Els h\u00e0bits s\u00f3n comportaments repetits als quals ens hem acostumat o adaptat amb el temps; poden ser bons (per exemple, anar a entrenar tres vegades per setmana), o perjudicials (per exemple, mossegar-se les ungles). Moltes persones es proposen crear h\u00e0bits nous, especialment en \u00e8poques de canvi (en Any Nou, en comen\u00e7ar el curs escolar\u2026) i descobreixen que resulta m\u00e9s complicat del que pensaven. Aix\u00ed, per exemple, \u00e9s com\u00fa proposar-se h\u00e0bits de vida m\u00e9s saludables (sortir a c\u00f3rrer, menjar m\u00e9s sa\u2026) o socials (parlar m\u00e9s amb els nostres familiars, sortir m\u00e9s…). No obstant aix\u00f2, portar aquests objectius a la pr\u00e0ctica de manera freq\u00fcent pot ser dif\u00edcil. En aquest article expliquem com aconseguir que un h\u00e0bit s’interioritzi.<\/p>\n\n\n\n
Existeixen unes certes pautes a seguir per a aconseguir crear un h\u00e0bit:<\/p>\n\n\n\n
La literatura cient\u00edfica ha parlat que es triga 21 dies a formar un h\u00e0bit. Aix\u00f2 significa que, en teoria, despr\u00e9s d’un comportament repetit durant 21 dies, l’h\u00e0bit es convertir\u00e0 en una cosa natural que no caldr\u00e0 for\u00e7ar. Aquesta teoria la va proposar Maxwell Maltz, un cirurgi\u00e0 pl\u00e0stic, despr\u00e9s d’observar que els seus pacients trigaven uns 21 dies a assimilar f\u00edsicament les cirurgies.<\/p>\n\n\n\n
No obstant aix\u00f2, estudis posteriors han proposat diferents intervals temporals. De mitjana, s’ha trobat que es triga uns 66 dies, encara que dep\u00e8n de la persona, i de l’h\u00e0bit en concret que es vulgui formar (Lally et al, 2010).<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s recomanable no obsessionar-se amb els temps, pensant que quan vaig arribi X dia haur\u00e9 aconseguit interioritzar l’h\u00e0bit, perqu\u00e8 no t\u00e9 per qu\u00e8 ser aix\u00ed, ja que cada cas \u00e9s \u00fanic.<\/p>\n\n\n\n
La forma m\u00e9s efectiva de substituir mals h\u00e0bits \u00e9s reempla\u00e7ar el comportament per un altre m\u00e9s pr\u00f2xim i saludable. Per exemple, si alg\u00fa vol deixar de mossegar-se les ungles, a l’hora de sentir l’impuls o la necessitat de fer-ho, pot canviar el seu comportament cap a una cosa similar (mastegar xiclet, explotar bombolles de pl\u00e0stic\u2026) Qualsevol acci\u00f3 que aconsegueixi el mateix objectiu que l’h\u00e0bit a erradicar (en aquest cas, sol ser per ansietat).<\/p>\n\n\n\n
Pot ser interessant analitzar per qu\u00e8 tenim un mal h\u00e0bit (quan es va desenvolupar i per qu\u00e8), i en quins moments ho fem. Per exemple, moltes persones es donen fartaneres de menjar en moments de molta ansietat, o comencen a fumar despr\u00e9s d’haver passat un dol. En aquests casos, seria interessant abordar la causa directament, preferiblement acompanyats d’un psic\u00f2leg que ens gui\u00ef.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed mateix, triar en quins moments variem l’h\u00e0bit pot ser important; \u00e9s a dir, pot ser que substituir menjar galetes per una pe\u00e7a de fruita resulti m\u00e9s f\u00e0cil al mat\u00ed que a la nit: en aquest cas, seria recomanable comen\u00e7ar per aquesta substituci\u00f3 sol al mat\u00ed, fins que aconseguim interioritzar-ho.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s molt important tamb\u00e9 aprendre a no culpar-nos si a vegades no complim amb l’objectiu: la culpa pot interferir en la consecuci\u00f3 d’aquest en el futur, perqu\u00e8 genera ansietat i falta de confian\u00e7a en un mateix. Per aix\u00f2, \u00e9s interessant aprendre a conrear la paci\u00e8ncia, i entendre que generar un h\u00e0bit \u00e9s un proc\u00e9s una mica lent i amb alts i baixos.<\/p>\n\n\n\n