{"id":2545,"date":"2022-12-13T16:14:39","date_gmt":"2022-12-13T16:14:39","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/foc-i-gel-el-trastorn-limit-de-la-personalitat\/"},"modified":"2025-08-13T10:41:56","modified_gmt":"2025-08-13T10:41:56","slug":"foc-i-gel-el-trastorn-limit-de-la-personalitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/foc-i-gel-el-trastorn-limit-de-la-personalitat\/","title":{"rendered":"FOC I GEL: EL TRASTORN L\u00cdMIT DE LA PERSONALITAT"},"content":{"rendered":"\n<p>Una persona que pateix un trastorn l\u00edmit de la personalitat es mour\u00e0 habitualment en els extrems respecte a les seves emocions i li ser\u00e0 molt dif\u00edcil trobar un terme mitj\u00e0. Per aquest motiu, diversos autors han descrit el trastorn l\u00edmit de la personalitat utilitzant la dualitat foc i gel. Per a fer-nos una idea, imaginem a alg\u00fa que passa de con\u00e8ixer a una persona i notar que mai ha sentit una connexi\u00f3 tan especial, a no voler saber res d&#8217;aquesta persona als pocs dies despr\u00e9s, o de sentir-se extremadament trist i no voler veure a ning\u00fa, a sentir-se molt alegre i ser l&#8217;\u00e0nima de la festa poques hores m\u00e9s tard. Les persones que presenten aquestes caracter\u00edstiques solen ser molt sensibles a les circumst\u00e0ncies del seu entorn i solen experimentar reaccions emocionals molt intenses, normalment, desproporcionades a la situaci\u00f3 que les provoca.<\/p>\n\n\n\n<p>Segons la darrera edici\u00f3 del Manual diagn\u00f2stic i estad\u00edstic dels trastorns mentals (DSM-5), el trastorn l\u00edmit de la personalitat es defineix com un patr\u00f3 d&#8217;inestabilitat en les relacions amb els altres, en com es veu un mateix i en com experimenta les seves emocions, i que es caracteritza per una marcada impulsivitat. Aquest patr\u00f3 comen\u00e7a en les primeres etapes de la vida adulta i es manifesta en diferents contextos de la vida de la persona (familiar, laboral, parella\u2026). Alguns dels s\u00edmptomes m\u00e9s freq\u00fcents que poden presentar persones amb aquest diagn\u00f2stic serien els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Esfor\u00e7os desesperats per intentar evitar un abandonament o rebuig, real o imaginat, per part d&#8217;altres persones. Aquests temors es relacionen amb una intoler\u00e0ncia a la solitud i poden implicar la creen\u00e7a de \u201cm&#8217;abandonen perqu\u00e8 soc dolent\u201d.<\/li><li>Relacions interpersonals intenses i inestables en les quals s&#8217;alternen els extrems entre idealitzaci\u00f3 i devaluaci\u00f3 de l&#8217;altra persona. D&#8217;aquesta manera, poden exigir a l&#8217;altra persona coses massa aviat (com passar molt de temps junts o compartir detalls massa \u00edntims). Si l&#8217;altra persona no compleix amb aquestes exig\u00e8ncies, poden passar a desil\u00b7lusionar-se molt r\u00e0pidament i tallar lla\u00e7os de manera sobtada.<\/li><li>Canvis r\u00e0pids de la identitat i la imatge pr\u00f2pia que impliquen modificacions en les metes, els valors personals i\/o les aspiracions professionals. En general, solen tenir una imatge de si mateixos negativa que s&#8217;intensifica quan se senten desemparats sense una relaci\u00f3 interpersonal significativa.<\/li><li>Impulsivitat en dues o m\u00e9s \u00e0rees potencialment nocives per a la persona, com, per exemple, sexe sense protecci\u00f3, consum de drogues, gastar de manera irresponsable, jugar patol\u00f2gicament, menjar compulsivament, etc.<\/li><li>Intents o amenaces recurrents de su\u00efcidi o comportaments autol\u00edtics, que normalment solen produir-se quan la persona se sent frustrada perqu\u00e8 no s&#8217;han complert les seves expectatives o t\u00e9 por que alg\u00fa l\u2019\u201cabandoni\u201d.<\/li><li>Canvis sobtats d&#8217;humor (ansietat, ira, irritabilitat, alegria intensa..) que solen durar unes hores i poques vegades duren m\u00e9s d&#8217;uns dies, i que generalment estan relacionats amb el que ocorre al seu voltant i amb aquesta idealitzaci\u00f3-devaluaci\u00f3 que pot produir-se no solament cap a persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 cap a situacions en les quals no es compleixen les seves expectatives.<\/li><li>Sentiments cr\u00f2nics de buidor.<\/li><li>Enuig intens i inapropiat o dificultat per a controlar la ira, que pot desembocar en discussions intenses o baralles f\u00edsiques. Despr\u00e9s d&#8217;expressar la ira, solen sentir vergonya o culpa, contribuint aix\u00f2 a la imatge negativa que tenen sobre si mateixos.<\/li><li>Durant per\u00edodes d&#8217;estr\u00e8s poden manifestar idees paranoides o p\u00e8rdua de contacte amb la realitat que poden durar des de minuts fins a hores.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen2-13.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3281\"\/><\/figure>\n\n\n\n<p>La pres\u00e8ncia d&#8217;aquests s\u00edmptomes, especialment la impulsivitat, la ira desmesurada, les exig\u00e8ncies quant a les relacions socials i els constants canvis d&#8217;\u00e0nim poden influir en qu\u00e8 les persones del seu voltant s&#8217;allunyin, dificultant tenir relacions afectuoses i duradores. Tot aix\u00f2 contribuir\u00e0 probablement a incrementar aquesta por a la solitud i al fet que dugui a terme encara m\u00e9s accions destinades a evitar l&#8217;abandonament.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s important assenyalar que el fet que una persona presenti un o diversos d&#8217;aquests s\u00edmptomes no vol dir necess\u00e0riament que tingui un trastorn l\u00edmit. Podem posseir trets de personalitat concrets (trets l\u00edmits, per exemple) i no per aix\u00f2 tenir un trastorn de personalitat. Hem de recordar que per a realitzar el diagn\u00f2stic d&#8217;un trastorn mental s&#8217;ha de comptar amb una avaluaci\u00f3 feta per un professional.<\/p>\n\n\n\n<p>Si et sents identificat amb el que acabes de llegir, no et desanimis. Moltes persones que pateixen aquest trastorn i que segueixen un proc\u00e9s terap\u00e8utic s\u00f3n capaces d&#8217;aprendre a regular millor les seves emocions, incrementar la seva autoestima i tenir relacions interpersonals significatives i saludables. Si tens algun dubte o creus que podem ajudar-te, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.). Arlington, VA: Author.<\/p>\n\n\n\n<p>Caballo VE, Gracia A, L\u00f3pez-Gollonet C y Bautista R (2004). El trastorno l\u00edmite de la personalidad. En: VE Caballo (Coord.), Manual de Trastornos de la Personalidad: descripci\u00f3n, evaluaci\u00f3n y tratamiento (pp. 137-160). Madrid: S\u00edntesis.<\/p>\n\n\n\n<p><a><strong>Aina Fiol Veny<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Psic\u00f2loga Col. N\u00ba B-02615<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una persona que pateix un trastorn l\u00edmit de la personalitat es mour\u00e0 habitualment en els extrems respecte a les seves [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2548,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-2545","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-sanitaria"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-10.png",883,589,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-10-150x150.png",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-10-300x200.png",300,200,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-10-768x512.png",768,512,true],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-10.png",883,589,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-10.png",883,589,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-10.png",883,589,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Una persona que pateix un trastorn l\u00edmit de la personalitat es mour\u00e0 habitualment en els extrems respecte a les seves [&hellip;]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2545","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2545"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2545\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2547,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2545\/revisions\/2547"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2548"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2545"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2545"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2545"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}