El dol \u00e9s un proc\u00e9s natural d’adaptaci\u00f3 quan patim una p\u00e8rdua significativa, com ara la mort d’alg\u00fa proper; per\u00f2, no nom\u00e9s fa refer\u00e8ncia a la mort d’alg\u00fa, sin\u00f3 tamb\u00e9 a altres tipus de p\u00e8rdues com la fi d’una relaci\u00f3 sentimental o canvis importants que comporten un gir dr\u00e0stic de la nostra situaci\u00f3 vital com pot ser un acomiadament laboral o haver d’emigrar a un pa\u00eds estranger.<\/p>\n
Aquest proc\u00e9s pot estar caracteritzat per emocions com la tristesa, el sofriment i l’aflicci\u00f3, i s’expressa en tots els canals: emocional, f\u00edsic, comportamental i espiritual.<\/p>\n
El dol \u00e9s un proc\u00e9s normal i adaptatiu; \u00e9s a dir, davant les diverses situacions de la vida que impliquen una p\u00e8rdua significativa, \u00e9s una resposta “gaireb\u00e9 autom\u00e0tica” de l’\u00e9sser hum\u00e0. No obstant aix\u00f2, hi ha algunes variacions en la seva durada o en la seva expressi\u00f3 que poden considerar-se un problema, com a continuaci\u00f3 veurem.<\/p>\n
Quines s\u00f3n les fases?<\/strong><\/p>\n Existeixen fonamentalment de cinc fases que caracteritzen el dol, les quals no s’han de donar necess\u00e0riament en aquest ordre, sin\u00f3 que poden variar, repetir o fins i tot no estar totes presents en aquest proc\u00e9s:<\/p>\n Quins s\u00f3n els s\u00edmptomes de el dol?<\/strong><\/p>\n Hi ha tres canals fonamentals pels quals es presenten els s\u00edmptomes m\u00e9s comuns, tot i que no tenen per qu\u00e8 experimentar tots:<\/p>\n – A nivell cognitiu.<\/strong> Sensaci\u00f3 d’irrealitat, com si el m\u00f3n fos diferent; preocupaci\u00f3 i pensaments negatius recurrents; enyoran\u00e7a, incredulitat i confusi\u00f3; aix\u00ed com viv\u00e8ncia d’aband\u00f3 i solitud, obsessi\u00f3 per recuperar la p\u00e8rdua i fins i tot al\u00b7lucinacions visuals o auditives de la persona que ja no hi \u00e9s, entre d’altres.<\/p>\n – A nivell f\u00edsic.<\/strong> Alteracions de la son, mals de cap, opressi\u00f3 al pit i la gola, palpitacions, fatiga, entre d’altres.<\/p>\n – A nivell conductual.<\/strong> Autoa\u00efllament social, \u00e9s a dir, tenir ganes d’estar sol \/ a constantment; baixa activitat o per contra hiperactivitat per ocupar el m\u00e0xim temps possible; plorar; utilitzar objectes o roba de la persona que ja no hi \u00e9s; acudir o evitar llocs i situacions que recorden a aquesta persones, entre d’altres.<\/p>\n Quant pot durar aquest proc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n Si b\u00e9 el proc\u00e9s de dol dep\u00e8n de cada persona, hi ha alguns factors que poden determinar la durada, la freq\u00fc\u00e8ncia i la intensitat i que poden interferir en el funcionament habitual de cada un \/ a.<\/p>\n La manera en qu\u00e8 s’ha produ\u00eft la mort o la situaci\u00f3 de la p\u00e8rdua \u00e9s important per l’impacte que aquesta pugui tenir, per exemple si era una p\u00e8rdua esperada o no.<\/p>\n El vincle establert amb la persona que ja no est\u00e0 tamb\u00e9 pot determinar la durada, \u00e9s a dir, si era la parella, un \/ a fill \/ a, amics \/ es, pare o mare, si la persona era dependent o no, l’edat, el paper que tenia en la nostra vida, si hi ha suport d’altres persones, etc. No \u00fanicament el vincle amb la persona que ja no hi \u00e9s, sin\u00f3 tamb\u00e9 el valor emocional que s’atorga a aquesta relaci\u00f3 i el significat que t\u00e9 per a cada un \/ a.<\/p>\n Hem de tenir en compte que el proc\u00e9s de dol sempre va lligat a la situaci\u00f3 o la persona que ja no hi \u00e9s, \u00e9s a dir, el malestar gira al voltant d’aquest tema \u00fanicament. Els duels normals poden tenir una durada aproximada d’entre sis mesos i dos anys per considerar que el pron\u00f2stic sigui bo; per\u00f2, els factors anteriorment esmentats i la forma en qu\u00e8 cada persona afronta les situacions, far\u00e0 que aquest temps pugui variar.<\/p>\n En qu\u00e8 em pot ajudar acudir a un \/ a professional?<\/strong><\/p>\n Com anteriorment coment\u00e0vem, els s\u00edmptomes de el duel s\u00f3n diversos i variats i cada persona els experimenta de forma diferent. \u00c9s per aix\u00f2 que hi ha persones a les que aquests s\u00edmptomes els dificulten el seu dia a dia, \u00e9s a dir, no poden portar un proc\u00e9s natural de dol sense que interfereixi en la seva vida com pot ser a la feina, en l’entorn social, amb si mateix \/ a, en la consecuci\u00f3 dels seus objectius, en el seu estat d’\u00e0nim, etc.<\/p>\n Fins i tot hi ha casos en els quals una persona identifica un canvi en la seva vida que coincideix temporalment amb una p\u00e8rdua significativa i, encara que conscientment no cregui que li pot estar afectant, potser si. Per exemple, tenir problemes per dormir i que l’inici d’aquesta dificultat coincideixi en el temps amb la mort d’alg\u00fa.<\/p>\n \u00c9s en aquests casos quan acudir a un professional pot ser de gran ajuda, ja que el proc\u00e9s de dol pot estar interferint en la nostra vida sense que siguem conscients o no tinguem les eines suficients per fer front a una situaci\u00f3 d’aquest tipus.<\/p>\n Per qu\u00e8 es parla d’acompanyament en el dol?<\/strong><\/p>\n Tal com explic\u00e0vem, el dol \u00e9s un proc\u00e9s adaptatiu i, tot i que dolor\u00f3s, \u00e9s necessari per afrontar una p\u00e8rdua. Algunes persones, tot i ser un proc\u00e9s normal, poden beneficiar-se de l’assessorament i acompanyament d’un \/ a professional per poder portar el malestar de manera menys dolorosa, a trav\u00e9s d’eines i pautes que l’ajudin a entendre millor la situaci\u00f3, aix\u00ed com a afrontar el impacte de forma saludable.<\/p>\n Parlem, per contra, de ter\u00e0pia de dol en casos en qu\u00e8 hi ha un problema psicol\u00f2gic derivat d’un proc\u00e9s de dol que no ha tingut un curs natural i que genera malestar significatiu, com una depressi\u00f3 o un trastorn d’ansietat, entre d’altres.<\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n
![\"1\"](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/11-300x225.jpg\")
<\/p>\n![\"5\"](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/5-3-300x300.jpg\")
<\/p>\n