{"id":2507,"date":"2022-08-01T09:10:00","date_gmt":"2022-08-01T09:10:00","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/el-perill-de-les-etiquetes-diagnostiques\/"},"modified":"2025-08-13T10:44:32","modified_gmt":"2025-08-13T10:44:32","slug":"el-perill-de-les-etiquetes-diagnostiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/el-perill-de-les-etiquetes-diagnostiques\/","title":{"rendered":"EL PERILL DE LES ETIQUETES DIAGN\u00d2STIQUES"},"content":{"rendered":"\n

\u201cJo \u00e9s que tinc un TOC\u201d, \u201cCada dia canvia d’opini\u00f3, \u00e9s molt bipolar\u2026\u201d. Et sona haver escoltat una cosa semblant? Tots hem escoltat en algun moment frases com aquestes o fins i tot podem haver-les dit. Per\u00f2 sabem realment a qu\u00e8 ens estem referint moltes vegades quan utilitzem aquesta etiqueta? Som conscients de com aquesta afirmaci\u00f3 pot afectar la persona a la qual ens referim? La resposta sol ser no. Aix\u00ed doncs, podem estar catalogant de TOC a una persona que simplement \u00e9s escrupolosa o ordenada, o de bipolar a una persona que pugui estar experimentant un estat d’\u00e0nim irritable perqu\u00e8 t\u00e9 un mal dia.<\/p>\n\n\n\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies de l’\u00fas de les etiquetes diagn\u00f2stiques a nivell professional<\/p>\n\n\n\n

Quan els professionals de la salut mental utilitzem etiquetes diagn\u00f2stiques, estem posant-li un nom a una s\u00e8rie de signes i s\u00edmptomes que pateix la persona. Aquest etiquetatge ens serveix per a classificar a una persona amb un problema o s\u00e8rie de problemes concrets i ens facilita la tasca professional en alguns sentits: ens permet estudiar aquestes psicopatologies amb major rigor cient\u00edfic, facilita l’elaboraci\u00f3 d’instruments d’avaluaci\u00f3 estandarditzats i de protocols d’intervenci\u00f3, simplifica l’intercanvi d’informaci\u00f3 entre professionals, etc. A nivell personal, aquesta etiqueta ajuda en alguns casos a que la persona sigui m\u00e9s conscient de la seva problem\u00e0tica, la pugui entendre en major profunditat i s’adhereixi millor al tractament proposat.
Per a dur a terme aquesta tasca d\u2019etiquetatge, existeixen diferents manuals que realitzen una extensa classificaci\u00f3 de les categories diagn\u00f2stiques en salut mental. En l’actualitat, els dos manuals m\u00e9s utilitzats s\u00f3n el DSM \u2013 5 (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, APA) i la CIE \u2013 11 (Classificaci\u00f3 Internacional de Malalties, OMS). Des de les primeres edicions d’aquests manuals fins a les que tenim en l’actualitat, s’han anat produint molts canvis d’enfocament quant a les diferents categories i cada vegada s’han anat definint de forma m\u00e9s minuciosa gr\u00e0cies als resultats obtinguts de la recerca cient\u00edfica.
Aix\u00ed i tot, aquests manuals no estan exempts de cr\u00edtiques. Sense anar m\u00e9s lluny, la publicaci\u00f3 del DSM-5 va suscitar molta pol\u00e8mica quant a la fiabilitat i validesa d’algunes categories diagn\u00f2stiques proposades (Allsopp, Read, Corcoran i Kinderman, 2019). El mal \u00fas d’aquestes categories diagn\u00f2stiques pot portar-nos a psicopatologitzar problemes de la vida quotidiana o a realitzar un diagn\u00f2stic incorrecte, corrent el risc de plantejar un tipus d’intervenci\u00f3 in\u00fatil o fins i tot perjudicial per a la persona.<\/p>\n\n\n\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies de l’\u00fas de les etiquetes diagn\u00f2stiques a nivell social<\/p>\n\n\n\n

Si l’\u00fas d’aquestes categories entre professionals, que tenim major coneixement sobre com funciona la salut mental, ja comporta riscos, el seu \u00fas per part de la poblaci\u00f3 general, tamb\u00e9 pot resultar perill\u00f3s. Per comen\u00e7ar, la majoria de les persones que utilitzen etiquetes com TOC, bipolar o esquizofr\u00e8nia, no saben a qu\u00e8 s’estan referint exactament i es basen en comportaments puntuals que poc tenen a veure amb la complexitat d’un trastorn d’aquest tipus. Fent aix\u00f2, podem estar catalogant a alg\u00fa d’un problema greu que en realitat no t\u00e9. D’altra banda, encara que la persona presenti aquest problema, l’\u00fas excessiu i exagerat d’aquestes etiquetes pot propiciar que la persona es quedi atrapada dins del diagn\u00f2stic sense anar m\u00e9s enll\u00e0 o que sigui estigmatitzada pel seu entorn. En els dos casos, estem reduint a aquesta persona a una mera categoria, sense tenir en compte la seva experi\u00e8ncia individual.
Vegem un exemple de quedar-se atrapat dins de l’etiqueta: \u201cJo \u00e9s que soc X (posem-li qualsevol etiqueta). Soc aix\u00ed i no puc canviar.\u201d Si b\u00e9 \u00e9s cert que quan comencem a acceptar-nos tenim gran part guanyada, hem d’anar amb compte ja que aquesta \u201cacceptaci\u00f3\u201d radical, ens impedeix ser conscients que alguns aspectes poden modular-se i que seria molt m\u00e9s adaptatiu per a nosaltres mateixos i per a la gent del nostre voltant que aix\u00ed fos. Per exemple, jo puc acceptar que soc una persona altament sensible (PAS) i que sento les emocions d’una forma m\u00e9s intensa que la meva parella, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que no pugui aprendre estrat\u00e8gies per a regular les meves emocions d’una forma m\u00e9s efica\u00e7. Si em quedo atrapada en l’etiqueta, puc creure que no puc o no tinc per qu\u00e8 treballar aquestes dificultats quan es presentin, la qual cosa em pot implicar molt de sofriment quan les meves emocions es desbordin i\/o molt malestar a nivell interpersonal perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil per a la gent del meu voltant acceptar alguns dels meus comportaments.
Finalment, tamb\u00e9 pot oc\u00f3rrer que, en etiquetar-nos a nosaltres mateixos d’un problema que no tenim, sense ser conscients estiguem menysvalorant la import\u00e0ncia d’aquest problema o sembli que fem mofa d’aix\u00f2. Per exemple, quan dic que tinc un TOC perqu\u00e8 m’agrada que les coses estiguin ordenades, no estic tenint en compte el malestar que pot sentir una persona que de veritat pateixi aquest trastorn quan em senti fer aquesta afirmaci\u00f3. No se’ns ocorreria dir davant d’una persona cega que estic cec perqu\u00e8 no veig b\u00e9 un cartell des de lluny.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Claus per a NO utilitzar err\u00f2niament les etiquetes diagn\u00f2stiques:<\/p>\n\n\n\n