{"id":2442,"date":"2022-01-28T06:49:00","date_gmt":"2022-01-28T06:49:00","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/el-6e-signe-vital-en-pacients-amb-cancer\/"},"modified":"2026-01-30T14:20:01","modified_gmt":"2026-01-30T14:20:01","slug":"el-6e-signe-vital-en-pacients-amb-cancer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/el-6e-signe-vital-en-pacients-amb-cancer\/","title":{"rendered":"El 6\u00e8 Signe Vital en pacients amb c\u00e1ncer"},"content":{"rendered":"\n

L’ag\u00e8ncia de salut p\u00fablica del Govern Federal del Canad\u00e0 (Canadian Estrategy for Cancer Control) va aprovar en 2004 la declaraci\u00f3 del distr\u00e8s emocional com el “6\u00e8 signe vital” en els pacients de c\u00e0ncer.<\/strong> Aquesta declaraci\u00f3 implica la necessitat de controlar sistem\u00e0ticament la resposta de distr\u00e8s emocional, igual que la resta dels seus precedents (pols, respiraci\u00f3, pressi\u00f3 sangu\u00ednia, temperatura i dolor). Posteriorment, aquesta proposta va ser recolzada per la Societat Internacional de Psico-Oncologia (IPOS) durant el Congr\u00e9s Internacional que aquest organisme va celebrar en 2009, i tamb\u00e9 per la Uni\u00f3 Internacional Contra el C\u00e0ncer (UICC) durant el Congr\u00e9s Mundial de Medicina que va tenir lloc en 2010.<\/p>\n\n\n\n

            Per\u00f2, a qu\u00e8 ens referim exactament amb “distr\u00e8s” o malestar emocional? La resposta de distr\u00e8s emocional en pacients amb c\u00e0ncer es definiria com “una experi\u00e8ncia emocional desagradable i multifactorial de naturalesa psicol\u00f2gica, social i\/o espiritual que pot interferir en la capacitat d’afrontar de manera efectiva el c\u00e0ncer, els s\u00edmptomes f\u00edsics associats i el tractament pautat”.<\/em> Aix\u00ed, aquest terme inclouria una varietat de respostes que s’estendrien al llarg d’un continu, abastant des de reaccions emocionals “normals” i freq\u00fcents a la malaltia (vulnerabilitat, tristesa, temor, etc.) fins a aquelles altres m\u00e9s “severes” o “greus” que poden generar disfuncionalitat en el pacient (quadres cl\u00ednics d’ansietat, p\u00e0nic, depressi\u00f3, crisis existencials i\/o espirituals, etc.).<\/p>\n\n\n\n

Prevalen\u00e7a i predictors del distr\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

            La recerca ha demostrat que, al llarg de la traject\u00f2ria de la malaltia (diagn\u00f2stic, tractament actiu, finalitzaci\u00f3 d’aquest, superviv\u00e8ncia, o recurr\u00e8ncia i pal\u00b7liaci\u00f3) la prevalen\u00e7a de distr\u00e8s en poblaci\u00f3 oncol\u00f2gica adulta oscil\u00b7la entre el 30% i el 40%. Aix\u00ed doncs, aproximadament quatre de cada deu pacients de c\u00e0ncer <\/strong>mostren nivells de distr\u00e8s cl\u00ednic en algun moment del proc\u00e9s de la malaltia.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, aquesta resposta emocional sembla estar modulada per diferents factors associats tant a la malaltia com a variables sociodemogr\u00e0fiques i psicosocials.<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • Factors m\u00e8dics:<\/strong> s’inclouen variables com el tipus de tumor, els estadis de la malaltia, les modalitats de tractament i la fase del proc\u00e9s assistencial. Zabora et al. en un estudi en el qual participen prop de 4.500 pacients, assenyalen un percentatge mitj\u00e0 de distr\u00e8s cl\u00ednic del 35%, amb un rang que, segons la localitzaci\u00f3 del tumor, se situa entre el 43% i el 30%. Els percentatges m\u00e9s elevats correspondrien al grup de pacients amb c\u00e0ncer de pulm\u00f3 seguits per aquells amb tumor cerebral, c\u00e0ncer de fetge i p\u00e0ncrees; en l’extrem oposat de l’interval de distr\u00e8s, se situaria el grup de pacients amb c\u00e0ncer ginecol\u00f2gic.<\/li>\n\n\n\n
  • Factors sociodemogr\u00e0fics:<\/strong> incloem l’edat, sexe, ra\u00e7a, estat civil, situaci\u00f3 laboral, nivell d’estudis i nivell d’ingressos. Respecte a l’edat i el sexe, en l\u00ednies generals, els pacients m\u00e9s joves (en poblaci\u00f3 adulta oncol\u00f2gica) i les dones s\u00f3n m\u00e9s vulnerables al distr\u00e8s emocional.<\/li>\n\n\n\n
  • Factors psicosocials:<\/strong> variables com la inexpressi\u00f3 emocional, les estrat\u00e8gies d’afrontament i el suport social s\u00f3n les que tradicionalment han rebut major atenci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

    Respecte a la inexpressi\u00f3 d’emocions negatives (considerada l’element central de l’anomenat patr\u00f3 comportamental tipus C), es mostra majors nivells de distr\u00e8s en pacients que inhibien o controlaven aquestes emocions negatives. D’altra banda, sobre les estrat\u00e8gies d’afrontament seguint el plantejament te\u00f2ric proposat per Moorey i Greer i la seva teoria de l’ajustament psicol\u00f2gic al c\u00e0ncer, es poden identificar cinc estrat\u00e8gies d’afrontament a la malaltia: esperit de lluita, evitaci\u00f3 cognitiva, fatalisme o acceptaci\u00f3 estoica, desemparament\/desesperan\u00e7a i preocupaci\u00f3 ansiosa. L’\u00fas d’estrat\u00e8gies d’afrontament com l’evitaci\u00f3 cognitiva, el fatalisme, la preocupaci\u00f3 ansiosa i el desemparament\/desesperan\u00e7a s’associen a nivells alts de distr\u00e8s emocional. Finalment, el suport social percebut actua com a paper protector i amortidor de l’estr\u00e8s associat al diagn\u00f2stic i tractament de la malaltia oncol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"<\/figure>\n\n\n\n

    Barreres per a la detecci\u00f3 del distr\u00e8s i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

                Des de principis del segle passat s’ha denunciat reiteradament que menys de la meitat de els pacients amb distr\u00e8s emocional s\u00f3n identificats i derivats als serveis d’assist\u00e8ncia psicosocial corresponents. Hi ha diverses raons per a explicar les baixes taxes de detecci\u00f3 o reconeixement del distr\u00e8s:<\/p>\n\n\n\n

      \n
    • Sovint els pacients s\u00f3n poc disposats a parlar dels seus problemes emocionals<\/strong>, ja que consideren que han de centrar-se en el tractament de la seva malaltia, no sent conscients de la gravetat del seu propi nivell de distr\u00e8s i de la disponibilitat de recursos assistencials per a tractar aquests s\u00edmptomes.<\/li>\n\n\n\n
    • Entre els professionals de l’oncologia, a m\u00e9s de la sobrec\u00e0rrega de treball i l’esc\u00e0s temps de consulta, s’inclou la disposici\u00f3 o voluntat per a indagar sobre problemes emocionals<\/strong> (esc\u00e0s nivell de confian\u00e7a en les seves pr\u00f2pies habilitats per a identificar el distr\u00e8s o l’abs\u00e8ncia de familiaritat amb els instruments de cribratge).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                  Desafortunadament, el frac\u00e0s en l’adequada detecci\u00f3 i tractament de les necessitats emocionals comporta una s\u00e8rie de conseq\u00fc\u00e8ncies negatives importants que no sols afecten la qualitat de vida i al nivell de satisfacci\u00f3 respecte a l’atenci\u00f3 m\u00e8dica rebuda, sin\u00f3 que poden repercutir tamb\u00e9 en les despeses de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria (major temps d’atenci\u00f3 per part de l’equip oncol\u00f2gic, major probabilitat d’utilitzar els serveis d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i els serveis d’urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries, major probabilitat de ser sotmesos a proves diagn\u00f2stiques i tractaments m\u00e8dics innecessaris i una pitjor adher\u00e8ncia a les recomanacions m\u00e8diques).<\/p>\n\n\n\n

      Qu\u00e8 podem fer per a abordar el distr\u00e8s emocional?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

                  El febrer de 2017, els membres de l’Acci\u00f3 Conjunta per al Control del C\u00e0ncer (CanCon), en el marc del Programa de Salut de la Uni\u00f3 Europea, han donat a con\u00e8ixer la Guia Europea per a la Millora de la Qualitat en el Control Integral del C\u00e0ncer on es recull la necessitat de realitzar un cribratge rutinari tant del nivell de distr\u00e8s emocional com de les necessitats psicosocials dels pacients al llarg de tot el proc\u00e9s de la malaltia, amb la finalitat de proporcionar una atenci\u00f3 especialitzada, si es requereix. No obstant aix\u00f2, aix\u00ed com destaquen alguns autors, un instrument de cribratge pot ser capa\u00e7 de detectar de manera precisa problemes emocionals, per\u00f2 aix\u00f2 no implica que la seva utilitzaci\u00f3 millori la qualitat d’atenci\u00f3 dispensada. La millora en la qualitat requereix que qualsevol augment de la detecci\u00f3 sigui acompanyat per millores en el tractament i seguiment. Aparellar la detecci\u00f3 amb el tractament basat en l’evid\u00e8ncia, com poden ser intervencions de psicoter\u00e0pia com la ter\u00e0pia cognitiu-conductual<\/strong>, \u00e9s un pas essencial en la millora de l’atenci\u00f3 cl\u00ednica.<\/p>\n\n\n\n

                  Basant-nos en aquesta informaci\u00f3, algunes recomanacions per a fer front al distr\u00e8s emocional podrien ser les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

        \n
      1. Una persona amb c\u00e0ncer que presenti nivells alts de distr\u00e8s, ha de ser atesa per un professional de la psicooncologia.<\/li>\n\n\n\n
      2. Triar un espai ambiental on es pugui establir i definir si requereix o desitja la pres\u00e8ncia d’un acompanyant per a rebre la mala not\u00edcia.<\/li>\n\n\n\n
      3. Proporcionar-li informaci\u00f3 clara, suficient i comprensible oferint alternatives de tractament i respectant el seu dret a acceptar-los o rebutjar-los.<\/li>\n\n\n\n
      4. El pacient ha de participar activament en el proc\u00e9s de decisions que afecta la seva malaltia en funci\u00f3 a les seves prefer\u00e8ncies, valors i objectius personals.<\/li>\n\n\n\n
      5. Fomentar l’afrontament f\u00edsic en l’\u00fas adequat de medicaments, realitzar dietes adequades, la relaxaci\u00f3 i l’exercici.<\/li>\n\n\n\n
      6. Promoure, a trav\u00e9s de la psicoeducaci\u00f3, tant per al malalt com per a la seva fam\u00edlia, la seva capacitat d’identificar els seus recursos interns i externs, la qual cosa implica que la persona tingui esperan\u00e7a, per\u00f2 que pugui distingir les falses expectatives.<\/li>\n\n\n\n
      7. Oferir al malalt i la seva fam\u00edlia la cerca i utilitzaci\u00f3 de recursos com ara: xarxes d’ajuda (com a grups de suport de persones amb la mateixa malaltia), amics i altres familiars, acc\u00e9s a mitjans sobre la malaltia (com la cura de la pell, del cabell, de la cicatriu, etc.) i, si fos necessari, posar en ordre els assumptes legals del malalt.<\/li>\n\n\n\n
      8. Respectar la cerca de suport espiritual que la persona i la seva fam\u00edlia decideixin.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n
        \"\"<\/figure>\n\n\n\n

                    Si et sents identificat o coneixes a alg\u00fa que estigui passant per una situaci\u00f3 similar, les professionals especialitzades en psicooncologia de l’Institut Psicologia-Sexologia Mallorca<\/strong> poden oferir-te el suport i estrat\u00e8gies necess\u00e0ries per fer front a la malaltia de la manera m\u00e9s adequada possible.<\/p>\n\n\n\n

        Laura Riera L\u00f3pez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

        Psic\u00f2loga Col. N\u00fam. B-03323<\/strong><\/p>\n\n\n\n

        Bibliografia:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

        L\u00f3pez, P. M., Vaillo, I. A., Garrit, M. J. G., Reptis, R. R., Benet, A. G. C., & Forts, P. L. (2017). Distr\u00e8s emocional i problemes associats en poblaci\u00f3 oncol\u00f2gica adulta. Psicooncologia, 14, 217.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        L’ag\u00e8ncia de salut p\u00fablica del Govern Federal del Canad\u00e0 (Canadian Estrategy for Cancer Control) va aprovar en 2004 la declaraci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2446,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-2442","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicooncologia-i-dol"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-1-1.png",406,269,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-1-1-150x150.png",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-1-1-300x199.png",300,199,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-1-1.png",406,269,false],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-1-1.png",406,269,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-1-1.png",406,269,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/imagen1-1-1.png",406,269,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"L’ag\u00e8ncia de salut p\u00fablica del Govern Federal del Canad\u00e0 (Canadian Estrategy for Cancer Control) va aprovar en 2004 la declaraci\u00f3 […]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2442","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2442"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2442\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6674,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2442\/revisions\/6674"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2446"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2442"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2442"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2442"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}