{"id":2499,"date":"2022-06-29T17:46:00","date_gmt":"2022-06-29T17:46:00","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/psicologia-afirmativa-lgbt\/"},"modified":"2025-08-13T10:45:09","modified_gmt":"2025-08-13T10:45:09","slug":"psicologia-afirmativa-lgbt","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/psicologia-afirmativa-lgbt\/","title":{"rendered":"PSICOLOGIA AFIRMATIVA LGBT+"},"content":{"rendered":"\n<p><strong><em>Notes pr\u00e8vies:<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Per a llegir aquest article, pot ser d\u2019ajuda repassar alguns conceptes que s\u2019empren de forma reiterada en ell. El camp de la sexualitat est\u00e0 tan viu que un ha de fer l\u2019esfor\u00e7 de seguir actualitzat en alguns termes, m\u00e9s encara quan estan tan interrelacionats. El llistat podria ser molt llarg, per\u00f2 at\u00e8s que ja se\u2019n coneixen alguns, passem a explicar els imprescindibles:<\/em><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li><strong><em>LGBT+:<\/em><\/strong><em> segur que haureu vist escrites les sigles que fan refer\u00e8ncia a les diversitat sexuals com LGBTIAQ+, LGTBIQ+, LGBTIQA+&#8230; En aquest article ens referim a totes les identitats &nbsp;possibles com a LGBT+ (lesbianes, gays, bisexuals, persones transg\u00e8nere i qualsevol altra identitat sexual minorit\u00e0ria. A l\u2019acr\u00f2nim m\u00e9s llarg, tamb\u00e9 s\u2019hi distingeixen les persones intersexuals, queer i asexuals).<\/em><\/li><li><strong><em>Identitat sexual:<\/em><\/strong><em> En aquest article es menciona la identitat sexual en diverses ocasions. Entenem que aquesta inclou no nom\u00e9s el sexe, tamb\u00e9 el g\u00e8nere, i algunes altres com la orientaci\u00f3 sexo-afectiva, la orientaci\u00f3 relacional i l\u2019er\u00f2tica. Totes elles estan interrelacionades, s\u00f3n variables i construeixen cont\u00ednuament una part important de la nostra identitat global: la sexual. Ent\u00e8s d\u2019aquest manera, hem de fer notar que en aquest article concebem la identitat de g\u00e8nere com a part de la identitat sexual. Tot i aix\u00ed, molts coincidiran en que la identitat de g\u00e8nere ha de ser estudiada com un concepte a part.<\/em><\/li><li><strong><em>G\u00e8nere:<\/em><\/strong><em> es refereix als conceptes de mascul\u00ed i femen\u00ed que s\u2019han constru\u00eft socialment i cultural. A cada g\u00e8nere se li considerin propis tota una s\u00e8rie de comportaments, actituds, emocions, vestimentes, rols, professions, etc. Si parlem de que s\u00f3n constructes socials, s\u2019ent\u00e9n que no van necess\u00e0riament lligats al sexe biol\u00f2gic de la persona. D\u2019aquesta manera, comencem a parlar d\u2019<u>identitat de g\u00e8nere<\/u>. Per exemple, poden donar-se casos en qu\u00e8, sent dones biol\u00f2gicament, sentin que encaixen millor dins el g\u00e8nere mascul\u00ed, i a l\u2019inrev\u00e9s. Llavors, parlar\u00edem de <u>persones transg\u00e8nere<\/u>. A m\u00e9s, el g\u00e8nere pot esser expressat o no, amb major o menor explicitat, i amb o sense el reconeixement dels altres. Per \u00faltim, existeixen persones que no creuen encaixar en aquest esquema binari, i d\u2019altres que es senten fluir entre ambd\u00f3s pols.<\/em><\/li><li><strong><em>Heterocisnormativitat:<\/em><\/strong><em> seria el status quo des del que es pressuposa que l\u2019\u00fanica manera v\u00e0lida de desenvolupar-nos com a persones \u00e9s a partir d\u2019una orientaci\u00f3 heterosexual i d\u2019una identificaci\u00f3 amb el g\u00e8nere assignat al n\u00e9ixer i coincident amb el sexe biol\u00f2gic (persones cis).<\/em><\/li><li><strong><em>Diversitat sexual i de g\u00e8nere: <\/em><\/strong><em>\u00c9s el terme que ens ajuda a incloure tot el ventall d\u2019identitats que poden donar-se mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 d\u2019aquests dos conceptes del jo (sexe i g\u00e8nere).<\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Qu\u00e8 \u00e9s la Psicologia Afirmativa LGBT+?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN2-1-5.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3192\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; La Psicologia Afirmativa LGBT+ \u00e9s la psicologia aplicada a les dificultats espec\u00edfiques que afecten a la salut mental de les persones amb diversitat sexual i de g\u00e8nere (\u00e9s a dir, dones lesbianes, homes gays, persones bisexuals, transg\u00e8nere, i totes aquelles compreses en el ventall de la diversitat queer).<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Des d\u2019aquest \u00e0mbit d\u2019aplicaci\u00f3, s\u2019intenta, per una part, ajudar als professionals de la psicologia a familiaritzar-se amb els problemes del col\u00b7lectiu. Per altra banda, es donen eines a aquelles persones LGBT+ per a que puguin fer front als desafiaments de les seves respectives vides.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Aquesta vessant \u00e9s coneguda originalment com Psicologia Positiva Gay, ja que en la seva concepci\u00f3 estava destinada a dones lesbianes i homes homosexuals. No obstant, a mesura que hem anat ampliant la nostra perspectiva sexual i de g\u00e8nere, han sorgit noves realitats que tamb\u00e9 mereixen ser ateses.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Cal destacar que \u00e9s habitual trobar-se amb professionals que s\u2019especialitzen en un grup espec\u00edfic del col\u00b7lectiu (lesbianes, gays, asexuals o altre). Aix\u00f2 es deu a que, encara que tots ells comparteixin processos similars, cada grup fa front a dificultats diferents i tenen necessitats pr\u00f2pies.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Qu\u00e8 no \u00e9s la psicologia afirmativa LGBT+?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Donat que, per desgr\u00e0cia, encara existeix la creen\u00e7a de que les persones amb una identitat sexual no normativa s\u00f3n \u201canormals\u201d, \u201cdesviats\u201d o \u201cmalalts\u201d, \u00e9s possible que hi hagi persones que confonguin la psicologia afirmativa amb les anomenades \u201cter\u00e0pies de conversi\u00f3\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Tradicionalment, les ter\u00e0pies de conversi\u00f3 tenen com a objectiu canviar l\u2019orientaci\u00f3 sexual de la persona d\u2019una no normativa (normalment homosexual) a la que consideren com a \u201cnatural\u201d o \u201cnormal\u201d: l\u2019heterosexual. Tamb\u00e9 existeixen les ter\u00e0pies an\u00e0logues per a persones trans, a qui poden considerar com a subjectes amb un trastorn delirant.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Aquestes mal anomenades \u201cter\u00e0pies\u201d no nom\u00e9s no s\u00f3n efectives, sin\u00f3 que comporten un greu perjudici, tant cognitiu com emocional, per a les persones que s\u00f3n sotmeses a elles. Solen anar lligades a comunitats religioses i la seva pr\u00e0ctica est\u00e0 prohibida tant al nostre pa\u00eds com a molts d\u2019altres. Encara i aix\u00ed, segueixen trobant-se grups i professionals que les practiquen de manera encoberta.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; En canvi, la Psicologia Afirmativa ofereix una perspectiva contraposada a aquestes pr\u00e0ctiques. Ofereix a les persones educaci\u00f3 en sexualitat i diversitat humanes, amb l\u2019objectiu de promoure l\u2019autoconeixement, l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un mateix i l\u2019expressi\u00f3 i desenvolupament lliures de la pr\u00f2pia personalitat.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Com sorgeix la Psicologia Afirmativa LGBT+?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN3-5.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3193\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; En aquest apartat haur\u00edem de comen\u00e7ar parlant de la Psicologia Afirmativa Gay, ja que, com ja s\u2019ha dit abans, va n\u00e9ixer per a ser aplicada en persones homosexuals. La seva concepci\u00f3 comen\u00e7a en el moment que la comunitat cient\u00edfica va deixar de considerar l\u2019homosexualitat com a un malaltia psiqui\u00e0trica. Aquest fet va oc\u00f3rrer al 1973, quan l\u2019Associaci\u00f3 Americana de Psiquiatria (APA) va llevar la Homosexualitat del Manual Diagn\u00f2stic i Estad\u00edstic de Trastorns Mentals (DSM). Molt m\u00e9s tard, al 1990, la va seguir l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), fent el mateix a la seva Classificaci\u00f3 Internacional de Malalties (CIM). Per a les persones Trans, encara es va haver d\u2019esperar m\u00e9s. Al 2013 es despatologitza amb la darrera versi\u00f3 del DSM (5\u00aa ed.; DSM-5; American Psychiatric Association, 2013), passant de considerar-ho un trastorn a dir-se \u201cdisf\u00f2ria de g\u00e8nere\u201d. Per la seva part, l\u2019OMS no ho fa fins el 2018, anomenant-ho \u201cIncongru\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d (11\u00aa&nbsp;ed.; ICD-11; World Health Organization, 2019).<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Com es pot imaginar, el gest d\u2019ambdues institucions va portar un gran enrenou dins l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, per\u00f2 tamb\u00e9 dins la comunitat cient\u00edfica. Encara avui dia n\u2019hi ha que q\u00fcestionen la decisi\u00f3, posant sobre la taula tot tipus de teories conspirat\u00f2ries sobre com es va prendre i el paper que tingueren les pressions de certs grups reivindicatius de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; No oblidem que abans de considerar l\u2019homosexualitat una malaltia, ven\u00edem de llargues \u00e8poques (segles) en les que era considerada quelcom pitjor i mereixedor de tot tipus d\u2019humiliacions (persecuci\u00f3, extorsi\u00f3, pena de mort, etc.). Sens dubte, la persecuci\u00f3 del col\u00b7lectiu a la llarga de la hist\u00f2ria ha sigut i segueix essent un proc\u00e9s llarg i agonitzant, i deixa una petjada que no s\u2019esborra f\u00e0cilment. A m\u00e9s de dolor\u00f3s, ha sigut i segueix essent en va, ja que la diversitat sexual i de g\u00e8nere no s\u2019ha erradicat, demostrant aix\u00ed que forma part \u00edntegra de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Tanmateix, i com b\u00e9 apunta el Mart\u00edn (2016), la decisi\u00f3 no es pren en base a aquestes pressions (m\u00e9s que justificades), sin\u00f3 en base a estudis previs com els d\u2019Evelyn Hooker (1957). Tant la seva qualitat metodol\u00f2gica com els seus resultats no deixaven cap dubte de la passa que s\u2019havia de donar. A dia d\u2019avui, es poden consultar molts altres treballs al respecte dins la pr\u00f2pia web de l\u2019APA.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; \u00c9s llavors, a partir de la retirada de l\u2019homosexualitat de les nosologies psiqui\u00e0triques, quan es dissenyen les guies de bones pr\u00e0ctiques per tractar i promoure la salut mental d\u2019aquelles persones que pertanyen a les minories sexuals.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Es tracta de 16 directrius, actualitzades des de febrer de 2021, en les que l\u2019APA informa i proporciona eines a les psic\u00f2logues i als psic\u00f2legs sobre temes LGBT+. Comprenen \u00e0rees com les relacions familiars i socials, l\u2019impacte de l\u2019estigma i la discriminaci\u00f3, aspectes de l\u2019educaci\u00f3 i de l\u2019\u00e0mbit laboral, i la investigaci\u00f3 de temes LGBT+. Poden consultar-se a&nbsp; <a href=\"https:\/\/www.apa.org\/about\/policy\/psychological-sexual-minority-persons.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/www.apa.org\/about\/policy\/psychological-sexual-minority-persons.pdf<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Per a qu\u00e8 serveix la Psicologia Afirmativa LGBT+?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Si ens referim a les intervencions de car\u00e0cter individual, la Psicologia Afirmativa LGBT+ tracta d\u2019encarregar-se d\u2019aspectes que afecten al benestar psicol\u00f2gic dels membres del col\u00b7lectiu. S\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>El proc\u00e9s d\u2019acceptaci\u00f3 de la pr\u00f2pia identitat sexual.<\/li><li>L\u2019estr\u00e8s de minories, les seq\u00fceles de la LGBT+f\u00f2bia i les experi\u00e8ncies disfuncionals per la pr\u00f2pia identitat sexual.<\/li><li>Experi\u00e8ncies diferenciadores en algunes \u00e0rees, com l\u2019\u00e0rea sexual, les relacions afectives i els processos de socialitzaci\u00f3.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Anem a veure en qu\u00e8 consisteix cada un:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\" type=\"1\"><li><strong>El proc\u00e9s d\u2019acceptaci\u00f3 de la pr\u00f2pia identitat sexual.<\/strong><\/li><\/ol>\n\n\n\n<p>Arribar a l\u2019acceptaci\u00f3 de la pr\u00f2pia identitat sexual no \u00e9s sempre f\u00e0cil (ens referim a les identitats diferents de la heterocisnomativa). Sabem que existeixen realitats molt dures en altres punts del planeta, per\u00f2 sense necessitat d\u2019anar-nos molt lluny, en el nostre propi pa\u00eds, moltes persones segueixen presentant grans dificultats, no nom\u00e9s per acceptar-se, sin\u00f3 per viure lliurement la seva sexualitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Entengui\u2019s que per les persones amb una identitat sexual no normativa no els \u00e9s suficient amb adonar-se de qui s\u00f3n, tamb\u00e9 necessiten afrontar la realitat que els envolta, on encara hi \u00e9s present un estigma molt arrelat envers les identitats minorit\u00e0ries. Algunes inc\u00f2gnites a les que s\u2019enfronten aquestes persones s\u00f3n: \u201cqu\u00e8 pensaran els meus pares? Els meus amics em deixaran de banda? Podr\u00e9 tenir parella algun dia? Qu\u00e8 diran de mi si m\u2019agafo de la m\u00e0 amb la meva parella?<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes pors poden ser molt incapacitants. Tant, que poden reprimir a la persona durant gran part de la seva vida, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques que aix\u00f2 comporta. \u00c9s feina de la psic\u00f2loga i del psic\u00f2leg ajudar a les persones LGBT+ a donar les passes per afrontar aquestes pors, i aix\u00ed aconseguir viure sent qui realment s\u00f3n, de manera plena i feli\u00e7.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN4-1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3194\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li><strong>L\u2019estr\u00e8s de minories, les seq\u00fceles de la LGBT+f\u00f2bia i les experi\u00e8ncies disfuncionals per la pr\u00f2pia identitat sexual.<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Lligat amb el punt anterior, l\u2019estigma i les idees preconcebudes que emmascaren la nostra realitat influenciaran la idea de nosaltres mateixos, les decisions que prendrem i la manera en qu\u00e8 ens relacionarem amb l\u2019entorn. Aquest fet comporta el fenomen que es coneix com LGBT+f\u00f2bia interioritzada. Es tracta de \u201cl\u2019aversi\u00f3 cap als propis sentiments i comportaments sexuals\u201d, aix\u00ed com cap a les altres persones LGBT+. Tamb\u00e9 compr\u00e8n la denigraci\u00f3 de les sexualitat minorit\u00e0ries, la por a l\u2019estigma, la falta de voluntat per a rebel\u00b7lar-se com un \u00e9s i l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019estereotips socials envers el col\u00b7lectiu (definici\u00f3 adaptada del terme \u201chomof\u00f2bia interioritzada\u201d, que apareix a Herek et al (1997) i que fou consultat a Mart\u00edn (2016)).<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest rebuig cap a un mateix implica moltes coses que despr\u00e9s poden ser un gran pes per la persona: acceptaci\u00f3 d\u2019insults i actituds lgbt+fobes, aferrament cap a amistats t\u00f2xiques, implicaci\u00f3 en relacions sentimentals que no tenen sentit, veure\u2019s obligat a entrar dins ambients clandestins per a poder mantenir relacions sexuals, i un llarg etc\u00e8tera en funci\u00f3 de cada cas.<\/p>\n\n\n\n<p>Incl\u00fas aquelles persones que ja han acceptat i viuen lliurement la seva identitat sexual, segueixen veient-se en situacions desagradables com insults a ple carrer, negaci\u00f3 per part de la fam\u00edlia, problemes per trobar feina, etc.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot plegat comporta un estr\u00e8s sostingut en el temps, que acaba passant factura al benestar emocional de les persones LGBT+. Per gestionar aquest estr\u00e8s, pot ser necess\u00e0ria l\u2019ajuda d\u2019un professional.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN5.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3195\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li><strong>Experi\u00e8ncies diferenciadores, com l\u2019\u00e0rea sexual, les relacions afectives i els processos de socialitzaci\u00f3.<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>S\u2019ha de tenir en compte que la diversitat sexual i de g\u00e8nere sol anar unida a tota una s\u00e8rie de viv\u00e8ncies que es diferencien molt de la t\u00edpica biografia d\u2019alg\u00fa que compleix amb l\u2019heterocisnormativitat. Aquest fet comportar\u00e0 tota una diversitat de nous estils de vida, formes de relacionar-se, estils de comunicaci\u00f3, etc., que poden caracteritzar a les persones LGBT+, i que poden ser motiu d\u2019un conflicte continu amb la cultura i els esquemes socials en els que estem immersos.<\/p>\n\n\n\n<p>Alguns exemples de la gran diversitat que ens trobem entre aquestes viv\u00e8ncies diferenciadores s\u00f3n: processos d\u2019adopci\u00f3 de parelles homoparentals, gestaci\u00f3 subrogada, viure un proc\u00e9s d\u2019hormonaci\u00f3 per a una transici\u00f3 sexual, aprendre a concebre les relacions sent una persona intersexual, viure amb el VIH, haver de mantenir l\u00edmits amb una fam\u00edlia que no accepta la teva identitat, formar part de grups activistes LGBT+, experimentar amb relacions sentimentals obertes, etc.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes formes diferents de concebre la vida s\u00f3n noves incl\u00fas per les persones LGBT+, les quals, en realitat, van construint-les en el seu dia a dia. Aix\u00f2 pot comportar tota una s\u00e8rie de conflictes, inseguretats i problemes d\u2019adaptaci\u00f3. La psic\u00f2loga i el psic\u00f2leg poden ajudar a la concepci\u00f3 i clarificaci\u00f3 d\u2019aquests nous escenaris, i ajudar aix\u00ed a les persones LGBT+ a consolidar les seves vides a fi de que es sentin satisfetes.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN6.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-3196\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Si ets una persona gay, lesbiana, bisexual, transg\u00e8nere, o amb qualsevol altra identitat diferent de l\u2019heterocisnormativa, i est\u00e0s passant per alguna dificultat que estigui relacionada amb aquest fet, pots acudir al nostre gabinet. Analitzarem el teu cas per a donar-te suport en els teus problemes i per a millorar la teva qualitat de vida.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>American Psychiatric Association &#8211; APA. (2014).&nbsp;<em>Manual diagn\u00f3stico y estad\u00edstico de los trastornos mentales DSM-5<\/em>&nbsp;(5a. ed. &#8211;.). Madrid: Editorial M\u00e9dica Panamericana.<\/p>\n\n\n\n<p>Herek, G. M., Gillis, J. R., Cogan, J. C., &amp; Glunt, E. K. (1997). Hate crime victimization among lesbian, gay, and bisexual adults: Prevalence, psychological correlates, and methodological issues.&nbsp;<em>Journal of interpersonal violence<\/em>,&nbsp;<em>12<\/em>(2), 195-215.<\/p>\n\n\n\n<p>Hooker, E. (1057). The adjustment of the male overt homosexual. Journal of Projective Techniques, 21, pp. 18-31.<\/p>\n\n\n\n<p>Mart\u00edn, G. J. (2016).<em>&nbsp;Qui\u00e9rete mucho, maric\u00f3n: Manual de \u00e9xito psicoemocional para hombres homosexuales. <\/em>Roca editorial.<\/p>\n\n\n\n<p>World Health Organization (2019). International statistical classification of diseases and related health problems (11th ed.). <a href=\"http:\/\/icd.who.int\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/icd.who.int\/<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Guillem Nicolau Coll. <\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Psic\u00f2leg General Sanitari B-02773<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Notes pr\u00e8vies: &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Per a llegir aquest article, pot ser d\u2019ajuda repassar alguns conceptes que s\u2019empren de forma reiterada en [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2506,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[28,25],"tags":[],"class_list":["post-2499","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-sanitaria","category-sexualitat-i-parelles"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN1-2-2.png",505,193,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN1-2-2-150x150.png",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN1-2-2-300x115.png",300,115,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN1-2-2.png",505,193,false],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN1-2-2.png",505,193,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN1-2-2.png",505,193,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/IMAGEN1-2-2.png",505,193,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Notes pr\u00e8vies: &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Per a llegir aquest article, pot ser d\u2019ajuda repassar alguns conceptes que s\u2019empren de forma reiterada en [&hellip;]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2499","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2499"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2499\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2505,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2499\/revisions\/2505"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2499"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2499"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2499"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}