d&#8217;aquesta.<\/li><li><strong>Antecedents familiars<\/strong>: la pres\u00e8ncia de trastorns de la conducta aliment\u00e0ria dins la fam\u00edlia condiciona la relaci\u00f3 que desenvolupam amb el menjar<\/li><li><strong>Antecedents personals<\/strong>:<ul><li><strong>Altres trastorns<\/strong>: tenir altres trastorns de la conducta aliment\u00e0ria, ansietat, depressi\u00f3\u2026<\/li><\/ul><ul><li><strong>Baixa autoestima<\/strong><\/li><\/ul><ul><li>Haver sofert algun tipus d&#8217;<strong>ab\u00fas a la inf\u00e0ncia<\/strong><\/li><\/ul><ul><li><strong>Recursos escassos d&#8217;afrontament<\/strong> davant emocions negatives<\/li><\/ul><ul><li>Excessiva <strong>preocupaci\u00f3 per la imatge corporal<\/strong> i exposici\u00f3 repetida en el passat a comentaris negatius sobre el seu f\u00edsic \/ pes<\/li><\/ul><ul><li><strong>Baixa toler\u00e0ncia al frac\u00e0s<\/strong><\/li><\/ul><ul><li><strong>Trets de personalitat<\/strong>: ser excessivament perfeccionista<\/li><\/ul><\/li><li><strong>La cultura de la dieta<\/strong>: fer dieta implica restricci\u00f3 aliment\u00e0ria. Aquesta restricci\u00f3 aliment\u00e0ria constant i la distinci\u00f3 d&#8217;aliments permesos i prohibits sembla augmentar el risc de desenvolupar trastorn per afartament<\/li><li><strong>La pressi\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3<\/strong>: estar exposat\/da a aquesta pressi\u00f3 centrada en <strong>la imatge corporal, el pes i la dieta<\/strong> incrementa el risc de manera significativa<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p><strong>El trastorn per afartament i l\u2019anor\u00e8xia<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El trastorn per afartament <strong>t\u00e9 una relaci\u00f3 molt estreta amb altres trastorns de la conducta aliment\u00e0ria<\/strong>. Per exemple, el trastorn per afartament pot confondre&#8217;s amb la bul\u00edmia nerviosa ja que en tots dos casos s&#8217;observen ingestes compulsives de menjar en breus espais temporals, sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua de control i sentiments de culpabilitat. No obstant aix\u00f2, dins el cas del <strong>trastorn per afartament, no existeixen conductes de purga<\/strong>; \u00e9s a dir, no es recorre a laxants, no s&#8217;indueix el v\u00f2mit ni es duu a terme cap conducta per tal de compensar la ingesta de menjar (per exemple, exercici f\u00edsic intens despr\u00e9s de la ingesta\u2026).<\/p>\n\n\n\n<p>En el cas de <strong>l&#8217;anor\u00e8xia, la restricci\u00f3 aliment\u00e0ria associada a la preocupaci\u00f3 pel pes corporal \u00e9s el punt de refer\u00e8ncia a difer\u00e8ncia del trastorn per afartament<\/strong>. Les persones que pateixen d\u2019anor\u00e8xia nerviosa restringeixen dr\u00e0sticament la seva ingesta d&#8217;aliments amb l\u2019objectiu de reduir el seu pes corporal i manifesten por intensa a guanyar pes, tot i que el seu pes est\u00e0 per sota del considerat saludable, podent comprometre greument el seu estat nutricional i la seva salut.<\/p>\n\n\n\n<p>Per tant, existeix una distorsi\u00f3 de la seva pr\u00f2pia imatge o del seu propi pes. A m\u00e9s, <strong>les persones amb anor\u00e8xia nerviosa <\/strong>de tipus purgatiu, duen a terme conductes compensat\u00f2ries utilitzant laxants i di\u00fcr\u00e8tics, o provocant-se el v\u00f2mit malgrat haver ingerit m\u00ednimes quantitats de menjar. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 <strong>poden tenir episodis d\u2019afartaments pr\u00e8viament a dur a terme&nbsp; conductes purgatives<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>En qualsevol cas, <strong>el l\u00edmit entre els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria \u00e9s dif\u00fas<\/strong> i resulta necessari realitzar el diagn\u00f2stic adequat per tal d\u2019emprendre la intervenci\u00f3 m\u00e9s efectiva.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Com superar-ho?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/com-superarho.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3440\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>El trastorn per afartament requereix, sens dubte, d&#8217;un <strong>abordatge multidisciplinari<\/strong> tenint en compte els s\u00edmptomes i els factors de risc comentats pr\u00e8viament. Les estrat\u00e8gies d&#8217;intervenci\u00f3 sota les premisses de la <a href=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/psicologia-general-sanitaria\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">psicologia general sanit\u00e0ria<\/a>, han d&#8217;anar encaminades no tan sols a <strong>reduir els episodis d\u2019afartaments<\/strong> sin\u00f3 a <strong>detectar quins factors desencadenen aquests episodis<\/strong> (pensaments o emocions negatives), <strong>millorar la percepci\u00f3 de la imatge corporal<\/strong> i establir una <strong>relaci\u00f3 conscient amb l&#8217;alimentaci\u00f3<\/strong> a partir del desenvolupament d&#8217;h\u00e0bits alimentaris saludables.<\/p>\n\n\n\n<p>A nivell psicol\u00f2gic, <strong>la ter\u00e0pia cognitiu conductual<\/strong>, tant individualment com en sessions grupals, ajudar\u00e0 a la persona que pateix el trastorn a <strong>identificar els pensaments negatius i les emocions <\/strong>que li condueixen a l&#8217;episodi d\u2019afartament, a m\u00e9s de proporcionar-li <strong>eines per a fer front<\/strong> a l&#8217;estr\u00e8s i <strong>a les emocions negatives<\/strong>, aix\u00ed com a millorar la seva <strong>autoestima<\/strong> i la percepci\u00f3 de la seva imatge corporal.<\/p>\n\n\n\n<p>La <strong>ter\u00e0pia basada en mindfulness<\/strong> pot exercir un efecte complementari ja que promou la <strong>regulaci\u00f3 de les emocions<\/strong> i contribueix a desenvolupar la <strong>consci\u00e8ncia del binomi fam-sacietat.<\/strong> A m\u00e9s, s&#8217;ha desenvolupat recentment el concepte \u201c<strong>Mindful Eating<\/strong>\u201d (alimentaci\u00f3 conscient), que posa el focus atencional a l&#8217;experi\u00e8ncia de menjar sense judicis i a les <strong>sensacions corporals<\/strong>, els pensaments i les emocions que tenen lloc al moment present, implementant aix\u00ed una <strong>relaci\u00f3 m\u00e9s conscient<\/strong> amb l&#8217;alimentaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>D&#8217;altra banda, es requereix una <strong>intervenci\u00f3 nutricional<\/strong> per part del professional adequat per tal d\u2019ajudar la persona que pateix el trastorn a desenvolupar uns <strong>h\u00e0bits alimentaris saludables<\/strong> i a <strong>bandejar el concepte de dieta<\/strong>. En efecte, l&#8217;<strong>educaci\u00f3 nutricional <\/strong>permet modificar les rutines i h\u00e0bits relacionats amb el menjar, aprofundint en els nutrients que el cos necessita i afavorint aix\u00ed, l&#8217;adquisici\u00f3 d&#8217;h\u00e0bits alimentaris saludables.<\/p>\n\n\n\n<p>Si despr\u00e9s de llegir aquest article, et sents reflectit\/da o et trobes amb emocions que t&#8217;est\u00e0 resultant dif\u00edcil gestionar, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Giel, K. E., Bulik, C. M., Fernandez-Aranda, F., Hay, P., Keski-Rahkonen, A., Schag, K., Schmidt, U., &amp; Zipfel, S. (2022). Binge eating disorder.&nbsp;Nature reviews. Disease primers,&nbsp;8(1), 16. <a href=\"https:\/\/www.nature.com\/articles\/s41572-022-00344-y\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener nofollow\">https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41572-022-00344-y<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Loria Kohen, V., Campos del Portillo, R., Valero P\u00e9rez, M., Mories \u00c1lvarez, M.T., Castro Alija, M.J., Mat\u00eda-Mart\u00edn, M.P., &amp; G\u00f3mez Candela, C.. (2021). Protocolo de educaci\u00f3n nutricional en el tratamiento de los trastornos de la conducta alimentaria en el \u00e1mbito cl\u00ednico y asistencial.&nbsp;Nutrici\u00f3n Hospitalaria,&nbsp;38(4), 857-870.<a href=\"https:\/\/www.nutricionhospitalaria.org\/articles\/03617\/show\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener nofollow\">https:\/\/dx.doi.org\/10.20960\/nh.03617<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Omiwole, M., Richardson, C., Huniewicz, P., Dettmer, E., &amp; Paslakis, G. (2019). Review of Mindfulness-Related Interventions to Modify Eating Behaviors in Adolescents.&nbsp;Nutrients,&nbsp;11(12), 2917. <a href=\"https:\/\/www.mdpi.com\/2072-6643\/11\/12\/2917\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener nofollow\">https:\/\/doi.org\/10.3390\/nu11122917<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Laura N. Roza Amengual<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Psic\u00f3loga Col. No B-02389<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Qu\u00e8 \u00e9s el trastorn per afartament? Es defineix com a trastorn per afartament al desordre caracteritzat per episodis d&#8217;ingesta compulsiva [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2599,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-2595","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-sanitaria"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/trastorn-per-afartament.jpg",800,533,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/trastorn-per-afartament-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/trastorn-per-afartament-300x200.jpg",300,200,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/trastorn-per-afartament-768x512.jpg",768,512,true],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/trastorn-per-afartament.jpg",800,533,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/trastorn-per-afartament.jpg",800,533,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/trastorn-per-afartament.jpg",800,533,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Qu\u00e8 \u00e9s el trastorn per afartament? Es defineix com a trastorn per afartament al desordre caracteritzat per episodis d&#8217;ingesta compulsiva [&hellip;]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2595","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2595"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2595\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2598,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2595\/revisions\/2598"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2599"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2595"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2595"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2595"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}