“Dones amb penis, homes amb vagina… la TRANSSEXUALITAT”

Tothom el coneix com Fran, però ella se sent Clàudia. Quan nasqué li van posar de nom Rosa, però ell prefereix ser nomenat Pere. El que experimenten aquestes persones no és fruit d’una confusió ni té res a veure amb la perversió. Són persones transsexuals i el que senten neix del més profund del seu ésser, és la seva identitat.

Parlar de transsexualitat és parlar d’una realitat que ens envolta. No és una cosa que passi a les pel·lícules o que no ens quedi aprop. Parlar de transsexualitat és donar visibilitat a moltes persones que s’han d’enfrontar a un gran dilema:

“Què pesa més, el que se suposa que sóc o el que jo em sento?” En les diferents cultures i des de sempre han existit persones que experimenten una incongruència entre el sexe amb el qual neixen i el sexe al qual es senten pertànyer però el concepte de transsexualitat i la paraula transsexual no van començar a emprar-se fins la dècada dels 40 per referir-se a elles. Són dones “atrapades” en cossos d’homes i homes que es senten també “atrapats” en cossos de dones, circumstància que genera, en moltes ocasions, insatisfacció i rebuig als caràcters sexuals propis, desitjant canviar-los. Són persones que cerquen i necessiten ser acceptades social i legalment amb el seu sexe sentit, pel que, de vegades, cerquen adaptar el seu cos, aspecte, nom, etc. al sexe al qual se senten pertànyer, podent això incloure el tractament hormonal i la reassignació quirúrgica.

És un fenomen que té a veure amb la identitat sexual. Partim de la diferenciació en dos sexes: home i dona. La identitat sexual és el sexe del qual cada persona es sent (dona, home, tots dos, cap, etc.). Quan el sexe que m’assignen en el moment de néixer (en base als meus genitals) coincideix amb el que jo m’identifico, ens trobem davant d’una persona Cisexual. Per contra, si el sexe assignat i el sentit no coincideixen, és quan parlem de Transsexualitat. I, per a les persones, el rellevant és el que senten i tractaran que el món els vegi així i no a la inversa.

El sexe al qual la persona se sent pertànyer és la egosexuació, que no té res a veure amb la voluntat del subjecte, sinó que sembla dependre de l’hormonació durant l’embaràs d’un nucli cerebral, en funció del qual es defineix la identitat sexual de la persona. Aquesta egosexuació gairebé sempre coincideix amb la resta de nivells de sexuació de l’individu però, en algunes ocasions, pot no fer-ho, donant això lloc a aquesta realitat tan complexa que és la transsexualitat, de la qual el subjecte no podrà escapar, de la mateixa manera que tampoc els cisexuals (o no-transsexuals) no poden fer-ho. Per tant, el principal responsable de la identitat sexual és el cervell i no els genitals, els gens o els cromosomes.

Això podria explicar per què aquests casos comencen a manifestar-se des d’edats primerenques, ja en la primera infància. Començam a ser conscients de la nostra identitat sexual al voltant dels dos anys, mostrant els nens i nenes transsexuals la seva disconformitat amb el sexe assignat. Un dels problemes principals per a comprendre a les persones transsexuals és que només néixer se’ns “endevina” la nostra identitat sexual en base als genitals: vulva = nena, penis = nen. Però no sempre es compleix aquesta regla rígida.

 

És cert que el terme “trans” serveix per englobar diferents expressions de diversitat sexual que no coincideixen amb les normes que dicten el que és un home o una dona, la masculinitat i la feminitat. La realitat d’aquestes persones és molt més àmplia del que mostren els pocs casos que arriben al gran públic a través dels mitjans de comunicació. Això pot donar lloc a creences que no concorden amb la realitat perquè es basen en una concepció de la sexualitat binària (home-dona) i es redueix el ser home o dona als genitals. Però, per entendre a les persones trans, la realitat és que home és aquell que així ho sent, amb independència dels seus genitals, i el mateix passa amb les dones.

 

Per explicar la realitat de moltes persones el sistema sexual binari (vagina-penis; home-dona; cisexual-transsexual; homo-hetero) és una mica reduccionista perquè no reflecteix totes les possibilitats que ofereix la sexualitat. Concretament, pel que fa a la identitat sexual, podríem dir que la diversitat és la norma. Identificar-se com home o dona no són les úniques opcions, hi ha més formes de sentir la pròpia identitat, ja que hi ha persones que no es posicionen en cap d’aquestes categories. Per exemple, les persones bigènere se senten homes i dones al mateix temps; els agènere no s’identifiquen ni com a homes ni com a dones; els gèneres fluids se senten d’un o altre sexe per temporades; etcètera. Tota aquesta diversitat existeix però encara està poc visibilitzada perquè, en un sistema que porta molt de temps regint-se pel sistema binari, tota aquesta diversitat implica reestructurar tot el que es coneix fins ara.

Tornant al tema de la transsexualitat, una de les creences més assumida és que la totalitat de les persones transsexuals passen per tractaments mèdics, sobretot quirúrgics, per a realitzar la transició al sexe amb el qual s’identifiquen. Però això no ha de ser necessàriament així. Cada vegada són més les persones transsexuals que decideixen no passar per quiròfan per canviar l’aspecte dels seus genitals perquè no ho senten necessari, bé sigui perquè això comporta sacrificar gran part de la seva sensibilitat, comprometent la satisfacció i el plaer, o bé per altres raons.

És a dir, no totes les persones transsexuals senten rebuig cap al seu cos, havent-les que no necessiten un canvi físic total i opten únicament per l’hormonació i/o canvi de vestuari per ser més fàcilment identificades amb el seu sexe sentit. De fet, la llei de Modificació Registral de Nom i Sexe emesa al març de 2007 regula la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones i permet que les persones transsexuals puguin canviar el seu sexe legal sense necessitat de passar pel quiròfan.

Així i tot, els requisits establerts per a aquesta finalitat segueixen sent controvertits ja que patologitzen la realitat que viuen aquestes persones. Per poder optar al canvi de sexe legal, les persones transsexuals han d’estar diagnosticades de disfòria de gènere i han d’haver rebut tractament hormonal durant almenys dos anys, per tal que les seves característiques físiques es corresponguin, estereotípicament parlant, amb les del sexe reclamat.

 

La disfòria de gènere és el terme diagnòstic utilitzat per fer referència a la insatisfacció que genera la incongruència que una persona percep entre la seva pròpia identitat de gènere i el sexe assignat en el moment de néixer, amb el qual no s’identifica. Les persones que l’experimenten poden tenir la percepció del seu propi cos com a estrany, com que no els pertany, la qual cosa produeix insatisfacció, en diferents graus. Però disfòria no és sinònim de transsexualitat ja que no totes les persones transsexuals experimenten aquesta insatisfacció o malestar producte de la construcció cultural del gènere i els rols de gènere. És a dir, la disfòria de gènere al que fa referència és al desajust emocional que pateix la persona a conseqüència de la difícil integració en la societat.

Però, poc a poc, es van fent avanços de cara a la despatologització de la transsexualitat. A partir del 2022, la transsexualitat deixarà de ser considerada un trastorn mental. Segons la nova actualització de la Classificació Internacional de Malalties (CIE) publicada per l’OMS, la transsexualitat deixarà de formar part del capítol “trastorns de la personalitat i comportament”, incloent-se en l’epígraf “condicions relatives a la salut sexual” com “incongruència de gènere “.

Per tant, la transsexualitat no és una opció ni una malaltia que hagi de diagnosticar-se ni tractar-se. Aquest pensament porta a la marginació legal i social d’aquestes persones. La societat té el repte per davant de no deixar-se portar pels prejudicis, educar en la diversitat i ser més inclusiva per a valorar a les persones per sí mateixes, amb independència del seu sexe.

 

Si llegint això t’has sentit identificat/ada (o t’ha vingut algú a la ment que pugui estar passant per aquesta situació) i això t’està generant dificultats, dubtes i/o sentiments amb els que no saps bregar, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres.

Posted in Blog.