{"id":2592,"date":"2023-06-06T16:27:51","date_gmt":"2023-06-06T16:27:51","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/la-invisibilitat-del-dol-perinatal\/"},"modified":"2025-08-13T10:39:34","modified_gmt":"2025-08-13T10:39:34","slug":"la-invisibilitat-del-dol-perinatal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/la-invisibilitat-del-dol-perinatal\/","title":{"rendered":"La invisibilitat del dol perinatal"},"content":{"rendered":"\n

Qu\u00e8 \u00e9s el dol perinatal o dol gestacional?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La p\u00e8rdua d’un embar\u00e0s i\/o un nad\u00f3 desitjat \u00e9s sens dubte, una viv\u00e8ncia devastadora<\/strong>, independentment de l’edat gestacional. Aquest terme s\u2019utilitza per fer refer\u00e8ncia a la p\u00e8rdua produ\u00efda en qualsevol mes de gestaci\u00f3 fins al primer mes de vida del nad\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, el dol perinatal<\/strong> \u00e9s aquell que acompanya a la p\u00e8rdua d’un fill, durant la gestaci\u00f3, al llarg del part o despr\u00e9s del seu naixement. Se sol distingir del dol gestacional ja que aquest darrer s’associa a la p\u00e8rdua del nad\u00f3 degut a la interrupci\u00f3 de l’embar\u00e0s. Tot i aix\u00f2, en molts casos ambd\u00f3s termes s’utilitzen indistintament.<\/p>\n\n\n\n

Innegablement la p\u00e8rdua perinatal \u00e9s una viv\u00e8ncia traum\u00e0tica, que es considera contra natura i que causa gran patiment <\/strong>tant als pares com al seu entorn m\u00e9s proper.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, dins la nostra societat<\/strong>, aix\u00ed com existeixen termes i formes d’identificar a aquells que han perdut als seus pares o a les seves parelles com a \u201corfes\u201d o \u201cvidus\u201d respectivament, no existeix un terme<\/strong> per a referir-se a aquells pares o mares que pateixen la p\u00e8rdua d’un fill. Aix\u00f2 reafirma la invisibilitat del dol perinatal que, durant molts anys no ha estat reconegut com a tal. De fet, els pares han de fer front en moltes ocasions per part de professionals de la salut o del seu mateix entorn a afirmacions tals com \u201cheu de ser forts; segur que podeu tenir m\u00e9s fills\u201d. A m\u00e9s, reben gran pressi\u00f3 per tal de superar-ho<\/strong> i cercar un nou embar\u00e0s com m\u00e9s aviat millor, amb  consells com \u201cel que heu de fer \u00e9s no pensar-hi i tenir un altre fill el m\u00e9s aviat possible\u201d o \u201cla vida continua\u201d.<\/p>\n\n\n\n

De fet, sembla que hi ha una distinci\u00f3 social en funci\u00f3 del moment en el qual es produeix la p\u00e8rdua<\/strong>. Si la p\u00e8rdua t\u00e9 lloc una vegada ha nascut el nad\u00f3, hi ha m\u00e9s acolliment social com si \u00fanicament en aquest cas es reconegu\u00e9s com un dol amb totes les lletres. No obstant aix\u00f2, quan la p\u00e8rdua es produeix durant l’embar\u00e0s o durant el part, socialment no es rep aquest reconeixement; fins i tot sembla que els pares o mares haurien de superar-ho amb m\u00e9s rapidesa ja que no se’ls concedeix la legitimitat per tal d\u2019elaborar el dol.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, com a exemple de l’altra cara de la moneda, de vegades, els seus familiars eviten parlar del tema o tracten d’actuar amb \u201cnormalitat\u201d amb la finalitat de no causar m\u00e9s sofriment. Aix\u00f2 sol provocar en els progenitors l’efecte contrari perqu\u00e8 no sols no perceben cap consol, sin\u00f3 que aix\u00f2 emmascara el seu dolor i es veuen obligats a viure la seva p\u00e8rdua en silenci. Llavors, els seus sentiments de tristesa, inseguretat i desesperan\u00e7a es veuen intensificats ja que es veuen incompresos, jutjats i sense un espai per a poder compartir el seu patiment<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els dols s\u00f3n processos normals i necessaris per tal de fer front al dolor i tots els sentiments que sorgeixen a conseq\u00fc\u00e8ncia de les p\u00e8rdua dels nostres \u00e9ssers estimats.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, en aquest escenari, la invisibilitat i la manca de reconeixement social dificulten que aquest proc\u00e9s de dol tingui lloc.<\/p>\n\n\n\n

Hem de tenir en compte que la no elaboraci\u00f3 del dol pot convertir-se en el desencadenant de trastorns emocionals<\/strong> com a depressi\u00f3 o ansietat i fins i tot, de trastorn per estr\u00e8s posttraum\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

Les manifestacions del dol perinatal<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Al principi, els pares solen experimentar por, sensaci\u00f3 d’irrealitat i de desesperan\u00e7a<\/strong> juntament amb la creen\u00e7a que no es recuperaran mai. A m\u00e9s, intenten cercar explicaci\u00f3<\/strong> al que ha passat encara que en la majoria de casos no hi ha respostes clares.<\/p>\n\n\n\n

Apareix tamb\u00e9 la culpabilitat<\/strong> partint de la falsa percepci\u00f3 que podien haver fet alguna cosa per evitar-ho. Solen tamb\u00e9 mostrar dificultat per reprendre la seva activitat di\u00e0ria, insomni, p\u00e8rdua de gana o irritabilitat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En general, podem dir que la p\u00e8rdua d’un fill afecta com pensem, sentim i actuem. A m\u00e9s de les emocions i creences que hem comentat, els pares solen experimentar els s\u00edmptomes seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

S\u00edmptomes f\u00edsics<\/strong><\/td>S\u00edmptomes emocionals<\/strong><\/td>S\u00edmptomes cognitius<\/strong><\/td>S\u00edmptomes conductuals<\/strong><\/td><\/tr>
\u2022Dificultat per respirar + sensaci\u00f3 de buit
\u2022Plor descontrolat
\u2022Malsons<\/td>		\u2022P\u00e8rdua d’inter\u00e9s
\u2022Dificultat per experimentar plaer (anhed\u00f2nia)
\u2022Tristesa i soletat
\u2022Frustraci\u00f3 i r\u00e0bia
\u2022Sentiments d’incomprensi\u00f3 \/ abandonament<\/td>		\u2022Negaci\u00f3
\u2022Dificultat de concentraci\u00f3 i desorientaci\u00f3
\u2022P\u00e8rdua de mem\u00f2ria
\u2022Pensaments negatius intrusius
\u2022Pensament desorganitzat<\/td>		\u2022Desferrament
\u2022Conductes d’evitaci\u00f3
\u2022 A\u00efllament
\u2022Hiperactivitat<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la parella, es comparteix la sensaci\u00f3 profunda d’impot\u00e8ncia, acompanyada de culpabilitat, frustraci\u00f3 i por de no poder tenir fills en el futur.<\/p>\n\n\n\n

En realitat, a la mare gestant<\/strong> solen estar m\u00e9s presents la culpa i la responsabilitat<\/strong> davant la p\u00e8rdua, mentre que l’acompanyant<\/strong> viu aquesta realitat amb gran impot\u00e8ncia i frustraci\u00f3<\/strong> encara que en moltes ocasions la seva p\u00e8rdua se situa en segona posici\u00f3 i no se li concedeix la import\u00e0ncia que mereix.<\/p>\n\n\n\n

Les fases del dol perinatal<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les manifestacions del dol perinatal, en el proc\u00e9s podem diferenciar les seg\u00fcents fases:<\/p>\n\n\n\n