{"id":2239,"date":"2016-10-03T16:21:08","date_gmt":"2016-10-03T16:21:08","guid":{"rendered":"https:\/\/psicomallorca0877.live-website.com\/depresion-cuando-todo-parece-una-montana\/"},"modified":"2026-04-29T10:05:06","modified_gmt":"2026-04-29T10:05:06","slug":"depresion-cuando-todo-parece-una-montana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/depresion-cuando-todo-parece-una-montana\/","title":{"rendered":"DEPRESSI\u00d3: QUAN TOT SEMBLA UNA MUNTANYA"},"content":{"rendered":"

S\u00f3n diversos els trastorns que poden afectar-nos fent que el nostre estat d’\u00e0nim es vegi alterat i el nostre benestar disminueixi o desaparegui. Un dels trastorns m\u00e9s habituals pels quals es va a la consulta d’un \/ a psic\u00f2leg \/ a \u00e9s la depressi\u00f3.<\/p>\n

<\/p>\n

En algun moment de les nostres vides hem sentit dir que alg\u00fa est\u00e0 deprimit \/ a, que t\u00e9 s\u00edmptomes depressius, que t\u00e9 l’\u00e0nim per terra o no li ve de gust fer res. No obstant aix\u00f2, s\u00f3n diversos els factors que hem de tenir en compte per parlar d’un trastorn depressiu com a tal i no simplement d’una \u00e8poca de tristesa o de baixada an\u00edmica.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s la depressi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Quan parlem de depressi\u00f3 fem refer\u00e8ncia a un trastorn de l’estat d’\u00e0nim que es caracteritza per s\u00edmptomes com tristesa excessiva i persistent; dificultat per gaudir de les coses de les que abans s\u00ed que es gaudia i p\u00e8rdua de el plaer; augment o p\u00e8rdua de la gana; fatiga o p\u00e8rdua d’energia; sentiment d’inutilitat, entre d’altres. Tot aix\u00f2 causant malestar a la persona que ho pateix, presentant-se de forma intensa i permanent en el temps.<\/p>\n

\u00c9s a dir, s\u00f3n s\u00edmptomes on la persona que pateix depressi\u00f3 sent durant tot el dia, gaireb\u00e9 tots els dies i durant al menys dues setmanes consecutives. Els pensaments negatius i la falta d’activitat s\u00f3n els factors principals que fan que aquest estat depressiu es mantingui.<\/p>\n

Quins tipus de depressi\u00f3 hi ha?<\/strong><\/p>\n

No nom\u00e9s hi ha un tipus de depressi\u00f3 ni totes les persones que la pateixen el viuen de la mateixa manera, igual que els motius pels quals es troben en aquesta situaci\u00f3 tampoc s\u00f3n els mateixos per a tothom.<\/p>\n

\"6\"<\/p>\n

Hi ha diferents tipus de depressi\u00f3, en funci\u00f3 de diversos factors. Per exemple, el trastorn depressiu major \u00e9s un dels m\u00e9s freq\u00fcents. Es caracteritza principalment per la pres\u00e8ncia d’un episodi de baix estat d’\u00e0nim persistent (durant a el menys 6 mesos) en qu\u00e8 la persona experimenta sentiments de tristesa, plor, irritabilitat, etc., durant la major part del dia, gaireb\u00e9 cada dia; i un descens acusat de l’inter\u00e8s o la capacitat d’experimentar plaer en totes o gaireb\u00e9 totes les activitats que habitualment s\u00ed resulten agradables. Tot aix\u00f2 s’acompanya de s\u00edmptomes com p\u00e8rdua o augment de la gana, pertorbacions en el son, fatiga, sentiments de culpa<\/a>, entre d’altres. Aquest quadre simptom\u00e0tic interfereix en el dia a dia de la persona.<\/p>\n

Un altre tipus de problema de l’estat d’\u00e0nim \u00e9s el trastorn dist\u00edmic. Aquest fa refer\u00e8ncia a un estat depressiu que es perllonga en el temps (durant a el menys 2 anys), i que pot incloure diferents episodis depressius majors. Es presenta de manera continuada amb estats d’\u00e0nim molt baix i amb s\u00edmptomes depressius i encara que l’estat d’\u00e0nim pot variar, la persona no sol estar m\u00e9s de dos mesos sense aquests s\u00edmptomes. Aquest trastorn tendeix a confondre amb el que coneixem com a personalitat depressiva, per exemple, quan diem “\u00e9s una persona trista”.<\/p>\n

La depressi\u00f3 psic\u00f2tica \u00e9s una altra de les formes en les quals es presenta aquest trastorn. S\u00f3n episodis depressius que presenten s\u00edmptomes psic\u00f2tics.<\/p>\n

Un altre tipus de depressi\u00f3 molt freq\u00fcent, \u00e9s la depressi\u00f3 postpart. Sol donar-se durant el primer mes despr\u00e9s de el part, la seva causa \u00e9s principalment hormonal i sol remetre. No obstant aix\u00f2 de vegades es cronifica ja que est\u00e0 associada tamb\u00e9 a pors de no saber cuidar el nad\u00f3, por a quedar-se a soles amb ell \/ a, dubtes de ser una bona mare, sensaci\u00f3 de manca de temps i de falta de son, entre d’altres ; a m\u00e9s dels s\u00edmptomes caracter\u00edstics de la depressi\u00f3 (sentiment de culpa, p\u00e8rdua d’energia, canvis en la gana, etc.).<\/p>\n

A m\u00e9s dels diferents tipus de depressi\u00f3, tamb\u00e9 cal tenir en compte que cada trastorn pot presentar diferents variables per exemple en la gravetat (lleu, moderada, greu), en la freq\u00fc\u00e8ncia (episodis \u00fanics, episodis intermitents, episodis que tornen a apar\u00e8ixer, cr\u00f2nica ) i en la durada (setmanes, mesos, anys).<\/p>\n

\u00c9s el mateix tristesa que depressi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

La tristesa \u00e9s una emoci\u00f3 natural i b\u00e0sica, a l’igual que necess\u00e0ria. Totes les persones, en algun moment de la nostra vida i per diferents circumst\u00e0ncies (p\u00e8rdua d’un \u00e9sser estimat, ruptura de relacions amoroses, d’amistat o de fam\u00edlia, acomiadament laboral, que les coses no surtin com un \/ a vol, etc.), sentim tristesa. La tristesa pot durar alguns dies o mesos, t\u00e9 un temps determinat ia m\u00e9s estem preparats per combatre-la i seguir endavant; el plor \u00e9s necessari en aquestes ocasions i ens ajuda a desfogar.<\/p>\n

La depressi\u00f3, per\u00f2, \u00e9s un trastorn mental caracteritzat per una tristesa profunda, d’intensitat elevada, de llarga durada, a m\u00e9s de tenir un grau important d’interfer\u00e8ncia en el nostre dia a dia i de provocar malestar subjectiu. Tamb\u00e9 hi ha altres factors que poden afectar la persona i incapacitar la seva afrontament davant aquesta situaci\u00f3, generant sentiments d’inutilitat i desesperan\u00e7a, associats en els pitjors casos a el risc de su\u00efcidi.<\/p>\n

Aquests mateixos s\u00edmptomes es poden donar en altres casos i cal una avaluaci\u00f3 professional qualificada per determinar finalment si es tracta d’una depressi\u00f3 o no.<\/p>\n

\"5\"<\/p>\n

Qu\u00e8 pot desencadenar una depressi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n molts els factors que poden portar a una persona a patir depressi\u00f3 i a continuaci\u00f3 els expliquem.<\/p>\n

Diversos estudis expliquen que hi ha factors gen\u00e8tics que predisposen una persona a patir depressi\u00f3 i ansietat, \u00e9s a dir, una persona amb antecedents familiars (mares, pares, germans \/ es, etc.) amb depressi\u00f3 i ansietat, t\u00e9 m\u00e9s risc de desenvolupar-la. Encara que cal tenir en compte que a la fam\u00edlia no nom\u00e9s influeix la gen\u00e8tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 els patrons d’aprenentatge, per exemple, si la meva mare o el meu pare han tingut depressi\u00f3 i solen, per tant, tenir pensaments negatius \u00e9s possible que jo aprengui aquest patr\u00f3 d’ells.<\/p>\n

Altres factors que poden explicar la depressi\u00f3 \u00e9s la influ\u00e8ncia de la bioqu\u00edmica en el nostre cervell, \u00e9s a dir, hi ha alteracions o d\u00e8ficits en alguns neurotransmissors, com la serotonina, la dopamina i la noradrenalina, que afecten directament a la depressi\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que en aquests casos els f\u00e0rmacs antidepressius s\u00f3n necessaris.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u00f3n diversos els factors psicol\u00f2gics que poden afectar en el desenvolupament de la depressi\u00f3 com poden ser els esquemes cognitius negatius, creences irracionals, pensaments autom\u00e0tics negatius, una baixa autoestima, tenir poca xarxa social que doni suport, realitzar poques activitats plaents, no disposar de recursos personals per afrontar situacions complexes, entre d’altres.<\/p>\n

Com veiem, les causes de la depressi\u00f3 s\u00f3n diverses i poden relacionar-se entre elles. \u00c9s per aix\u00f2 que no hi ha una causa exclusiva i a\u00efllada que doni explicaci\u00f3 a aquest trastorn. A m\u00e9s, cal tenir present que cada persona \u00e9s diferent i no tothom afronta una mateixa situaci\u00f3 de la mateixa manera ni l’afecten les mateixes coses.<\/p>\n

Com podem identificar una depressi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Per poder detectar una depressi\u00f3 hem de tenir en compte quins s\u00f3n els s\u00edmptomes m\u00e9s freq\u00fcents:<\/p>\n

– Estat d’\u00e0nim depressiu la major part del dia, gaireb\u00e9 cada dia.
\n– Disminuci\u00f3 de l’inter\u00e8s o de plaer en totes, o gaireb\u00e9 totes, les activitats que abans s\u00ed resultaven agradables.
\n– P\u00e8rdua o augment de pes; p\u00e8rdua o augment de la gana.
\n– Insomni o somnol\u00e8ncia.
\n– Agitaci\u00f3 o alentiment psicomotor.
\n– Fatiga o p\u00e8rdua de l’energia.
\n– Sentiments de desvaloritzaci\u00f3, de culpa i d’inutilitat.
\n– Sensaci\u00f3 de buit.
\n– A\u00efllament.
\n– Menor capacitat per pensar o concentrar-se, i dificultat en la presa de decisions.
\n– Pensaments recurrents de mort, idees de su\u00efcidi o intent de su\u00efcidi.<\/p>\n

Encara que aquests s\u00edmptomes puguin suggerir una depressi\u00f3, cal tenir en compte que hi ha persones que experimenten molts d’aquests s\u00edmptomes i no necess\u00e0riament pateixen una depressi\u00f3; a l’igual que hi ha persones que no semblen presentar aquests s\u00edmptomes i s\u00ed pateixen depressi\u00f3. Tamb\u00e9 pot oc\u00f3rrer que alguns s\u00edmptomes coincideixin amb els anteriors, per\u00f2 la problem\u00e0tica s’expliqui millor amb un altre diagn\u00f2stic.<\/p>\n

Aquests s\u00f3n alguns dels indicis que poden activar la nostra alarma, ja sigui amb nosaltres \/ as mateixos \/ es o amb una altra persona, per demanar ajuda i posar-nos en mans de professionals.<\/p>\n

Els f\u00e0rmacs s\u00f3n necessaris?<\/strong><\/p>\n

En molts casos els f\u00e0rmacs s\u00f3n necessaris, per\u00f2 \u00e9s important no abusar-ne. Per aquest motiu \u00e9s recomanable acudir a un \/ a professional de la psiquiatria que ens pugui avaluar i diagnosticar la depressi\u00f3 i receptar-el f\u00e0rmac que millor convingui en el nostre cas, ja que cada depressi\u00f3 i persona \u00e9s diferent.<\/p>\n

Els f\u00e0rmacs poden actuar com el “empenteta” que necessitem per comen\u00e7ar a sentir-nos millor i poder iniciar un proc\u00e9s terap\u00e8utic, \u00e9s a dir, es pot dur a terme un tractament que combini els f\u00e0rmacs amb una ter\u00e0pia psicol\u00f2gica. No obstant aix\u00f2, una ter\u00e0pia exclusivament farmacol\u00f2gica pot no tenir els efectes desitjats, llevat que sigui la depressi\u00f3 de causa estrictament org\u00e0nica; aix\u00ed com tamb\u00e9 hi ha persones amb depressi\u00f3 que no necessiten de l’ajuda dels f\u00e0rmacs.<\/p>\n

\"4\"<\/strong><\/p>\n

Quin tractament es porta a terme?<\/strong><\/p>\n

Principalment el \/ la professional de la psicologia ha de dur a terme una avaluaci\u00f3 per entendre la situaci\u00f3 de la persona, posar en context el cas, establir el perqu\u00e8 de la seva causa i del seu manteniment, i poder adequar el tractament.<\/p>\n

En termes generals, els components de el tractament de la depressi\u00f3 solen incloure treball de l’autoestima, ja que les persones amb depressi\u00f3 solen tenir una imatge molt distorsionada d’elles mateixes, influint directament en una autoestima baixa. Per aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s fonamental tenir en compte la idea de su\u00efcidi o l’intent d’aquest per prevenir aquest esdeveniment.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u00f3n importants els pensaments autom\u00e0tics negatius que generen els sentiments de culpa, inutilitat i desesperan\u00e7a, donant pautes per canviar aquests pensaments i generar pensaments m\u00e9s acords amb la realitat, ja que “la seva realitat” sol estar distorsionada.<\/p>\n

Aix\u00ed com tamb\u00e9 \u00e9s important realitzar activitats gratificants per tornar a activar f\u00edsica i psicol\u00f2gicament a la persona, ja que el fet de dur a terme activitats que ens agraden genera benestar i aquest mateix benestar, al seu torn, genera m\u00e9s ganes de dur a terme activitats . A m\u00e9s, pot ser necessari treballar altres components en funci\u00f3 de cada cas ja que, com vam comentar anteriorment, \u00e9s diferent per a cada persona.<\/p>\n

Si el teu estat d’\u00e0nim ha decaigut, si creus que pots tenir alguns dels s\u00edmptomes anteriorment descrits, si t’identifiques amb el concepte de depressi\u00f3 o coneixes alg\u00fa que es trobi en una situaci\u00f3 similar, pots posar-te en contacte amb nosaltres<\/a> …<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n diversos els trastorns que poden afectar-nos fent que el nostre estat d’\u00e0nim es vegi alterat i el nostre benestar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2244,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-2239","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-sanitaria"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/7.jpg",490,306,false],"thumbnail":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/7-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/7-300x187.jpg",300,187,true],"medium_large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/7.jpg",490,306,false],"large":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/7.jpg",490,306,false],"1536x1536":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/7.jpg",490,306,false],"2048x2048":["https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/7.jpg",490,306,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"Instituto Psicolog\u00eda Sexolog\u00eda","author_link":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/author\/admin\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"S\u00f3n diversos els trastorns que poden afectar-nos fent que el nostre estat d’\u00e0nim es vegi alterat i el nostre benestar […]","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2239"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2239\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6950,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2239\/revisions\/6950"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2244"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2239"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}