L’ANSIETAT: TOT EL QUE NECESSITES SABER PER A COMBATRE-LA.

En el nostre dia a dia s’ha convertit en una cosa molt comú parlar sobre ansietat. Sentim expressions com: “algú pateix o ha patit ansietat“, “estic ansiós/osa,” pas o he passat un període d’ansietat “, o” alguna cosa en concret (volar, insectes, llocs tancats, etc.) em generen ansietat ” …

 

És una paraula ja incorporada al nostre vocabulari, no obstant, en moltes ocasions no sabem molt bé a què feim referència exactament quan parlam d’ansietat; si realment és un problema, si només és un símptoma, si és habitual tenir-ne, per què, si té solució, són algunes qüestions que qualsevol persona s’ha plantejat o es pot plantejar al llarg de la seva vida.

Per això és tan necessari aclarir tots aquests dubtes i poder entendre què és això de l’ansietat, per què passa, saber identificar-la i conèixer què podem fer si en qualque moment la patim o sabem de qualcú que tengui problemes d’ansietat.

Què és l’ansietat?

L’ansietat és una resposta emocional adaptativa que s’activa automàticament si percebem una amenaça o un perill, activant el nostre cos per fugir. Per exemple, si un lleó em persegueix per atacar-me, el perill que percep és real, per tant, la meva resposta d’ansietat és coherent, el meu cos s’activa per fugir.

No obstant, l’ansietat pot considerar-se un problema quan s’activa de forma exagerada i ens bloqueja davant alguna cosa inofensiva o una situació que realment no és perillosa; és a dir, s’activa quan no la necessitam.

La percepció que tenim d’un perill o una amenaça varia d’una persona a una altra, ja que està relacionada amb la visió que tenim de la realitat, amb les experiències que vivim i amb la personalitat de cada un/a. Es dóna freqüentment davant noves situacions, de canvi o incertesa; situacions a on ens puguin avaluar (una entrevista de feina, un examen, etc.), un període d’estrès (una mudança, una mort, etc.); conflictes laborals (alt nivell de feina, si m’acomiaden, etc.), familiars (tenir cura d’una persona depenent, problemes econòmics, etc.), identitaris (no tenir clar els meus objectius, dubtar sobre el meu futur, etc.) o de parella (augment de les discussions, infidelitat, separació, etc.), entre molts altres.

 

Quins són els símptomes i de quina forma s’expressen?

L’ansietat presenta una simptomatologia molt diversa i variada, on cada persona l’experimenta d’una forma diferent, és a dir, no totes les persones tenen els mateixos símptomes, no obstant, es pot considerar ansietat igualment. Els símptomes més comuns són:

A nivell fisiològic i emocional: palpitacions, tensió muscular, sudoració, hiperventilació, marejos, taquicàrdia, insomni, sensació de pressió al pit, dificultat per respirar, humor depressiu, apatia…

A nivell cognitiu: preocupació excessiva, atenció centrada en el problema, falta de concentració, problemes de memòria, pensaments ruminatius, negatius i distorsionats (si vols més informació, pitja aquí); por a acubar-se, a estar malalt/a, irritabilitat…

A nivell comportamental: inquietud motora, evitar llocs o persones, hiperactivitat, hàbits nerviosos (mossegar-se les ungles, per exemple), augment del consum de tòxics, menjar compulsivament…

Els canals de resposta de l’ansietat són el cognitiu, el fisiològic i el comportamental. Aquests tres, estan relacionats entre sí: els meus pensaments influeixen en les meves emocions i aquesta, a la vegada, en les meves conductes.


Per què es manté l’ansietat?

Una persona que pateix ansietat tendeix a evitar la situació que li provoca malestar. Si ens aturam a pensar, evit sentir-me malament en aquell moment i em sent millor, és lògic, no és veritat?

No obstant, evitar, encara que pot alleujar al moment, a la llarga acaba mantenint i agreujant aquesta ansietat. Per tant, es converteix en un cercle que genera cada vegada més malestar. Això passa perquè adquirim un aprenentatge poc saludable de que l’ansietat s’ha alleujat gràcies a haver evitat la situació i, per tant, tendim a repetir aquest comportament una vegada i una altra.

 

            Per exemple, si tenc por a volar la meva resposta d’ansietat pot activar-se: començ a sentir que no puc respirar, que em fa mal el pit, pareix que qualcú m’estreny l’estómac (resposta fisiològica); ja que estic pensant que l’avió caurà, que no és segur volar, que en qualsevol moment passarà alguna cosa dolenta (resposta cognitiva); així que decideixo no volar perquè fer-ho em genera molt malestar (resposta comportamental).       

Al no volar, pens que aquesta és la solució per a la meva ansietat; si no agafo un avió no em sento malament, per tant, ja no hi ha problema. No obstant això, ens adonam que no és la solució al problema ja que, quan sorgeixi de nou la idea o possibilitat d’agafar un avió, la resposta d’ansietat em tornarà a envair i em sentiré malament; per tant, sí existeix un problema d’ansietat.

 

Com funciona l’ansietat?

Aquesta gràfica explica de forma senzilla com funciona l’ansietat. Aquesta apareix en un determinat moment (rere una situació, persona, lloc, pensament, etc.) manifestant-se a través dels seus símptomes i, a mesura que avancen els minuts, va augmentant la seva intensitat. Per exemple, si vaig a agafar un avió, de camí a l’aeroport començ a sentir-me malament, a pensar que agafar un avió no és segur i que em fa molta por; a mesura que va arribant el moment d’entrar a l’avió i asseure la meva ansietat va a més, me sento pitjor.

Es pot observar com l’ansietat arriba a un punt màxim, on no va a més, és el seu límit. És llavors quan comença a decaure fins tornar a l’estat inicial del qual partim. Encara que creiem que pujarà i pujarà acaba per decaure més aviat del que pareixia, és a dir, les sensacions negatives, el malestar que sent, acaba desapareixent, no dura per sempre. Per exemple, si finalment agafo l’avió pot ser que durant l’enlairament la meva ansietat arribi al seu màxim nivell; si m’enfronto a aquesta situació, l’ansietat no podrà anar a més, per tant, només podrà disminuir.

Per exposar-nos “bé” necessitam complir amb una sèrie de condicions i també aprendre una sèrie d’eines. Però si ens exposam de forma correcta a allò que ens genera ansietat, cada vegada la corba tendrà una forma menys pronunciada i, per tant, cada vegada l’ansietat màxima que tenguem al exposar-nos serà menor. És a dir, si aconsegueixo agafar un avió i la corba de la meva ansietat màxima passa, cada vegada que agafi un avió, l’ansietat anirà cada vegada a menys per habituar-me a aquesta situació. D’aquesta manera aconseguirem no tenir una resposta ansiosa patològica davant determinades situacions o estímuls. Aquest procés s’anomena habituació.

Si pel contrari, evitam i no deixam passar la corba cada vegada acumularem més ansietat i la pròxima vegada que ens exposem a aquest estímul o situació ens costarà més i ens posarem més ansiosos/es. És a dir, si arribo a l’aeroport i faig mitja volta per tornar a casa o estic davant la porta d’embarcament i no pujo a l’avió, la pròxima vegada que em trobi en aquesta situació la meva ansietat serà més elevada i em sentiré pitjor. Aquest procés s’anomena sensibilització.

 

Quan l’ansietat és un problema?

Encara que en major o menor mesura qualsevol persona pot patir ansietat al llarg de la seva vida, són diversos els trastorns que determinen una presència més contínua d’aquesta (agorafòbia, trastorn obsessiu compulsiu, fòbies, etc.). No obstant, no és necessari ser diagnosticat/da d’un trastorn d’ansietat per a què aquesta sigui un problema ja que, com hem explicat anteriorment, qualsevol situació a la vida pot ser font d’ansietat.

  • Hem de tenir en compte la intensitat d’aquesta ansietat; per exemple, malgrat exposar-nos a situacions que ens generen malestar, aquesta ansietat sempre és molt elevada (per exemple, agafo avions perque vull viatjar, però la meva ansietat és molt forta i ho pas molt malament durant tot el vol; parlo amb persones que no conec perque vull conèixer gent, però em travo, suo, dubto sobre jo mateix/a, etc.).
  • Hem de valorar també la freqüència amb la que apareixen els símptomes (sempre, la majoria de les vegades, a vegades sí a vegades no…).
  • Així com la durada en el temps (per exemple, després de passar un esdeveniment estressant l’ansietat es manté).
  • I la interferència que suposa al nostre dia a dia, és a dir, les coses que feim, deixam de fer o modificam, per la presència de l’ansietat (per exemple, deixar de viatjar, evitar espais on hi ha molta gent, no xerrar amb persones que no conec…)

 

En funció de qualsevol de les situacions esmentades, podem considerar l’ansietat com un problema que ens genera malestar i podem posar-li solució. En aquests casos és necessària l’ajuda d’un/a psicòleg/oga qualificat/da que ens ensenyi tècniques per gestionar millor aquestes situacions i poder reduir així la nostra ansietat, tant en situacions concretes com a la nostra vida en general.

Si estàs passant un període de malestar; si hi ha situacions quotidianes que et generen malestar actualment i abans no ho feien; o si hi ha situacions específiques (per exemple, volar, espais tancats, espais amb molta gent, situacions socials, etc.) que identifiques con ansioses i no saps com solucionar-ho, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t’ajudarem a gestionar la teva ansietat.

 

Posted in Blog.