\u201cEstic molt enfadat perqu\u00e8 no has posat el rentaplats com hav\u00edem quedat\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Les cr\u00edtiques,<\/strong> en canvi, s\u00f3n judicis m\u00e9s globals i inclouen paraules negatives sobre el car\u00e0cter o la personalitat de la teva parella. Les cr\u00edtiques van m\u00e9s enll\u00e0 i inclouen culpa. Per exemple:<\/p>\n\n\n\n \u201cPer qu\u00e8 ets tan despistada? Odio haver de posar sempre el rentaplats quan et toca a tu. Passes de tot!\u201d.<\/p>\n\n\n\n La cr\u00edtica \u00e9s molt comuna en les parelles (gaireb\u00e9 totes les parelles es critiquen en alguns moments). El problema \u00e9s que, si aquestes es produeixen molt sovint, obren cam\u00ed als altres genets que solen ser m\u00e9s perillosos per a la parella.<\/p>\n\n\n\n El menyspreu pot mostrar-se de moltes formes (sarcasme, escepticisme, insults, posar els ulls en blanc, la burla o l’humor hostil\u2026). El menyspreu enverina a poc a poc les relacions perqu\u00e8 implica disgust. \u00c9s complicat resoldre un problema quan la teva parella est\u00e0 rebent el missatge que est\u00e0s disgustat amb ella. Aquest genet augmenta sempre el conflicte en lloc d’afavorir la conciliaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Un exemple de menyspreu el podem veure en la conversa seg\u00fcent. A na Maria li molesta que en Joan no faci net el bany com ella creu que s’hauria de netejar:<\/p>\n\n\n\n \u201cMentre que jo estic tres hores netejant la cuina, tu en dos minuts has netejat el bany. Aix\u00f2 diu molt de tu i del que s’implica cadascun en aquesta casa. Despr\u00e9s haig d’anar darrere de tu netejant el que ja has fet. Ets un egoista\u201d.<\/p>\n\n\n\n En Joan li explica que ell sempre ha netejat el bany aix\u00ed i que no sap com fer-ho d’una altra forma, per\u00f2 na Maria no fa cas a la seva explicaci\u00f3 i segueix amb la seva. En Joan ho intenta d’una altra forma i li diu:<\/p>\n\n\n\n \u201cSi m’ajudessis a netejar el bany les primeres vegades, ja sabria com fer-ho millor. Qu\u00e8 et sembla si ho fem aix\u00ed?\u201d.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 ella no aprofita aquesta oportunitat de conciliaci\u00f3 i segueix amb el menyspreu:<\/p>\n\n\n\n M: \u201cEncara haur\u00e9 d’ajudar-te jo a netejar el bany? Quantes vegades m’has ajudat tu a netejar la cuina?\u201d.<\/p>\n\n\n\n J: \u201cMolt b\u00e9, si tu m’ajudes a netejar el bany, jo t’ajudar\u00e9 amb la cuina\u201d.<\/p>\n\n\n\n M: \u201cS\u00ed, el que em faltava (riu ir\u00f2nicament). Haver d’anar darrere tu tamb\u00e9 per a netejar la cuina. A veure si t’has cregut que soc la teva mare\u201d.<\/p>\n\n\n\n Sembla que na Maria no est\u00e0 disposada a trobar una soluci\u00f3, sin\u00f3 que cerca baralla. El menyspreu s’incrementa per guardar pensaments negatius sobre la parella durant molt de temps i que aquestes situacions de conflicte no es resolguin. Segurament, la primera vegada que na Maria va comentar aquest tema, va fer una queixa senzilla del tipus \u201cCrec que hauries de prestar m\u00e9s atenci\u00f3 quan neteges el bany.\u201d, per\u00f2 despr\u00e9s de no haver arribat a un acord i tal vegada no haver-hi canvi per part de Joan, aquests pensaments i emocions negatives es van anar acumulant, i amb el temps tot aix\u00f2 ha anat sortint de cada vegada m\u00e9s en forma de menyspreu.<\/p>\n\n\n\n Amb el menyspreu que li est\u00e0 mostrant Maria, \u00e9s l\u00f2gic que Joan es defensi. Encara que \u00e9s comprensible la seva reacci\u00f3, la investigaci\u00f3 demostra que amb aix\u00f2 rarament s’aconsegueix el que es pret\u00e9n.<\/p>\n\n\n\n Anem a veure un exemple seguint amb el mateix cas.<\/p>\n\n\n\n J: \u201cCrec que, si m\u2019ajudessis les primeres vegades, despr\u00e9s podria fer-ho jo tot sol, aix\u00ed com t’agrada\u201d.<\/p>\n\n\n\n M: \u201cJa, com quan et vaig ensenyar a doblegar la roba. Vas aprendre a fer-ho? La roba que doblegues tu ja s\u00e9 que va directa al munt per a planxar\u201d (burla i menyspreu).<\/p>\n\n\n\n J: \u201cIntent fer-ho el millor que puc i no crec que ho faci tan malament. A m\u00e9s, amb el tema del bany, m’he passat tota la meva vida netejant-lo aix\u00ed i no he agafat cap infecci\u00f3\u201d (actitud defensiva).<\/p>\n\n\n\n M: \u201cAh que b\u00e9, perqu\u00e8 si el senyor no ha agafat cap infecci\u00f3, estem salvats\u201d (sarcasme).<\/p>\n\n\n\n El membre de la parella que opta per l’actitud defensiva no sol cedir ni demanar perd\u00f3 perqu\u00e8 en realitat \u00e9s una manera de culpar a la parella. El que interpreta l’altre quan ens defensem \u00e9s \u201cel problema ets tu, no jo\u201d. Aix\u00f2 contribueix al fet que l’altre membre s’aferri m\u00e9s a la seva postura i s’agreugi la situaci\u00f3. Amb aquesta actitud defensiva, no guanya ning\u00fa, i la parella perd.<\/p>\n\n\n\n Quan fa un temps que les cr\u00edtiques i el menyspreu generen una actitud defensiva, al final algun o els dos es distancien, i apareix el quart genet.<\/p>\n\n\n\n Imaginem na Carla i en Pedro. Quan ella queda amb les seves amigues i torna a casa, en Pedro sol entrar en una din\u00e0mica de cr\u00edtiques cap a ella perqu\u00e8 creu que no passen suficient temps junts. Amb el temps, na Carla ha apr\u00e8s a callar i a distanciar-se, per\u00f2 com m\u00e9s es distancia ella, m\u00e9s crida ell. Al final opta per anar-se\u2019n de l’habitaci\u00f3 per a evitar la baralla, per\u00f2 aix\u00f2 posa en perill la relaci\u00f3, ja que no d\u00f3na espai per a qu\u00e8 se solucioni el conflicte. Actua com si no li import\u00e9s el que l’altre diu, com si no l\u2019escolt\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n P: \u201cSempre em dius que no quan et dic d’anar a fer alguna cosa, per\u00f2 despr\u00e9s b\u00e9 que vols sortir amb altres persones\u201d.<\/p>\n\n\n\n C: \u201cNo \u00e9s veritat, cada divendres anem a sopar, o no et recordes? Per\u00f2 saps que duc un ritme de treball molt alt i aix\u00f2 fa que molts dies acabi molt cansada i no em vingui de gust\u201d.<\/p>\n\n\n\n P: (es posa a riure) \u201cPer a sortir amb els altres no est\u00e0s tan cansada\u201d.<\/p>\n\n\n\n C: \u201cSaps que no \u00e9s el mateix. De veritat em recriminar\u00e0s que quedi amb les meves amigues una vegada al mes? Sempre estem igual, aix\u00f2 \u00e9s esgotador\u2026\u201d<\/p>\n\n\n\n P: \u201cClar que s\u00ed, tot el que m’inclou a mi \u00e9s esgotador. Si t’ho diguessin les teves amigues, no et cansaria tant\u201d.<\/p>\n\n\n\n C: (baixa la vista sense dir res; evasi\u00f3).<\/p>\n\n\n\n P: \u00c9s aix\u00ed o no?<\/p>\n\n\n\n C: (continua evadint-se en silenci, no el mira ni expressa res).<\/p>\n\n\n\n S: \u201cNo tens res dir?\u201d.<\/p>\n\n\n\n C: (silenci i es va de l’habitaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n Aquesta actitud contribueix al fet que en Pedro senti que a na Carla no li importa el que ell li diu i a qu\u00e8 no se solucioni el conflicte. A poc a poc, aquesta parella s’anir\u00e0 distanciant m\u00e9s i m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Que de tant en tant apareguin aquests genets en la nostra relaci\u00f3 de parella no implica necess\u00e0riament que s\u2019hagi de deteriorar, per\u00f2 si es manifesten de manera freq\u00fcent, \u00e9s m\u00e9s probable que aix\u00f2 ocorri. Si et sents identificat\/da amb el que acabes de llegir i creus que podem ajudar-te a millorar la teva relaci\u00f3 de parella, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.<\/p>\n\n\n\n Refer\u00e8ncies:<\/p>\n\n\n\n2. El menyspreu<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/Imagen21.png\")
<\/figure>\n\n\n\n3. Actitud defensiva<\/h3>\n\n\n\n
4. Actitud evasiva<\/h3>\n\n\n\n