{"id":2312,"date":"2019-02-01T07:05:26","date_gmt":"2019-02-01T07:05:26","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/la-ansiedad\/"},"modified":"2025-08-13T11:37:21","modified_gmt":"2025-08-13T11:37:21","slug":"la-ansiedad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/la-ansiedad\/","title":{"rendered":"L’ANSIETAT: TOT EL QUE NECESSITES SABER PER A COMBATRE."},"content":{"rendered":"

En el nostre dia a dia s’ha convertit en una cosa molt com\u00fa parlar sobre ansietat. Sentim expressions com: “alg\u00fa pateix o ha patit ansietat”, “estic ansi\u00f3s \/ a”, “pas o he passat un per\u00edode d’ansietat”, o “alguna cosa en concret (volar, insectes, llocs tancats, etc.) em generen ansietat “…<\/p>\n

\u00c9s una paraula ja incorporada en el nostre vocabulari, per\u00f2, en moltes ocasions no sabem molt b\u00e9 a qu\u00e8 ens referim exactament quan parlem d’ansietat; si realment \u00e9s un problema, si nom\u00e9s \u00e9s un s\u00edmptoma, si \u00e9s habitual tenir-la, per qu\u00e8, si t\u00e9 soluci\u00f3, s\u00f3n algunes q\u00fcestions que qualsevol persona s’ha plantejat o es pot plantejar al llarg de la seva vida.<\/p>\n

<\/p>\n

Por eso es tan necesario aclarar todas estas dudas y poder entender qu\u00e9 es eso de la ansiedad, por qu\u00e9 pasa, saber identificarla y conocer qu\u00e9 podemos hacer si en alg\u00fan momento la padecemos o sabemos de alguien que tiene problemas de ansiedad.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s l’ansietat?<\/strong><\/p>\n

L’ansietat \u00e9s una resposta emocional adaptativa que s’activa autom\u00e0ticament si percebem una amena\u00e7a o un perill, activant el nostre cos per fugir. Per exemple, si un lle\u00f3 em persegueix per atacar-me, el perill que percebo \u00e9s real, per tant, la meva resposta d’ansietat \u00e9s coherent, el meu cos s’activa per fugir.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, l’ansietat pot considerar-se un problema quan s’activa d’una forma exagerada i ens bloqueja davant alguna cosa inofensiu o una situaci\u00f3 que realment no \u00e9s perillosa; \u00e9s a dir, s’activa quan no la necessitem.<\/p>\n

La percepci\u00f3 que tenim d’un perill o una amena\u00e7a varia d’una persona a una altra, ja que est\u00e0 relacionada amb la visi\u00f3 que tenim de la realitat, amb les experi\u00e8ncies que vivim i amb la personalitat de cada un \/ a. Es d\u00f3na freq\u00fcentment davant de situacions noves, de canvi o incertesa; situacions on puguin avaluar-nos (una entrevista de treball, un examen, etc.), un per\u00edode d’estr\u00e8s (una mudan\u00e7a, una mort, etc.); conflictes laborals (alt nivell de treball, si em acomiaden, etc.), familiars (haver de tenir cura d’un \u00e9sser dependent, problemes econ\u00f2mics, etc.), identitaris (no tenir clar els meus objectius, dubtar sobre el meu futur, etc.) o de parella (augment de les discussions, infidelitat, separaci\u00f3, etc.), entre molts altres.<\/p>\n

Quins s\u00f3n els s\u00edmptomes i de quina manera s’expressen?<\/strong><\/p>\n

L’ansietat presenta una simptomatologia molt diversa i variada, on cada persona l’experimenta d’una manera diferent, \u00e9s a dir, no totes les persones tenen els mateixos s\u00edmptomes, per\u00f2, es pot considerar ansietat igualment. Els s\u00edmptomes m\u00e9s comuns s\u00f3n:<\/p>\n

A nivell fisiol\u00f2gic i emocional:<\/strong> palpitacions, tensi\u00f3 muscular, sudoraci\u00f3, hiperventilaci\u00f3, mareig, taquic\u00e0rdia, insomni, sensaci\u00f3 de pressi\u00f3 al pit, dificultat per respirar, humor depressiu, apatia …<\/p>\n

A nivell cognitiu:<\/strong> preocupaci\u00f3 excessiva, atenci\u00f3 centrada en el problema, falta de concentraci\u00f3, problemes de mem\u00f2ria, pensaments rumiativos, negatius i distorsionats (si vols m\u00e9s informaci\u00f3 sobre aquest tema, clica aqu\u00ed<\/a>); por de desmaiar-se, a estar malalt, irritabilitat …<\/p>\n

A nivell comportamental:<\/strong> inquietud motora, evitar llocs o persones, hiperactivitat, h\u00e0bits nerviosos (mossegar-se les ungles, per exemple), augment de consum de t\u00f2xics, menjar compulsivament …<\/p>\n

Els canals de resposta de l’ansietat s\u00f3n el cognitiu, el fisiol\u00f2gic i el comportamental. Aquests tres, estan relacionats entre si: els meus pensaments influeixen en les meves emocions i aquestes, al seu torn, en els meus conductes.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per qu\u00e8 es mant\u00e9 l’ansietat?<\/strong><\/p>\n

Una persona que pateix ansietat tendeix a evitar la situaci\u00f3 que li provoca malestar. Si ens parem a pensar-ho, evito sentir-me malament en aquell moment i em sento millor, \u00e9s l\u00f2gic, oi?<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, evitar, encara que pugui alleujar a moment, a la llarga acaba mantenint i agreujant aquesta ansietat. Per tant, es converteix en un cercle que genera cada vegada m\u00e9s malestar. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 vam adquirir un aprenentatge poc saludable que l’ansietat s’ha alleujat gr\u00e0cies a haver evitat la situaci\u00f3 i, per tant, tendim a repetir aquest comportament cop i un altre.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per exemple, si tinc por de volar la meva resposta d’ansietat pot activar: comen\u00e7o a sentir que no puc respirar, que em fa mal el pit, sembla que alg\u00fa em rebrega l’est\u00f3mac (resposta fisiol\u00f2gica); ja que estic pensant que l’avi\u00f3 es va a caure, que no \u00e9s segur volar, que en qualsevol moment passar\u00e0 alguna cosa dolenta (resposta cognitiva); aix\u00ed que decideixo no volar perqu\u00e8 fer-ho em genera molt malestar (resposta comportamental).<\/p>\n

A l’no volar, penso que aquesta \u00e9s la soluci\u00f3 per a la meva ansietat; si no agafo un avi\u00f3 no em sento malament, per tant, ja no hi ha problema. No obstant aix\u00f2, ens adonem que aquesta no \u00e9s la soluci\u00f3 a el problema ja que, quan sorgeixi de nou la idea o la possibilitat d’agafar un avi\u00f3, la resposta d’ansietat em tornar\u00e0 a envair i em sentir\u00e9 malament; per tant, si hi ha un problema d’ansietat.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Com funciona l’ansietat?<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquesta gr\u00e0fica explica de forma senzilla com funciona l’ansietat. Aquesta apareix en un determinat moment (despr\u00e9s d’una situaci\u00f3, persona, lloc, pensament, etc.) manifestant-se a trav\u00e9s dels seus s\u00edmptomes i, a mesura que avancen els minuts, va augmentat la seva intensitat. Per exemple, si vaig a agafar un avi\u00f3, de cam\u00ed a l’aeroport comen\u00e7o a sentir-me malament, a pensar que agafar un avi\u00f3 no \u00e9s segur i que em fa molta por; a mesura que va arribant el moment d’entrar a l’avi\u00f3 i seure la meva ansietat va a m\u00e9s, em sento pitjor.<\/p>\n

Es pot observar com l’ansietat arriba a un punt m\u00e0xim, on no va m\u00e9s enll\u00e0, \u00e9s el seu l\u00edmit. \u00c9s llavors quan comen\u00e7a a decaure fins a tornar a l’estat inicial de el qual partim. Encara que creguem que pujar\u00e0 i pujar\u00e0 acaba per decaure m\u00e9s aviat del que semblava, \u00e9s a dir, les sensacions negatives, el malestar que sento, acaba desapareixent, no dura per sempre. Per exemple, si finalment agafo l’avi\u00f3 pot ser que durant l’enlairament meva ansietat arribi al seu nivell m\u00e0xim; si m’enfronto a aquesta situaci\u00f3, el meu ansietat no podr\u00e0 anar a m\u00e9s, per tant, nom\u00e9s podr\u00e0 disminuir.<\/p>\n

Per exposar-nos “b\u00e9” necessitem complir amb una s\u00e8rie de condicions i tamb\u00e9 aprendre una s\u00e8rie d’eines. Si ens exposem de forma correcta a aix\u00f2 que ens genera ansietat, cada vegada la corba tindr\u00e0 una forma menys pronunciada i, per tant, cada vegada l’ansietat m\u00e0xima que tinguem a l’exposar-nos ser\u00e0 menor. \u00c9s a dir, si aconsegueixo agafar un avi\u00f3 i la corba de la meva ansietat m\u00e0xima passa, cada vegada que agafi un avi\u00f3, la meva ansietat anir\u00e0 cada vegada a menys per habituar-me a aquesta situaci\u00f3. D’aquesta manera aconseguirem no tenir una resposta ansiosa patol\u00f2gica davant determinades situacions o est\u00edmuls. A aquest proc\u00e9s se l’anomena habituaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

Si per contra, evitem i no deixem passar la corba cada vegada acumularem m\u00e9s ansietat i la propera vegada que ens exposem a aquest est\u00edmul o situaci\u00f3 ens costar\u00e0 m\u00e9s i ens posarem m\u00e9s ansiosos \/ es. \u00c9s a dir, si arribo a l’aeroport i em giro per tornar a casa o estic davant la porta d’embarcament i no pujo a l’avi\u00f3, la propera vegada que em trobi en aquesta situaci\u00f3 la meva ansietat ser\u00e0 m\u00e9s elevada i em sentir\u00e9 pitjor. A aquest proc\u00e9s se l’anomena sensibilitzaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

Quan l’ansietat \u00e9s un problema?<\/strong><\/p>\n

Encara que en major o menor mesura qualsevol persona pot patir ansietat al llarg de la seva vida, s\u00f3n diversos els trastorns que determinen una pres\u00e8ncia m\u00e9s cont\u00ednua d’aquesta (agoraf\u00f2bia, trastorn obsessiu compulsiu, f\u00f2bies, etc.). No obstant aix\u00f2, no cal ser diagnosticat \/ a d’un trastorn d’ansietat perqu\u00e8 aquesta sigui un problema ja que, com hem explicat anteriorment, qualsevol situaci\u00f3 en la vida pot ser font d’ansietat.<\/p>\n